Fa jus­ta­ment un mes que la reunió del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) va treure els inver­sors de l'apa­tia en la qual havien cai­gut a l'estiu. En aque­lla ocasió el seu pre­si­dent, Mario Draghi, va ani­mar les com­pres de renda vari­a­ble amb l'anunci del pla d'estímuls per reac­ti­var una eco­no­mia que començava a donar evi­dents símpto­mes de feblesa. En aquest període, la situ­ació no ha can­viat. Ans al con­trari, l'eco­no­mia de la zona euro mos­tra, indi­ca­dor rere indi­ca­dor, que l'alen­ti­ment aug­menta, els temors al vol­tant d'una recai­guda en recessió d'aquests països va incre­men­tant-se i el ner­vi­o­sisme va a l'alça en aparèixer nous focus de tensió que fan peri­llar la fràgil recu­pe­ració (com ara Ucraïna i Hong Kong). Per aquests motius, els inver­sors espe­ra­ven amb can­de­le­tes la reunió de dijous pas­sat del super­vi­sor ban­cari, en la qual Draghi havia d'anun­ciar un pla més ambiciós de com­pra de deute que con­tribuís a la millora econòmica i, al mateix temps, animés la inversió en les bor­ses en aug­men­tar la con­fiança dels mer­cats en una reac­ti­vació econòmica a l'abric d'aquest pro­grama.

Però la cita de dijous no va ser com espe­ra­ven els inver­sors. El sen­ti­ment de sor­presa es va con­ver­tir en decepció i el con­junt de bor­ses euro­pees es van pre­ci­pi­tar al buit, i van tenyir de ver­mell el balanç set­ma­nal. A part de no pren­dre mesu­res extra­or­dinàries i ni tan sols men­ci­o­nar-les, Draghi va adver­tir de la feblesa de l'eco­no­mia euro­pea i de la neces­si­tat que els governs actuïn per evi­tar la temuda segona recessió a la zona euro. Així doncs, els ner­vis es van apo­de­rar dels inver­sors men­tre l'espe­rança d'actu­ació del BCE -motiu pel qual les bor­ses s'havien tran­quil·lit­zat en les dar­re­res set­ma­nes- s'esvaïa.

El pes­si­misme va dur els inver­sors a des­fer posi­ci­ons amb fer­mesa en des­a­parèixer els motius que els havien retin­gut en els par­quets. I la borsa espa­nyola no va ser, en aquesta ocasió, una excepció. L'Íbex 35 va regis­trar la segona major dava­llada diària de l'exer­cici (-3,12%) i va per­dre fins i tot els 10.500 punts.

No obs­tant això, el bon to que pro­ve­nia de Wall Street a final de set­mana i la millora del mer­cat labo­ral als EUA cone­guda diven­dres al mig­dia van per­me­tre als índexs eixu­gar una part dels des­cen­sos de la jor­nada ante­rior, i el balanç set­ma­nal ha estat d'aquesta manera una mica menys nega­tiu. Així, l'Íbex 35 va aca­bar diven­dres apun­tant-se un retrocés del 2,62% set­ma­nal fins a aco­mi­a­dar-se en els 10.567,6 punts. L'octu­bre comença, doncs, amb mal peu en recu­lar l'Íbex 35 un 1,5%, men­tre la plusvàlua d'ençà que va començar l'any minva fins al 6,56%.

La dava­llada dels mer­cats arran de la manca de con­creció del pla de Draghi per reac­ti­var l'eco­no­mia ha pro­vo­cat que el color ver­mell sigui el pre­do­mi­nant entre els com­po­nents del selec­tiu Íbex 35. Pocs són els valors que han esqui­vat la tendència nega­tiva que ha col­pe­jat els mer­cats i mínimes són les reva­lo­ra­ci­ons asso­li­des en aquests valors que han nedat con­tra cor­rent, atès que en cap dels casos superen el mig punt per­cen­tual de guany set­ma­nal. Per con­tra, hi ha una dot­zena de valors que arros­se­guen una dava­llada per sobre del 3% en cinc jor­na­des. Mit­tal Steel és l'acció que ha rebut de valent en la set­mana i regis­tra un retrocés que voreja el 7%, seguida de Dia, que ha cedit més d'un 6%. Aben­goa i Gamesa també han patit el càstig i els seus títols s'han depre­ciat més d'un 5% en les dar­re­res cinc ses­si­ons.