La tempesta perfecta que ha estat aquesta crisi s'ha endut moltes i bones empreses i els corresponents llocs de treball. El replegament dels mercats financers va agafar molts negocis amb uns nivells d'endeutament elevats i amb les seves tresoreries massa dependents dels productes financers creats en l'època de l'alegria. Aquest primer tsunami es va abatre sobre una primera línia d'empreses, que va desaparèixer. Després la morositat va provocar una segona onada de desaparicions en cascada. La tercera plaga va venir amb la caiguda del consum i l'ensorrament d'alguns sectors com ara el de la construcció o el financer mateix que van acabar per rematar un altre grup de negocis.

Per si no fos suficient, la patronal Pimec pensa que el feixuc marc que regula les obligacions de les empreses i l'actitud inflexible de les administracions han pogut ser el cop de gràcia. En aquest sentit, Joan Maria Gimeno, president de la comissió econòmica i fiscal de l'entitat, considera que moltes empreses que han desaparegut es podrien haver salvat si les instàncies públiques haguessin llegit millor el moment i haguessin actuat amb més comprensió en temes com ara els impagaments a Hisenda o la Seguretat Social.

El fet és que aquest terrabastall ha canviat radicalment la demografia empresarial de Catalunya. Per sectors, destaca la pèrdua de pes de la construcció, que de suposar el 18,6% de les empreses el 2008 ara representa el 13,2%, com a conseqüència de la desaparició d'un terç dels negocis.

La indústria també s'ha vist arrossegada per la crisi i ha accentuat la seva prologada pèrdua de protagonisme de les últimes dècades. Un 21,1% de les societats han abaixat la persiana i de ser el 7,8% del total ara són el 6,6%.

Els nous negocis s'han obert principalment en el sector dels serveis. Entre els anys 2008 i 2013 el nombre de societats en aquest àmbit han augmentat en un 1,2% i supera el llistó del 80%.

Si s'analitza la sagnia d'aquests anys des del punt de vista de la dimensió, s'observa el càstig sofert per les empreses de 10 a 49, que han acumulat un descens del 30,3%, seguides de les de 200 a 249 empleats, que han caigut prop d'un 20%, i les de 50 a 199, amb un -17%. El grup d'empreses amb 250 treballadors o més han acumulat un descens de prop del 13%.

També és força dispar l'impacte geogràfic de la crisi. Mentre a Tarragona han desaparegut el 9,7% de les empreses -aquest cop entre els anys 2009 i 2013- i a Lleida, el 8,4%, a la demarcació de Barcelona s'ha registrat un descens del 6,2% i a Girona, el 2%.

A l'Associació Empresarial de l'Hospitalet i Baix Llobregat (Aeball), un territori històricament industrial, es comença a fer balanç de la destrossa de la crisi. Preocupa especialment la desaparició de les empreses industrials per la qual es mostren especialment actius a l'hora de reclamar la reindustrialització de la comarca: “Els polígons s'han anat transformant en espais per a la logística, però som un país industrial i aspirem que torni la indústria”, proclama Javier Baratech, president de la comissió d'indicadors econòmics de l'associació. Baratech demana un entorn més procliu a la indústria: “Hi ha molts empresaris manufacturers que es venen els seus negocis perquè estan farts”, diu.