Llicenciat en Ciències Econòmiques, entrenador financer per a emprenedors, ha escrit dotze llibres de desenvolupament personal.

Del coach al supercoach. Quina diferència hi ha?

No pretenc establir una nova escola, però sí introduir un nou element, que és anar més enllà de les coses que fem i pensem, anar al que sentim. Parlo d'espiritualitat, d'incloure la consciència, els valors, l'ètica... El supercoaching tracta de qui som, no de què fem, és una mirada híbrida entre el coaching i la consciència. També es podria dir supracoaching o metacoaching.

No sembla un llibre destinat al món empresarial.

No està adreçat específicament al món empresarial o dels professionals. Bàsicament, és una eina per a la persona del carrer.

Ho deia perquè diu que no cal buscar resultats, que ja arribaran. Si això ho diu un conseller delegat, el consell d'administració l'acomiada immediatament.

Els directius i els empresaris també són persones. Si una empresa té aquesta reacció, el que ha de fer el directiu és reflexionar sobre el paper que té en una organització que pensa just al contrari que ell.

El que sí que és aplicable al món empresarial és la seva afirmació que no canviar és la mort anunciada.

Si algú no vol canviar, que no llegeixi aquest llibre. El canvi no només és normal sinó que és bo. No es tracta de suportar-lo sinó d'enamorar-se'n, de gaudir-ne. Has de crear el teu propi canvi, perquè si no canvies, et canviaran els altres, i potser no t'agradarà.

Recomana llegir molt i meditar, crear oasis de silenci. D'on es treu el temps per fer-ho?

Hi ha massa soroll, massa gent parlant de coses insubstancials, massa egos amb protagonisme, massa missatges contradictoris... El silenci obre pas a la creativitat, a les noves idees, a la veu de la consciència. La gestió del temps a les empreses normalment es tradueix en el fet de fer que el personal faci més coses amb el mateix temps. És un error, perquè si fem menys coses però les fem més ben fetes el resultat és que la feina es fa millor. I millorem com a persones. S'han de fer les quatre coses que compten de veritat.

Quines són aquestes quatre coses?

Cadascú decideix quines són les seves prioritats, les de veritat. Com cal decidir-les? El cor no enganya; el cap sí. Si un càrrec té clares quines són les seves prioritats quan entra en una empresa, serà més difícil que l'entabanin.

Parla de trobar el jo essencial, el que sap què volem de veritat en contraposició amb l'ego que ens enganya amb desitjos falsos. Quan es triga a trobar aquest jo essencial?

El temps és elàstic. Alguns trigaran tres anys; d'altres, tota una vida; algú, potser, mai... En el llibre hi ha 75 estratègies per canviar de vida, desenvolupar un pla d'acció i posar-lo en pràctica, i que en realitat són l'excusa per arribar a l'autoconeixement, que permet fer realitat els desitjos. Però calen dues actituds bàsiques: el compromís infinit i la disciplina infinita, amb les quals l'èxit és segur i el camí s'escurça molt.

Una recomanació que fa és aprendre dels millors.

És gairebé segur que el que volem aconseguir ja ho ha fet algú abans, i que segurament ja ho ha explicat. Una bona tria de lectures hi pot ajudar molt.