Empreses

SCA obre una línia de fabricació de bolquers i ja estudia ampliar-la

La multinacional sueca ha incorporat 50 treballadors a la planta que té a tocar de Valls i s'encarregarà de proveir en exclusiva els bolquers de la marca Mercadona

La companyia és líder mundial i ven les marques Colhogar o Tena
És un projecte difícil de portar a terme i d'una alta inversió

La mul­ti­na­ci­o­nal sueca SCA té ope­ra­tiva des de fa unes set­ma­nes la línia de pro­ducció de bol­quers per a nadons que ha habi­li­tat a la fàbrica que ocupa a Puig­pe­lat, a tocar de Valls, i amb la qual ha incor­po­rat 50 tre­ba­lla­dors a una plan­ti­lla pre­e­xis­tent de 475 emple­ats. La com­pa­nyia, líder mun­dial en deri­vats del paper per a la higi­ene íntima i per­so­nal i que ven sota les mar­ques comer­ci­als Col­ho­gar, Tena, Demakup, Tempo o Tork, reser­varà en exclu­siva tota la pro­ducció de bol­quers vallencs per pro­veir Mer­ca­dona i els empa­que­tarà sota l'eti­queta Deli­plus.

De fet, amb la posada en marxa de la nova infra­es­truc­tura, la firma sueca pretén poder assor­tir des de la planta de Puig­pe­lat tota la demanda d'aquest pro­ducte que generi la xarxa comer­cial de Mer­ca­dona a l'Estat espa­nyol.

Fins ara els bol­quers Deli­plus sor­tien de les plan­tes que SCA té a Polònia i a Suècia i, durant un període de temps, aques­tes fac­to­ries encara reforçaran la pro­ducció que es generi a Puig­pe­lat. SCA, però, ja té pre­vist arren­car una segona línia de pro­ducció dels bol­quers per poder donar abast a les coman­des que va rebent dels super­mer­cats de la cadena valen­ci­ana.

El prin­ci­pal punt a favor de pro­duir a la planta de l'Alt Camp és la reta­llada dels qui­lo­me­trat­ges i l'estalvi en trans­port que suposa poder fabri­car el pro­ducte subs­tan­ci­al­ment més a prop dels punts de venda final. Sobre aquest aspecte, els res­pon­sa­bles de la com­pa­nyia insis­tei­xen a posar de mani­fest la reducció de la con­ta­mi­nació i de l'impacte ambi­en­tal que com­por­tarà haver apos­tat per aquest nou cen­tre de pro­ducció.

Ara bé, durant l'acte d'inau­gu­ració for­mal de les noves ins­tal·laci­ons, els matei­xos res­pon­sa­bles de l'empresa van ser molt més reser­vats a l'hora de donar dades sobre el volum de pro­ducció, actual i futura, de la planta i, de la mateixa manera, tam­poc van voler con­cre­tar la inversió que ha supo­sat la posada en fun­ci­o­na­ment d'aquesta nova línia pro­duc­tiva. Res­pecte a la inversió, l'única pista que es va dei­xar sus­pesa en l'aire par­lava de més de 10 mili­ons d'euros i Mag­nus Groth, pre­si­dent de la divisió de béns de con­sum de l'empresa, va apun­tar que es tracta “d'un pro­jecte difícil de por­tar a terme i d'una alta inversió perquè la tec­no­lo­gia i la maquinària és cara”.

El secre­tari gene­ral d'Empresa i Ocu­pació de la Gene­ra­li­tat, Xavier Gibert, va ser una de les auto­ri­tats con­vi­da­des a l'acte d'inau­gu­ració i es va aga­far al cas de SCA per posar-lo com a exem­ple de “la rein­dus­tri­a­lit­zació que neces­sita el país per a la reac­ti­vació econòmica”.

Josep Antoni Mata, direc­tor de la planta, va expli­car que la cin­quan­tena de con­trac­ta­ci­ons que s'han deri­vat de l'ampli­ació de les ins­tal·laci­ons supo­sen la gene­ració de “llocs de tre­ball d'altíssima qua­li­tat” i ho con­cre­tava refe­rint-se a un per­fil pro­fes­si­o­nal que ha estat for­mat en “engi­nye­ries o amb títols de FP supe­rior”.

