Sí, això és així perquè la llei del 86 establia dues modalitats de concessió i una d'elles donava origen a aquestes patents febles. És la modalitat en la qual, independentment del resultat de l'informe que fan els examinadors per veure si la sol·licitud de patent o la invenció és nova i té activitat inventiva, és a dir, independentment de si el resultat d'això és negatiu, es concedeix la patent de totes formes. I a més, aquest és el sistema més utilitzat.

És difícil saber exactament els motius de cada sol·licitant respecte de fer servir un sistema o un altre, però pensem que un dels primers motius pot ser el desconeixement. També suposem que és per no temptar la sort, si és més fàcil que et concedeixin una patent d'una tirada, doncs fas servir aquesta via. I en tercer lloc, pel que anomenem patents curriculars, és a dir, aquelles patents que et donen punts al teu currículum, i és més fàcil que te la donin per un sistema de concessió en el qual no hi ha examen que arriscar-te a un sistema de concessió amb examen previ, on al final és probable que te l'acabin denegant.

A priori no podem saber quin serà el comportament, però hem estudiat diferents escenaris possibles i lògicament pensem que sí que hi haurà un descens de sol·licituds de patents, però aquest descens correspondrà a les que nosaltres anomenem patents febles, per això no ens preocupa. Aquells que sol·licitaran les patents seran els qui tenen unes invencions importants, serioses i que, per tant, obtindran una patent forta que atorgarà seguretat jurídica a la resta del mercat. També cal tenir en compte que la nova llei proposa un escurçament dels terminis perquè els sol·licitants, i això és molt important, tinguin tan aviat com sigui possible tota la informació necessària amb vista a una possible internacionalització de la patent.

La legislació, també en el pla internacional, estableix que la sol·licitud de patents no es pot publicar fins als 18 mesos des de la data d'aquesta sol·licitud, però el que fem és avançar al sol·licitant les dades de l'informe, de manera que l'ajudem que pugui adoptar les mesures que consideri oportunes. El termini en el qual li aportarem aquest informe serà d'uns 10 mesos, amb la qual cosa li avancem 8 mesos una informació que per ell és molt rellevant.

Cal tenir en compte que aquesta oficina té una estructura que es correspon amb l'estructura d'una oficina internacional, perquè l'oficina espanyola és una de les poques administracions al món encarregades de l'examen preliminar internacional en el marc del tractat de cooperació de patents (PCT). Per tant, ja tenim aquesta estructura tant pel que fa al nombre d'examinadors com d'accés a la informació pertinent per fer les recerques. Per tant, l'únic que haurem de fer és racionalitzar aquests recursos.

És que l'oficina espanyola no es nodreix només dels ingressos per sol·licitud de patents nacionals, aquesta és només una part. També ens nodrim de sol·licituds de patents europees, de marques, etc. Així que no tindrem cap problema en aquest sentit.

Jo crec que sí i fonamentalment pel factor temps que comentàvem abans, i a banda perquè sempre és molt més fàcil sol·licitar una patent en l'idioma d'origen que anar per una via per exemple europea que exigeix un dels tres idiomes oficials: l'anglès, el francès o l'alemany.

L'any 86 el panorama era absolutament diferent, sobretot a les universitats, no tenien ni oficina de transferència de tecnologia ni res similar. Avui la situació és molt diferent, la universitat és prou madura per passar al sistema que proposem, que, a més, els aportarà més seguretat jurídica, els dirà: allò que vostè ha investigat està ben investigat. I en el cas dels emprenedors, cal tenir en compte que no només tindran la via de patent, també la del model d'utilitat, que surt reforçat també amb la nova llei.