Eines

“Els xinesos et diran que ho poden fer tot”

La consultoria Baidewei, especialista a guiar les relacions comercials entre Catalunya i la Xina, presenta el país asiàtic com un país òptim on operar però tenint clares unes pautes

La màniga ampla que hi ha per vendre es transforma en exigència al comprar

Abans d'entrar en matèria, una injecció de rea­li­tat: “És un error veure la Xina com una mina d'or. Alerta, perquè els xine­sos no són rucs. Cal no emo­ci­o­nar-se pen­sant que a la Xina hi ha un munt de diners i que als xine­sos els podem ven­dre el que sigui encara que sigui car.” Núria Bar­berà deixa clar que per fer nego­cis a la Xina cal tenir assu­mit que farà falta suar la samar­reta. La ren­di­bi­li­tat pot ser alta però l'esforç, la constància i el tre­ball són inne­go­ci­a­bles. Les bico­ques tam­poc no exis­tei­xen a l'altre cantó de la Gran Mura­lla.

Amb la lliçó ben apresa, pot­ser val la pena pro­var sort, perquè exis­tei­xen cer­tes pos­si­bi­li­tats de pene­trar en un mer­cat que té un poten­cial enorme i que mos­tra interès per pro­duc­tes fets a Cata­lu­nya. Aquesta és la versió posi­tiva del mis­satge que defensa Bai­dewei, una con­sul­to­ria que ajuda a explo­rar vies de negoci a la Xina i de la qual Núria Bar­berà és un 50%. Ella, tor­to­sina, i el seu soci, Jordi Tor­dera, de Vic, són tra­duc­tors titu­lats i, entre altres llengües, tenen un bon domini del xinès man­darí. Això, jun­ta­ment amb els conei­xe­ments adqui­rits en pri­mera per­sona de les espe­ci­fi­ci­tats comer­ci­als xine­ses (ella hi ha vis­cut més de cinc anys i ell ha tre­ba­llat per orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals com les Naci­ons Uni­des i la Cam­bra de Comerç de la Unió Euro­pea a la Xina) els ha por­tat a posar en marxa un pro­jecte pro­fes­si­o­nal que busca ser una eina perquè peti­tes i mit­ja­nes empre­ses del país puguin tra­var ali­an­ces comer­ci­als amb socis i proveïdors xine­sos.

A l'aven­tura.

Aquest no és un cas d'aquells d'empre­ne­do­ria per neces­si­tat, perquè Jordi Tor­dera tre­ba­lla diri­gint l'ofi­cina euro­pea d'un grup energètic xinès i Núria Bar­berà ha anat tenint feina des que fa tres anys va deci­dir-se a tan­car l'etapa xinesa i retor­nar a casa: “Tre­ba­llava en una empresa del sec­tor del moble i m'encar­re­gava de les ope­ra­ci­ons d'impor­tació des de la Xina. Però vaig deci­dir dei­xar-ho perquè la feina no em moti­vava prou i tenia ganes de pro­var aquest pro­jecte.” Con­fessa: “El pro­jecte, tot i que el vam arren­car en plena crisi, va enda­vant.”

Acom­pa­nya­ment lingüístic, tra­ducció de pàgines web i la gestió empre­sa­rial d'impor­ta­ci­ons i expor­ta­ci­ons és l'eix sobre el qual gira l'acti­vi­tat de la con­sul­to­ria. Bar­berà revela que en el temps que fa que asses­so­ren empre­ses, la majo­ria d'ope­ra­ci­ons han estat uni­di­rec­ci­o­nals (impor­tació de pro­duc­tes xine­sos cap aquí). No és mal negoci com­prar deter­mi­nats arti­cles a la Xina per ven­dre'ls a Europa; ara bé: “Els xine­sos tenen fama de mala qua­li­tat i que si poden se't rifa­ran. És una fama meres­cuda.”

De la mateixa manera, explica que “els xine­sos, d'entrada, et diran que ho poden fer tot, però vigila com ho faran”. S'explica: “En ter­mini d'entrega i en preu pac­tat com­plei­xen, però en el procés de pro­ducció no hi ha nivells de con­trol ni de qua­li­tat.” Per això reco­mana “estar molt a sobre de tot el procés. Pri­mer has de fer una selecció de fabri­cants i proveïdors i, després, esti­gues a sobre de cada pas”.

Els matei­xos ulls gros­sos que fan a l'hora de ven­dre, són vàlids també per quan són ells els que com­pren?

“No, la seva exigència de qua­li­tat a l'hora de com­prar és més alta. Els requi­sits per entrar al mer­cat són bas­tant rígids, sobre­tot en pro­duc­tes d'ali­men­tació i en pro­duc­tes líquids, com puguin ser sabons o per­fums.” Posa de mani­fest que “no és estrany que un envi­a­ment quedi retin­gut a la duana perquè els tràmits no són gens ràpids” i matisa que “sovint, tenir con­tac­tes no agi­lita les coses”.

L'objec­tiu de Bai­dewei és treure pedres d'aquest camí que mena cap a la Xina a fi i efecte que les empre­ses cata­la­nes puguin expor­tar cap allà. S'hi pot ven­dre de tot?

“Països com ara França i Itàlia ens por­ten molt d'avan­tatge i els seus arti­cles hi estan molt introduïts. Si som capaços d'apor­tar-los una mica més de valor s'hi pot ven­dre bas­tant de tot. Pro­duc­tes d'ali­men­tació com ara vins, olis o fruita seca tenen molt bona accep­tació i, també, hi ha recep­ti­vi­tat per arti­cles de dis­seny o peces de moda. La marca Bar­ce­lona, per exem­ple, ven molt.”

Ara bé, a Bai­dewei acon­se­llen “tenir una estratègia clara. És un error voler-se plan­tar a la Xina sense tenir clar per quin mer­cat es vol apos­tar. Abas­tar tot el país és impos­si­ble i, a més, els gus­tos dife­rei­xen d'una zona a l'altra. Tria bé el mer­cat, si no, et perds. Cen­tra bé els esforços i el teu temps en una zona con­creta. Et pots fer ric venent només a una sola ciu­tat”.

És important brindar sovint

Baidewei aconsella respectar un protocol bàsic quan es tracta de negociar amb socis xinesos. Per exemple, en cap cas serà convenient besar les galtes d'una dona (tampoc les d'un home) i les salutacions es limitaran a una encaixada de mans. Igualment, durant el transcurs d'un àpat de negocis, és convenient brindar cada vegada que es vulgui fer un glop de la copa i, més que fer un brindis general, és senyal de respecte brindar personalment, i de manera rotatòria, amb cada un dels comensals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.