Borsa

Rumb incert a la borsa

Noves dades macroeconòmiques constaten la feblesa de l'economia i esclata el nerviosisme en els parquets. La manca de tendència fa que l'Íbex 35 reculi un 1,65%

Un informe de Citigroup assenyala que el Banco Popular podria suspendre les proves d'estrès i la seva acció retrocedeix més
d'un 5% setmanal

El pano­rama bor­sari es torna a omplir de núvols d'incer­tesa. Els dub­tes sobre la for­ta­lesa de la recu­pe­ració econòmica a la zona euro aug­men­ten a mesura que es van conei­xent nous indi­ca­dors econòmics i fins i tot Mario Draghi, el pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), aquesta set­mana ha admès que el crei­xe­ment de la zona euro “s'ha fre­nat en sec”. Tot i que Draghi ha anun­ciat de totes les mane­res pos­si­bles que farà tot el pos­si­ble per esti­mu­lar el crei­xe­ment econòmic a la zona euro, els mesos van pas­sant i l'efecte de les mesu­res apli­ca­des triga a arri­bar. I men­tres­tant, l'eco­no­mia con­ti­nua dete­ri­o­rant-se i el dego­teig a la baixa de les bor­ses va aug­men­tant. A part de la incer­tesa per la deli­cada situ­ació de l'eco­no­mia en el Vell Con­ti­nent, els últims dies el ner­vi­o­sisme també ha apa­re­gut a Wall Street i ha con­ta­giat els par­quets euro­peus pres­si­o­nant a la baixa els índexs a una i altra banda de l'Atlàntic –i allu­nyant els índexs nord-ame­ri­cans de la zona de màxims on esta­ven-. El canvi de política monetària de la Reserva Fede­ral (Fed), que s'enca­mina cap a una pujada de tipus d'interès, con­ti­nua pre­o­cu­pant molt els inver­sors ja que la recu­pe­ració econòmica als EUA, igual que a la zona euro, està donant senyals que indi­quen que les coses no van tan bé com cal­dria espe­rar.

I l'amenaça de Rússia d'expro­piar béns de les empre­ses que ope­ren al país, com a res­posta a les san­ci­ons que ha rebut, han aca­bat per enra­rir un esce­nari hos­til per a la inversió en renda vari­a­ble.

Així doncs, el ver­mell s'ha aca­bat impo­sant durant les últi­mes jor­na­des, tot i que hi ha algu­nes ses­si­ons de recu­pe­ra­ci­ons, i la set­mana ha aca­bat amb signe nega­tiu. Els últims des­cen­sos han situat l'índex ale­many Dax Xetra amb pèrdues en el con­junt de l'any i també el lon­di­nenc Ftse 100, men­tre que la plusvàlua de l'Íbex 35 d'ençà que començà l'exer­cici s'ha reduït fins al 9,11% (quan a prin­cipi de setem­bre vore­java el 12,5%). Pel que fa al balanç set­ma­nal, cal des­ta­car que el selec­tiu índex espa­nyol es torna a moure per sota dels 11.000 punts, un nivell que fa tot el setem­bre que vol con­que­rir i que perd set­mana rere set­mana. Con­cre­ta­ment, diven­dres l'Íbex 35 ha tan­cat en els 10.851,40 punts després de recu­lar un 1,65% en cinc ses­si­ons i de rebai­xar fins al 0,85% el guany al setem­bre quan només fal­ten dues jor­na­des per aco­mi­a­dar aquest mes. Els inver­sors con­ti­nuen amb la mirada fixada en l'eco­no­mia espa­nyola, una de les poques que millora men­tre que a la resta de països de la zona euro s'afe­bleix, ara que el govern espa­nyol ha revi­sat a l'alça les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment per a aquest exer­cici i el següent.

Tot ver­mell.

No obs­tant això, el dub­tes en els par­quets han pas­sat fac­tura i la majo­ria de valors de l'Íbex 35 han tan­cat la set­mana en números ver­mells. Un bon grup d'acci­ons han regis­trat des­cen­sos supe­ri­ors al 5% en les últi­mes cinc ses­si­ons. Entre les més bai­xis­tes des­ta­quen les de Banco Popu­lar, Acci­ona Indra i OHL. Els títols del banc que pre­si­deix Ángel Ron han estat pena­lit­zats per un informe de Citi­group en què l'enti­tat asse­nyala que el Popu­lar podria no apro­var les pro­ves d'estrès a què la banca s'ha de sot­me­tre.

Per la seva part, Acci­ona ha estat sac­se­jada en la borsa per la sor­tida del grup del direc­tor gene­ral de Bes­tin­ver, ges­tora pro­pi­e­tat d'Acci­ona, fet que podria ori­gi­nar una bata­lla judi­cial entre totes dues parts.

Red Eléctrica de España (REE) ha esqui­vat el tem­po­ral i s'ha aco­mi­a­dat amb guanys set­ma­nals, seguida de Jazz­tel, que encara cele­bra l'oferta que va rebre d'Orange ara que els acci­o­nis­tes de la com­pa­nyia pres­si­o­nen perquè s'apugi el preu de l'oferta pública d'adqui­sició (opa).

Però tot i que hi ha prou motius per fugir dels mer­cats bor­sa­ris fins que hi hagi un canvi de tendència, també és veri­tat que no hi ha inver­si­ons alter­na­ti­ves que atre­guin els inver­sors. Així doncs, els des­cen­sos d'unes jor­na­des donen peu a repunts en les ses­si­ons poste­ri­ors, apro­fi­tant els preus més bai­xos i l'excés de liqui­di­tat pre­sent en els mer­cats.

S'està pro­duint, doncs, una mena de bata­lla entre els inver­sors opti­mis­tes que con­si­de­ren que el pit­jor ja ha pas­sat (tot i que els indi­ca­dors no ho demos­tren així) i els pes­si­mis­tes, que cre­uen que la fi del túnel encara és lluny i opten per sor­tir dels mer­cats quan apa­reix una nova dada que apunta en aquesta direcció.

Aquesta pugna entre uns i altres es reflec­teix en la manca de rumb que s'està veient en el con­junt de par­quets inter­na­ci­o­nals des de fa algu­nes set­ma­nes. Els experts espe­ren que aquesta deso­ri­en­tació con­ti­nuarà a curt ter­mini, si no apa­rei­xen dades o actu­a­ci­ons dels bancs cen­trals que modi­fi­quin aquest ave­nir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.