Eines

La Generalitat promou el finançament alternatiu de pimes

Aplega en un document informació sobre 53 entitats que treballen a Catalunya amb cinc eines de capital i quatre de deute no bancàries

Mostra criteris d'inversió, dades de contacte i exemples d'inversions

La Gene­ra­li­tat ha ela­bo­rat el pri­mer catàleg de finançament alter­na­tiu no ban­cari per a pimes , que recull 53 dels proveïdors a les empre­ses cata­la­nes de finançament alter­na­tiu al dels banc. Agru­pats en cinc eines de capi­tal i qua­tre de deute, es mos­tren cri­te­ris d'inversió, dades d'acti­vi­tat i de con­tacte i algu­nes de les empre­ses en què han inver­tit, per tal que l'empresa detecti d'una manera fàcil i ràpida els canals que encai­xen amb el seu per­fil.

Micro­me­ce­natge de capi­tal. Una empresa en la fase ini­cial es pot finançar a través de la subs­cripció d'ampli­a­ci­ons de capi­tal per part de petits inver­sors, també ano­me­nats microin­ver­sors, per imports rela­ti­va­ment petits en com­pa­ració dels inver­sors pri­vats. El catàleg inclou nou pla­ta­for­mes, en què per inter­net es pot fer la inversió, per un mínim que va des d'1 euro a Verkami fins a 10 euros a Crow­cube i Seed&Click. Un cas espe­cial és Lánzame Capi­tal, un fons de com­promís ope­ració a ope­ració (pledge fund) que, a diferència d'un micro­me­ce­natge, coneix tots els inver­sors i els pre­senta el pro­jecte en funció de les seves pre­ferències. No fan res en línia, només donar-se d'alta l'inver­sor, i l'apor­tació mínima és de 2.000 euros.

Inver­sors pri­vats. Una empresa, habi­tu­al­ment en la fase ini­cial, es pot finançar a través de la subs­cripció d'ampli­a­ci­ons de capi­tal per part d'un inver­sor pri­vat o més. L'apor­tació dels inver­sors pri­vats no només és en forma de diners sinó que habi­tu­al­ment va més enllà, en aspec­tes com ara la gestió, el conei­xe­ment del sec­tor o les rela­ci­ons amb altres proveïdors finan­cers, com ara bancs o fons de capi­tal de risc. Durant el 2013, a les set xar­xes d'inver­sors pri­vats per­ta­nyents al pro­grama XIP d'ACCIÓ s'hi van tan­car ope­ra­ci­ons d'inversió per 10,58 mili­ons d'euros. Entre els nou llis­tats al catàleg hi ha Busi­ness Angels Network de Cata­lu­nya (BANC), la pri­mera xarxa d'inver­sors pri­vada de l'Estat, i Kei­retsu Forum, la xarxa d'inver­sors pri­vats més gran del món

Capi­tal de risc. Una empresa, habi­tu­al­ment en la fase ini­cial, es pot finançar a través d'una ampli­ació de capi­tal subs­crita per empre­ses espe­ci­a­lit­za­des a inver­tir en aquell sec­tor empre­sa­rial, fase de vida o carac­terísti­ques espe­ci­als, amb l'objec­tiu final de ven­dre aque­lles acci­ons a un ter­cer en el futur i obte­nir-ne una plusvàlua. L'any 2013 a Cata­lu­nya l'acti­vi­tat de capi­tal de risc va arri­bar als 59,2 mili­ons d'euros en 123 ope­ra­ci­ons, amb un aug­ment del volum d'inversió del 24,6% en relació amb l'any ante­rior. Tres fons de La Caixa, Nauta Capi­tal, Ysios i ICF Capi­tal MAB –ha inver­tit en les ampli­a­ci­ons de capi­tal d'AB Bio­tics i Med­com tech- són alguns dels 21 fons que figu­ren al catàleg.

