Draghi, el desencisador
Draghi torna a ser l'encarregat de moure els mercats, però en aquesta ocasió l'efecte és l'invers de fa un mes i les borses pateixen una gran patacada. L'Íbex 35 s'enfonsa un 2,6%.
de dijous per la decepció del BCE gràcies a la millora del mercat laboral als EUA durant
el setembre
Fa justament un mes que la reunió del Banc Central Europeu (BCE) va treure els inversors de l'apatia en la qual havien caigut a l'estiu. En aquella ocasió el seu president, Mario Draghi, va animar les compres de renda variable amb l'anunci del pla d'estímuls per reactivar una economia que començava a donar evidents símptomes de feblesa. En aquest període, la situació no ha canviat. Ans al contrari, l'economia de la zona euro mostra, indicador rere indicador, que l'alentiment augmenta, els temors al voltant d'una recaiguda en recessió d'aquests països va incrementant-se i el nerviosisme va a l'alça en aparèixer nous focus de tensió que fan perillar la fràgil recuperació (com ara Ucraïna i Hong Kong). Per aquests motius, els inversors esperaven amb candeletes la reunió de dijous passat del supervisor bancari, en la qual Draghi havia d'anunciar un pla més ambiciós de compra de deute que contribuís a la millora econòmica i, al mateix temps, animés la inversió en les borses en augmentar la confiança dels mercats en una reactivació econòmica a l'abric d'aquest programa.
Però la cita de dijous no va ser com esperaven els inversors. El sentiment de sorpresa es va convertir en decepció i el conjunt de borses europees es van precipitar al buit, i van tenyir de vermell el balanç setmanal. A part de no prendre mesures extraordinàries i ni tan sols mencionar-les, Draghi va advertir de la feblesa de l'economia europea i de la necessitat que els governs actuïn per evitar la temuda segona recessió a la zona euro. Així doncs, els nervis es van apoderar dels inversors mentre l'esperança d'actuació del BCE -motiu pel qual les borses s'havien tranquil·litzat en les darreres setmanes- s'esvaïa.
El pessimisme va dur els inversors a desfer posicions amb fermesa en desaparèixer els motius que els havien retingut en els parquets. I la borsa espanyola no va ser, en aquesta ocasió, una excepció. L'Íbex 35 va registrar la segona major davallada diària de l'exercici (-3,12%) i va perdre fins i tot els 10.500 punts.
No obstant això, el bon to que provenia de Wall Street a final de setmana i la millora del mercat laboral als EUA coneguda divendres al migdia van permetre als índexs eixugar una part dels descensos de la jornada anterior, i el balanç setmanal ha estat d'aquesta manera una mica menys negatiu. Així, l'Íbex 35 va acabar divendres apuntant-se un retrocés del 2,62% setmanal fins a acomiadar-se en els 10.567,6 punts. L'octubre comença, doncs, amb mal peu en recular l'Íbex 35 un 1,5%, mentre la plusvàlua d'ençà que va començar l'any minva fins al 6,56%.
La davallada dels mercats arran de la manca de concreció del pla de Draghi per reactivar l'economia ha provocat que el color vermell sigui el predominant entre els components del selectiu Íbex 35. Pocs són els valors que han esquivat la tendència negativa que ha colpejat els mercats i mínimes són les revaloracions assolides en aquests valors que han nedat contra corrent, atès que en cap dels casos superen el mig punt percentual de guany setmanal. Per contra, hi ha una dotzena de valors que arrosseguen una davallada per sobre del 3% en cinc jornades. Mittal Steel és l'acció que ha rebut de valent en la setmana i registra un retrocés que voreja el 7%, seguida de Dia, que ha cedit més d'un 6%. Abengoa i Gamesa també han patit el càstig i els seus títols s'han depreciat més d'un 5% en les darreres cinc sessions.
Trimestre negatiu.
El nerviosisme present en els mercats continuarà dominant les decisions d'inversió en les properes jornades, amb uns inversors preocupats pels pròxims moviments dels bancs centrals i per l'escenari que pinten les noves dades macroeconòmiques que es publiquin. Cal destacar que els mercats han acabat la setmana amb un rebot després dels descensos previs per la positiva dada d'atur nord-americà, però precisament aquest indicador pot accelerar les alces de tipus a l'altra banda de l'Atlàntic, moviment que temen els parquets...