El verd ecològic és color de moda a les passarel·les de la indústria agroalimentària. Els sonats ensurts que han donat alguns aliments manipulats genèticament i determinats additius sortits de laboratori han fet perdre la gana al consumidor cada cop que s'ensuma química al plat. El sector de la viticultura també reacciona per desenvolupar productes tan purs com els pensaments d'un nadó, però res no és senzill.

“Tota vinya és contaminant”, declarava Miquel A.Torres, president del grup Torres, en les jornades EcosostenibleWine celebrades recentment a Vilafranca del Penedès. Convidat en una conferència que buscava analitzar la situació del sector vitivinícola i avaluar l'impacte ambiental que representa l'explotació de les vinyes, Torres no amagava que la persecució de la plenitud ecològica en el procés elaborador és una inclinació majoritària en el sector. Ara bé, també alertava que “quan parlem de viticultura ecològica caldria que ens paréssim a analitzar el balanç real d'aquesta manera de treballar. I llavors decidir si realment és tan positiu, perquè és una evidència que una vinya ecològica necessita tractaments molt més sovint”.

D'una manera similar es va pronunciar Jamie Goode, doctor en biologia vegetal, periodista i autor del llibre The science of wine, quan va posar de manifest que la cursa per pintar de verd el producte acaba “sent un problema per al sistema científic”. Goode considera que el terme mitjà desapareix i que “la sostenibilitat s'està associant exclusivament a vins orgànics i biodinàmics. Estem d'acord que no cal un arsenal químic per fer vins, però és dubtós que per vincular el teu producte al concepte ecològic només puguis fer-ho a través de sumar-te als vins orgànics.”

En el mateix escenari, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, va dir que “en cinc anys s'ha duplicat el nombre de cellers que produeixen vi i cava ecològic” i “en dos anys el mercat ha passat de tenir 522 referències a 1.000”. La vinya és el principal actor de l'agricultura ecològica en termes d'hectàrees, empreses i facturació.

No és només una qüestió de moda, ni tan sols de rendibilitat. La UE exigeix una reducció del 10% de les emissions a les activitats compreses en els sectors difusos (aquí hi entra l'agricultura) i amb vista a la dècada 2020-2030 la reducció haurà de ser del 40%.