La papereta de vot. És clar el que desitja qui vagi a votar diumenge i voti Sí, però què significa votar No? Evidentment suposa triar el contrari del que implica votar afirmativament, però suposa triar que Catalunya es quedi com ara està? És a dir, suposa renunciar a reclamar el dèficit fiscal interregional que pateix Catalunya d'entre 10 i 15.000 milions d'euros anuals? Suposa deixar d'exigir que l'Estat inverteixi a Catalunya un percentatge d'inversió que equivalgui al percentatge del PIB d'Espanya que Catalunya genera? Suposa no reclamar la transferència de més competències amb els seus finançaments corresponents?

Coneixen la meva postura: penso que les coses haurien d'haver-se fet d'una altra manera, que hauria d'haver-se començat per reclamar massivament i a totes les instàncies la recuperació del dèficit fiscal interregional. Penso que la munió que el passat 11-S va acudir a la diada, cadascun dels seus integrants, havia d'haver portat un cartell que repetís la frase que Lady Thatcher va etzibar a la Unió Europea: “I want my money back”, només això, mentre era corejada constantment pels assistents. Penso que les institucions catalanes, públiques i privades, havien d'haver portat aquest missatge a tots els racons de tots els ordres públics i privats del planeta, especialment de Madrid, aquest missatge i només aquest missatge. Però es va triar un altre camí. I ara estem a un dia del 9-N. Però amb aquesta papereta de vot que es proposa Catalunya continua tenint un dèficit fiscal interregional d'entre 10 i 15.000 milions d'euros que l'obliga a mantenir un deute públic propi de 63.000 milions d'euros. Hi insisteixo, què significa votar No?

Oficialment s'ha arribat a una situació, valgui la redundància, oficialment neutra: la ciutadania que s'organitzi i que voti el que vulgui. El Sr. President del Govern del Regne d'Espanya va donar la clau: per a ell l'important és el 10-N. Si el 9-N van a votar quatre gats, independentment del que votin, la postura del Govern de Madrid haurà guanyat; però si van a votar 2 milions de persones i el 85% vota afirmativament, haurà guanyat … Qui haurà guanyat?; penso que el pacte.

Si això succeeix, penso, el 10-N el Sr. President del Govern del Regne d'Espanya oferirà al Sr. Artur Mas –no a Catalunya, sinó al Sr. Artur Mas– 5 o 6.000 milions d'euros anuals més a canvi de … De què? Penso que, de cara a Espanya, a canvi que es tranquil·litzin les coses a Catalunya, i de cara a Catalunya, a canvi que es quedi a Espanya. (Si la participació fos del 95% i el 95% dels vots vàlids fossin sís, pot ser que fins i tot oferís una versió light del concert basc).

El Sr. Artur Mas ho vendrà com un triomf de Catalunya i el poble de Catalunya es quedarà content. Pot ser que es convoquin eleccions anticipades, la qual cosa donarà lloc a quatre anys de tranquil·litat. Cert, el Sr. President del Govern del Regne d'Espanya haurà de convèncer les regions que ara tenen superàvit fiscal interregional del nou estatus, però això seria la setmana següent, i en una setmana poden passar moltes coses; a més no ho té difícil: si Catalunya va molt millor, la recaptació fiscal a Catalunya augmentarà i encara que Catalunya es quedi amb més, com que seguirà formant part d'Espanya, n'hi haurà més per a la resta.

Demà ho veurem.