Després de vint anys, el Màster en Edició de l'Idec-Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha esdevingut la plataforma formativa sense la qual no es pot entendre l'ecosistema editorial actual, no debades per les seves aules hi han passat un miler de professionals d'arreu, als quals se'ls ha dotat d'una formació en què el gust per difondre cultura es conjumina naturalment amb saber fer un escandall.

Aquest màster, el més veterà de tot Espanya i de reconegut prestigi internacional, cobeja que el professional del llibre tingui capacitats d'home orquestra que coneix fil per randa tota la cadena de valor -creació de línies editorials, selecció o encàrrec d'originals, negociació, contractació, traducció, editing, maquetació i correcció, producció, distribució- i sap alhora navegar pels mercats, amb ple coneixement del màrqueting, de com s'exporta el llibre i de quines eines financeres té a l'abast.

El seu director, Javier Aparicio Maydeu -crític literari, professor de literatura i antic agent literari per a Carmen Balcells- destaca en aquests vint anys tres fites clau que han determinat l'evolució del màster i del mateix sector editorial. D'una banda, “l'aparició de l'audiovisual o el multimèdia en parentiu amb el llibre. Sempre ens hem esforçat perquè l'editor estigui plenament al dia en els nous formats que poden allotjar el contingut del llibre”. Una altra pedra de toc, que demostrava la voluntat manifesta que “cal jugar amb allò que és nou”, ha estat el fenomen de la tinta electrònica, al qual el màster s'hi va abocar de forma pionera fa deu anys, quan van aparèixer els primers Sony Reader. Si bé al màster s'ha defensat aquest nou àmbit de lectura, els plantejaments davant tot nou gadget tecnològic no són acrítics: “No s'acaba d'entendre la lectura amb tauletes, és molt agressiva, fragmentària, ràpida, no s'adequa als ritmes que exigeix el llibre.”

I un tercer fet crucial de tots aquests anys és allò que Javier Aparicio anomena els nanojobs: “Estan apareixent models de negoci perifèrics que marquen l'evolució del sector, com community manager, assessors en continguts digitals, petites empreses de serveis editorials.” A mesura que han passat els anys, ha guanyat cos el concepte d'editor com a “gestor de continguts, que els encarrega i els difon en diversos suports”.

Al Màster d'Edició es reivindica sense embuts el seu vessant de gestió econòmica. Com diu el seu director, “és un màster eminentment professionalitzador, en què els que hi participen han de saber fer escandalls, negociar diners. Han de sortir sent persones de números que saben de lletres i a l'inrevés”. Javier Aparicio destaca especialment la contribució docent dels professors d'economia al màster, “ja que ens ajuden a introduir a la gestió econòmica gent que ve dels estudis de filologia, traducció o periodisme”. Una formació que ha de ser un bany de pragmatisme: “El futur editor pot ser un idealista, però el seu negoci s'ha de mantenir, ser sostenible en el temps.” Es tracta, doncs, “de veure allò que és invisible”. Projectes editorials aparentment forassenyats poden reeixir: “Pocs haurien pensat que l'editorial de Valeria Bergalli, Minúscula, tindria recorregut, amb la idea de publicar llibres petits de grans autors de la Mitteleuropa, i el cert és que l'editorial s'ha consolidat, amb estratègies interessants com aliances amb petites editorials europees.” Un altre cas digne d'esment és el que ofereix un altre exalumne del màster, Miquel Osset, que també ha aconseguit arrelar el seu negoci editorial Proteus, segell especialitzat en textos d'ètica.

Alumnes de formació diversa s'han inscrit al màster, que amb els anys Javier Aparicio ha sabut segmentar en tres perfils ben reconeixibles: “D'una banda tenim persones que vénen a muntar la seva pròpia editorial. També hi trobem la persona que ja és al sector, molt sovint en grans grups editorials, que vol aquesta formació per reposicionar-se o reciclar-se, tot estudiant en profunditat tota la cadena del llibre. I un tercer sector, el més nombrós, és el de gent que ve dels estudis d'economia, periodisme, dret, filologia o altres i vol entrar al món del llibre.”

Potser el gran secret del Màster en Edició ha estat el seu caràcter integrador, la capacitat que ha tingut el seu director d'aplegar tota la competència en la composició de l'equip docent, des de professionals de la gran corporació transnacional fins als de petits segells independent. Com diu Aparicio, “per tenir una idea de com han de ser les estratègies de màrqueting, els alumnes han de tenir perspectives diferents, la del gran grup editorial i la del petit segell”. De còmplices, hi ha des dels gegants Planeta, Penguin Random House o RBA fins al ric teixit d'editorials catalanes i espanyoles que any rere any es funden, sense oblidar institucions com CEDRO -entitat gestora de drets d'autor-, el Gremi d'Editors de Catalunya o les fires de Guadalajara i Frankfurt, entre altres.

En el disseny de l'arquitectura del màster, Javier Aparicio va tenir ben clar que davant els alumnes “només hi podria haver professionals en actiu. No volíem teòrics, professors allunyats de la realitat”. Professionals en actiu que, molt sovint, han estat alumnes del màster. A banda d'anar a cercar els mestres que estan al mercat, el sentit pràctic del màster també es manifesta amb un intens treball en casos pràctics -simulacions de subhastes o enfrontaments entre agent literari i editor- que culminen amb l'alumne presentant el seu propi projecte editorial, que serà avaluat per un tribunal d'editors. Per altra banda, també es disposen estades dels alumnes a les empreses editorials per tastar el dia a dia del negoci editorial.

Un màster formador de nous professionals de l'edició, però també viver d'empreses. En aquests vint anys, fins a una quinzena d'editorials s'han arribat a crear des del màster, a Barcelona, però també més enllà de les nostres fronteres, a Colòmbia, Itàlia i Gran Bretanya. El cosmopolitisme ha estat una altra potent senya d'identitat del Màster en Edició, que ha atret alumnes vinguts d'Itàlia, França, Alemanya, Estats Units o tota l'àrea llatinoamericana.