En la mateixa línia, Mata refe­ria que la cin­quan­tena de noves incor­po­ra­ci­ons s'han pas­sat un període for­ma­tiu de set set­ma­nes fent un apre­nen­tatge a les plan­tes que el grup té a Rússia i a Suècia.

Aliança.

SCA ocupa 44.000 tre­ba­lla­dors arreu del món i genera una fac­tu­ració glo­bal de 10.700 mili­ons d'euros. Amb arrels en dife­rents punts del mapa, la inversió en la fac­to­ria de l'Alt Camp no hau­ria estat pos­si­ble si no hagués tin­gut una estreta relació comer­cial amb Mer­ca­dona. Almenys així es van encar­re­gar de dei­xar-ho palès els direc­tius de la com­pa­nyia quan par­la­ven de la importància que ha tin­gut con­ver­tir-se en proveïdor de la cadena de super­mer­cats. Mag­nus Groth expo­sava que “això és resul­tat d'una llarga coo­pe­ració de Mer­ca­dona” i es remun­tava a 30 anys enrere per recor­dar els pri­mers acords comer­ci­als: “Lla­vors les dues com­pa­nyies eren peti­tes, lluny de les dimen­si­ons que han aca­bat acon­se­guint.”

L'embrió està en una consulta popular

M. rovira

Puigpelat és un municipi de poc més de mil habitants i que és a tan sols uns pocs quilòmetres de Valls. De fet, moltes vegades, quan es parla de la factoria que SCA té a l'Alt Camp se situa directament en terme de la capital de comarca i s'ignora fer cap referència al poble que veritablement l'acull. I això que l'acull per voluntat pròpia, una voluntat que va quedar palesa de manera expressa perquè els orígens de SCA a Puigpelat estan en una consulta popular.

Marta Blanch és l'actual alcaldessa de Puigpelat i diu que recorda perfectament el dia en què el veïnat es va reunir per escoltar, i votar, la proposta que els venia a fer un grup de directius de la multinacional sueca.

“A Puigpelat ja hi havia una petita empresa que es dedicava al tema dels derivats de paper. Quan va arribar SCA, com sol passar amb les grans multinacionals quan es volen instal·lar en un lloc, va absorbir-la per aprofitar la implantació que tenia en el territori.” Les dimensions d'una empresa i d'una altra no tenien res a veure (SCA ocupa ara una parcel·la de 500.000 metres quadrats i va començar demanant 25 hectàrees). Blanch recorda que tot això passava pels volts de l'any 1998 i explica que “era un canvi molt important per al poble, passava de ser eminentment agrícola a tenir una empresa de grans dimensions”.

La manera d'aclarir si els veïns acceptaven o no la presència del nouvingut suec no va ser altra que convocar-los a tots, els que volguessin ser-hi, al bar del poble i donar-los la possibilitat d'escoltar el projecte empresarial que portava SCA a la cartera. L'ara alcaldessa diu que té present que “fins i tot es va permetre fer preguntes. Recordo que van sorgir bastants dubtes relatius a l'efecte que podia tenir en els pous, allò era terreny agrícola i hi havia certa preocupació”.

La votació es va fer a mà alçada i el resultat va ser tan clamorós a favor del sí que no va caldre cap recompte. “Es va fer sense l'exigència de cap llista, una votació a ma alçada.”

El poble tenia llavors “uns 500 o 600 habitants, ara som més de 1.000”.

Ha tingut alguna relació en el creixement del cens la presència al terme municipal d'una empresa que ocupa més de mig miler de treballadors?

“Potser sí que hi ha influït, però principalment hem crescut perquè estem a prop de Valls i de Tarragona i els preus dels habitatges aquí no són tan alts.”

L'alcaldessa no té dubtes dels beneficis de tenir una empresa tan potent en un poble menut, però també expressa: “Hem batallat molt perquè agafessin gent del poble quan els ha fet falta personal. Està clar que a vegades pot caldre personal qualificat, però al poble li costa d'entendre que es contracti gent de fora i no gent d'aquí. Una empresa ha de tenir present la part social i ser respectuosa amb l'entorn i amb la seva gent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

SCA obre una línia de fabricació de bolquers i ja pensa a ampliar-la

Publicat a