Crec que hi ha una relació molt important entre viatjar i innovar. Cal però, saber fer viatges interiors. Un viatge interior és aprofitar el fet de trobar-nos en unes altres circumstàncies geogràfiques per capbussar-nos al nostre ésser més profund. Implica deixar-se influir per les meravelles que estem veient (un paisatge únic, un monument colossal, etcètera) i saber-ne treure profit per al nostre creixement personal. Un viatge interior implica, com deia el mestre Josep Maria Ferrer-Arpí, ser capaç d'aprendre coses noves i canviar. Sense canvi no hi ha autèntic viatge.

Recordo que, personalment, els viatges i llocs que m'han impactat més (el Gran Canyó del Colorado, el llac Atitlan a Guatemala o el riu Ganges a l'Índia, per exemple) van anar acompanyats de vivències intenses. Vaig pensar que, després d'allò, la meva vida canviava una mica. Vaig sentir que aquelles experiències no caurien en l'oblit sinó que m'acompanyarien la resta de la meva vida, com així ha estat.

Per fer viatges interiors no cal anar gaire lluny. A vegades podem tenir experiències enriquidores d'aquest tipus a dos passos de casa. El que compta és la nostra capacitat de veure coses interessants i de treure'n conclusions que derivin en aprenentatges intensos. Cada cop que vaig a Eivissa, per exemple, i em passejo pels voltants de la cala Xarraca, noto com alguna cosa molt potent es mou dins meu.

Igual que innovar. Els innovadors viatgen constantment pel món de les idees. Són extremadament curiosos i els agrada ficar el nas a qualsevol lloc. Saben que cal anar per la vida amb els ulls molt oberts, sense prejutjar les coses i gaudint a cada instant. Innovar és, abans que tot, saber veure. Saber mirar. Potser veure coses que no veu ningú més, i treure'n conclusions.

No hi ha innovació sense experiència intensa i emoció. De fet, les innovacions més importants sorgeixen d'experiències potents i causen aquest mateix impacte en les persones a qui s'adrecen. Aneu al restaurant Tickets dels germans Adrià i ho comprovareu. Passegeu una estona per les noves instal·lacions de Sant Joan de Déu i ho notareu. Escolteu les últimes idees sobre les vacances dels empleats de Richard Branson de Virgin i ho comprendreu.

Innovar també vol dir tenir en compte que estem exposats a córrer alguns riscos. Igual que quan viatgem: podem equivocar la ruta, posar-nos malalts o tenir un ensurt. Però els innovadors saben que cal vèncer totes les dificultats si volen reeixir. No s'innova des de la comoditat del sofà de casa.

Cada dia hi ha centenars de milers de persones que viatgen: aeroports plens, avions embotits de gent, zones turístiques a vessar, milions de fotografies... Però, quants viatges interiors? Em temo que molt pocs.

Tot innovador, per tant, és un viatger. No cal que vagi gaire lluny, potser trobarà inspiració passejant a la vora del mar. Però és capaç de fer el trajecte màgic: obrir els ulls, mirar, meravellar-se, tancar els ulls, sentir, pensar i aprendre. Canviar. Canviar-se a si mateix per, després, poder canviar el món.

Un cop, passejant amb Josep Maria Ferrer-Arpí pel carrer Ganduxer, em va dir: “Franc, pots tenir els sistemes d'innovació més sofisticats del món. Però si et falla la màgia de les persones ja has begut oli.”