La llei de societats de capital (LSC), en fixar els drets mínims de tots els socis, estableix, en el seu article 93, com a primer dret de contingut econòmic dels socis, el dret a participar en els guanys socials.

El caràcter genèric d'aquest dret ha donat lloc a nombrosos litigis en aquells casos en els quals la majoria social s'oposa a la distribució de dividends i acorda en la junta general anual d'aprovació de comptes aplicar a reserva voluntària el benefici obtingut per la companyia, en detriment de la distribució de dividends entre els socis.

És habitual que els socis majoritaris, que solen controlar la gestió de la companyia, percebin retribucions de la societat per altres mitjans, ja siguin salaris, retribució com a consellers, acords comercials, oportunitat de negocis, etc. i no estiguin interessats en la distribució de dividends que, per contra, suposa per al soci minoritari l'única forma de participació en la societat en la qual ha invertit capital.

El repartiment de beneficis està supeditat a l'interès de la societat, que ha de prioritzar la conservació del patrimoni social, la qual cosa, d'altra banda, garanteix també el dret dels creditors de la societat. El dret a distribució de dividends, en conseqüència, no és un dret absolut, sinó que està subordinat a l'interès social.

En el mes d'agost de 2011 va entrar en vigor l'article 238 bis de la llei de societats de capital, que concedia al soci minoritari el dret a separar-se de la societat, en el cas que aquesta no distribuís els beneficis, en els següents termes:

“A partir del cinquè exercici a explicar des de la inscripció en el Registre Mercantil de la societat, el soci que hagués votat a favor de la distribució de beneficis socials tindrà dret de separació en el cas que la junta general no acordés la distribució com a dividend de, almenys, un terç dels beneficis propis d'explotació de l'objecte social obtinguts durant l'exercici anterior, que siguin legalment repartibles.”

La vigència d'aquest article va durar solament fins al mes de juny de 2012, en el qual es va aprovar una llei que deixava en suspens l'aplicació d'aquest article fins al 30 de desembre de 2014.

El dia 5 del passat mes de setembre es va aprovar el reial decret llei 11/2014 que deixava en suspens novament la vigència de l'article 238 bis de la llei de societats de capital fins al 30 de desembre de 2016.

Així les coses, al dia d'avui, és el criteri jurisprudencial seguit pels tribunals i jutjats el que determina com s'ha de concretar el dret genèric dels socis minoritaris a percebre dividends, quan aquest col·lideix amb la majoria social que s'oposa al repartiment dels guanys socials i acorda en la junta general corresponent l'aplicació del benefici a reserves voluntàries.

El nus gordià de la qüestió és determinar si l'acord de la junta general adoptat per la majoria que s'oposa a la distribució de dividends és correcte puix que respon als interessos de la societat, o si ha estat adoptat a l'única fi de buidar de contingut el dret abstracte del soci a participar en els guanys socials, constituint un abús de la majoria, que dóna lloc al fet que l'acord d'aplicació dels beneficis a reserves voluntàries sigui nul, si s'impugna judicialment.

Resulta en aquesta matèria força rellevant, per la seva precisa argumentació, la sentència que va fer l'Audiència Provincial de Girona de 21 de març de l'any 2013, que estableix que existeix un abús del dret del soci majoritari quan, en vista de la situació patrimonial, no estigui justificada la denegació de distribució dels beneficis entre els socis, sense que sigui rellevant, ni que el soci tingui un petit percentatge del capital de la societat, ni altres consideracions tals com que es tracti d'una societat familiar o que el soci minoritari realitzi competència a aquesta societat.