El fracàs anunciat de l'IVA de caixa
Les pressions de les grans empreses i la complicació de la gestió fan que no rutlli la mesura de liquiditat per a microempreses
L'! de gener va entrar en vigor la modificació de la llei de l'IVA que permet als autònoms i pimes que giren anualment menys de dos milions d'euros no ingressar l'IVA de les factures emeses fins el moment que es cobren o, si continuen impagades, el 31 de desembre de l'any següent. Es feia realitat, sobre el paper, una vella aspiració d'aquests col·lectius, però a la pràctica la immensa majoria dels potencials beneficiaris no s'han acollit al Règim de Criteri de Caixa (RCC) i continuen liquidant trimestralment l'impost dels impagats. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va admetre la setmana passada al Congrés dels Diputats que l'IVA de caixa no acaba de funcionar com s'havia previst i es va mostrar disposat a retocar en la reforma fiscal aquest sistema ideat perquè les pimes i els professionals tinguin més liquiditat. El ministre va reconèixer, a instàncies de CiU, que només 22.090 contribuents s'han acollit al sistema, quan ho podien haver fet 2,3 milions. L'impacte en els ingressos tributaris fins a juliol ha estat de 60 milions d'euros, molts menys dels 983 milions que calculava el ministeri.
Una de les principals causes del fracàs ha estat l'oposició de les grans empreses clientes de les petites, ja que no poden deduir l'IVA de les factures de les empreses inscrites a l'RCC fins que no les paguen, quan retardar els pagaments és precisament una manera de finançar-se. «Les grans companyies clients els diuen que aquest sistema és un problema per a elles. Estan en una posició de superioritat a l'hora de negociar el pagament”, explica José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha.A més els clients es veuen obligats a adaptar la seva comptabilitat amb la inclusió d'un registre especial per als pagaments a les empreses d'aquest règim.
Ja al gener, la patronal Pimec explicava que “davant el fet que determinades companyies estan comunicant als seus proveïdors que si s'acullen a l'IVA de caixa no els contractaran més, perquè així optaran per aquells proveïdors amb els quals poden deduir l'IVA sense haver pagat”, proposava juntament amb la PlataformaMultisectorial contra la Morositat la inversió del subjecte passiu. Així, els proveïdors (majoritàriament pimes) quedarien exonerats de la bestreta de l'impost, que pagaria el client en els casos en què la factura continua sent impagada un cop passat el termini màxim legal establert en la llei contra la morositat.
La pressió de les grans empreses, però, no explica perquè no s'hi han inscrit ni les 120.000 empreses que habitualment treballen amb les administracions públiques, que segons la Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos de España (Upta) avancen anualment 1.000 milions d'euros per IVA de factures no cobrades. Hi ha altres factors, com les regles ”molt restrictives i oneroses”, com les va qualificar Pimec en conèixer el reglament. Aquesta patronal va recomanar que abans de decidir apuntar-se al règim de caixa les empreses s'assessoressin bé, ja que a part de la resistència de les empreses proveïdores es trobarien amb obligacions addicionals, com la necessitat d'incloure dates de cobrament/pagament i el mitjà de pagament als llibres de factures rebudes i emeses. Hi ha altres complicacions, com que si s'abandona el RCC continuen regint-se per aquest règim les operacions que s'hagin fet, de manera que coexistiran el règim general per a les factures noves i el règim especial per a les velles. O que l'IVA suportat en les operacions tampoc es pot deduir.
Esmenes de CiU. CiU ha presentat esmenes a la reforma fiscal -que el Congrés aprovarà dimecres-, en les que proposa eliminar la disposició que diu que les empreses clients no poden deduir l'IVA de les factures en règim especial no pagades. De la banda del proveïdor, es proposa que l'IVA suportat per aquestes operacions es pugui deduir com la resta -quan es merita i no quan es cobra, i allargar un any -fins al 31 de desembre del segon any posterior a l'operació- l'obligació d'ingressar l'impost de les factures no cobrades. El sistema asimètric en l'IVA -ingressar quan es cobra la factura però deduir-lo immediatament- és vigent en alguns estats europeus, però està limitat a les microempreses que no superen el milió d'euros de facturació.- Malgrat l'anunci de Montoro que es faran canvis amb la reforma fiscal, el PP no ha presentat cap esmena sobre aquest aspecte.
Gestha considera que perquè el sistema sigui efectiu cal que sigui obligatori per a totes les empreses que compleixen els requisits. “Així s'evitaria el problema que hi hagi empreses que hagin de portar dos sistemes de comptabilitat, de caixa i meritació, per als seus proveïdors”, explica Mollinedo, que recorda que el seu sindicat ja havia proposat que el límit per entrar a aquest sistema s'elevés de 2 a 10 milions d'euros de facturació perquè moltes de les empreses que pressionen en contra són d'aquesta dimensió i no es poden acollir a un règim que les obliga a portar doble comptabilitat.
Morositat de les grans empreses
El Congrés dels Diputats va aprovar definitivament dimecres la reforma de Llei de Societats de Capital, que obliga les empreses a publicar a les seves memòries i a les seves pàgines web quin és el termini mitjà dels seus pagaments a proveïdors. Si el període excedeix el màxim de 60 dies establert en la normativa de morositat, les societats estaran obligades a explicar quines mesures i instruments adoptaran per anar reduint el període mitjà per tal que s'adapti al màxim legal. permès. Les empreses de l'Ibex 35 paguen a una mitjana de 215 dies.
L'última modificació de la llei de lluita contra la morositat, de juliol de 2013, estableix que s'han de pagar automàticament interessos de demora si n o es paga la factura en el termini legal, però Pimec troba que això és insuficient per reduir la morositat, la lluita contra la qual no serà efectiva mentre no hi hagi sancions fortes. Mentrestant, el ministre d'Hisenda ha explicat que els pressupostos de 2015 inclouran un nou instrument de finançament, que es nodrirà dels fons estructurals de la UE i de préstecs del Banc Europeu d'Inversions, que servirà per “facilitar liquiditat i finançament no només per a noves inversions de pimes i autònoms, sinó també per al circulant”.