Capi­tal d'inversió. Una empresa, habi­tu­al­ment pime en la fase madura, es pot finançar a través d'una ampli­ació de capi­tal subs­crita per empre­ses espe­ci­a­lit­za­des, amb l'objec­tiu final de ven­dre la par­ti­ci­pació a un ter­cer en el futur o llis­tar-les en un mer­cat secun­dari i obte­nir-ne una plusvàlua. El pri­mer semes­tre de l'any 2013 a Cata­lu­nya l'acti­vi­tat de capi­tal d'inversió va asso­lir els 135,3 mili­ons d'euros en 71 ope­ra­ci­ons. Cinc fons, amb més de 235 mili­ons d'euros per inver­tir, figu­ren en el catàleg.

Mer­cat alter­na­tiu bor­sari (MAB). Mer­cat secun­dari d'acci­ons d'empre­ses inno­va­do­res amb menys regu­lació i reque­ri­ments d'infor­mació que el mer­cat con­tinu. Dota de liqui­di­tat les acci­ons un cop l'empresa ha començat a cotit­zar una oferta pública de venda per obte­nir capi­tal addi­ci­o­nal. Actu­al­ment, hi cotit­zen 22 empre­ses, algu­nes de les quals cata­la­nes, com ara Eurona Tele­com, Inke­mia Grupi AB Biòtics.

Micro­me­ce­natge de deute. Una pime amb capa­ci­tat de gene­rar caixa es pot finançar a través de l'obtenció de molts préstecs, gene­ral­ment de poc import, per part de microin­ver­sors. En el catàleg hi ha tres pla­ta­for­mes a través de les quals es pot inver­tir des d'un mínim de 20 euros (Arbo­ri­bus), 100 euros (Loan­book Capi­tal) o 500 euros (Ecrowd Invest).

Des­compte de fac­tu­res. Una empresa cedeix els drets de cobra­ment d'una fac­tura a una empresa, no a un banc, amb una base d'inver­sors al dar­rere, a canvi d'un préstec. És el cas de Colum­bus Fron­ti­ers, que ofe­reix finançament alter­na­tiu per a pro­jec­tes i ope­ra­ci­ons de comerç exte­rior.

Préstecs par­ti­ci­pa­tius. Una empresa, sigui en la fase ini­cial sigui una pime més madura, es pot finançar a través de l'obtenció d'un préstec par­ti­ci­pa­tiu, en alguns casos con­ver­ti­ble en capi­tal. Sis enti­tats que es dedi­quen a aquesta acti­vi­tat figu­ren en el catàleg, en què des­taca Enisa.

Mer­cat alter­na­tiu de renda fixa (MARF). Mer­cat secun­dari de deute d'empre­ses que estan ini­ci­ant les seves acti­vi­tats. Actu­al­ment hi cotit­zen títols de qua­tre empre­ses.

Llei de foment del finançament empresarial

Preavís de tres mesos per tallar el crèdit

El projecte de llei de foment del finançament empresarial aprovat la setmana passada pel Consell de Ministres estableix que les entitats de crèdit hauran de donar preavisos d'almenys de tres mesos a les pimes a les quals cancel·lin el finançament o el retallin un 35% o més.

En el projecte es canvia la normativa del micromecenatge, distingint dos tipus d'inversors: els no qualificats i els qualificats. Els primers podran invertir fins a 10.000 euros anuals, i no més de 3.000 per projecte; a més, hauran de signar el consentiment, en el qual figurarà que han estat advertits dels riscos.

Els qualificats no tindran límit inversor, i en aquesta categoria hi entren les empreses amb més d'un milió d'euros d'actius, dos milions d'euros de xifra de negoci o 300.000 euros de recursos propis; i les persones físiques amb rendes superiors als 50.000 euros anuals o un patrimoni superior a 100.000 euros. S'estableix un règim jurídic per a les plataformes d'internet en aquest tipus d'inversió, que ha de garantir que els inversors tinguin tota la informació sobre la plataforma, el seu promotor, com s'han obtingut els fons i els riscos que implica la inversió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.