L'orador sexi és el que parla amb l'esperit dels temps, que és clar, entretingut, atractiu, que té convenciment del que diu i que se sent mogut per alguna motivació ètica. Poso l'èmfasi en la flexibilitat perquè en l'actualitat això de parlar en públic es pot manifestar de maneres molt diverses, des de la més formal de fer-ho des d'una estrada davant una audiència fins mantenir una conversa íntima i privada però que s'està divulgant per un mitjà de comunicació.

Tenim unes persones que es manifesten en públic amb força capacitat i molta gosadia. Però no oblidem que avui quan fem una piulada o publiquem qualsevol cosa al Facebook en realitat ho estem fent en públic. Això ens pot posar en situacions molt compromeses quan publiquem coses de les quals després ens penedim.

És una qüestió de percepció estranya, perquè tots hem estat alfabetitzats i hem anat a l'escola, on ho hem hagut de fer. Però és com fer esport per a qui no en fa mai, que esdevé una experiència molt negativa, per evitar. La clau és considerar aquestes situacions com una possibilitat satisfactòria, que pot ser afortunada i que podem aconseguir el nostre objectiu.

Els consells ja van ser definits 25 segles enrere per Aristòtil. I després hi ha molta gent que ha fet llibres sobre oratòria incidint en les mateixes idees. Bàsicament és que per parlar cal preparar-se. L'ideal és la improvisació molt preparada. Hi ha una tasca de la qual parlo al llibre que és la inventiva. La paraula pot enganyar perquè pot suggerir originalitat, però no necessàriament. La idea és que per fer una excursió has de portar una bona motxilla. Aquesta és la inventiva i no s'acaba mai perquè s'aconsegueix a base de llegir i practicar.

No té per què i seria un mal negoci perquè en la comunicació el més important és ser un mateix, ser autèntic. Quan una persona és creïble, fiable i té carisma, malgrat que tingui un dèficit de claredat en el seu missatge, la comunicació serà valuosa perquè la persona ho és.

Sí, és un exercici d'estil, generalment escric d'una altra manera, però aquest és un llibre de divulgació que tant de bo es pogués llegir en un trajecte de tren. Hi ha una voluntat d'escriure d'una manera molt concisa amb poca boira, que pots seguir la lectura sense perdre't estiguis en la condició que estiguis. Per això també introdueixo anècdotes i histories. De fet és com parlen els polítics, amb frases molt curtes i uns tempos llargs perquè volen comunicar poca cosa. Espero que el llibre comuniqui una mica més.

En la tradició europea s'és massa dens i poc narratiu. Però una anècdota pot servir d'exemple. El perill és caure en la trivialització i intentar ser divertit quan un no ho és. Aleshores és millor prescindir-ne.