Parlar de culpes sempre és lleig. La moral cristiana incorpora massa els conceptes de culpa i de pecat. S'ha fet tan pesada en això que les noves generacions ja no en volen saber res, de culpables ni de pecadors...

És cert que a moltes empreses no s'innova de forma sistemàtica perquè hi ha algú que, sent-ne o no conscient, ho impedeix. Un o uns culpables, és cert. A partir d'ara en direm responsables. Els responsables de no innovar.

Els primers responsables de no innovar són els propietaris i els directius. Especialment el director general. Si no hi ha el convenciment necessari en aquest nivell, no hi ha res a fer. La innovació ha de ser una filosofia central, un motor ideològic que impregni totes les estructures de l'organització. Per tant, predicar amb l'exemple és fonamental. Per desgràcia, molts equips directius no són creatius ni cosa que s'hi assembli. Es tracta tan sols de grups poc coordinats on cadascú vetlla pels seus interessos sense tenir una mirada integral eficaç.

Però no ens enganyem. Els anomenats comandaments intermedis i els col·laboradors de base també tenen la seva part de responsabilitat. Els molesta molt sortir de la seva zona de confort i fer coses diferents de les habituals. Es tracta de persones que tenen una concepció monolítica del que fan i que no estan gaire disposades a canviar o a evolucionar. Veuen la innovació com “més feina”.

A través d'EADA he impartit centenars de programes d'innovació a empreses grans, mitjanes i petites. I sempre la mateixa història. Quan he fet formació per a quadres o empleats, m'han dit que els caps també hi haurien d'haver participat. Però, en parlar amb aquests caps, m'han comentat que la direcció havia volgut fer un programa de creativitat per tal d'aconseguir individus amb més iniciativa i facilitat creativa. Al final, manca de comunicació entre els diferents estrats de l'organització. La formació esdevé menys eficaç perquè no encaixa amb els objectius estratègics de l'empresa. Si no hi ha estratègia en innovació (encara que sigui a un any), fer formació en creativitat confon la gent més que una altra cosa. “Volen que siguem creatius, però, per a què?”, es pregunta molta gent.

Algunes empreses, però, saben el que es porten entre mans. Fan programes integrals de creativitat i innovació on hi participen persones de tots els departaments i de tots els nivells jeràrquics. A partir d'aquí, comencen un procés de canvi en les formes habituals de treballar: menys departaments i més treball interdisciplinari, per exemple. Menys jerarquies i més Design Thinking. Menys “fer el que sempre s'ha fet” i més pensament innovador que aporti valor per als clients, usuaris o consumidors. M'encanta Metalquimia a Girona i el seu famós procés de “creativació”.

En els temps que ens està tocant viure és imprescindible tenir empreses flexibles, que s'adaptin als canvis constants i plenes de gent inquieta, creativa i capaç d'innovar de forma ràpida i intel·ligent. Per això serveix la formació, no per gastar uns diners d'un pressupost fet sense perspectiva. Aprenguem a fer les coses millor. Necessitem més que mai que les relacions entre empreses i escoles de negoci o universitats siguin molt fluides. Ens cal talent per fer d'una vegada per totes que les idees es converteixin en realitats d'èxit. Innovar.