Mostra'm la teva lletra i sabré d'on flaqueges
La grafologia, ciència que analitza les formes de l'escriptura i de la signatura, permet destapar trets del caràcter i de la manera de ser i és útil per a processos de selecció personal
-
La signatura d'Artur Mas en el decret de convocatòria del 9-N i, al costat i de dalt a baix, les firmes de Hitler, Antoni Gaudí, Bill Gates i Steve Jobs. ARXIU. -
La signatura d'Artur Mas en el decret de convocatòria del 9-N i, al costat i de dalt a baix, les firmes de Hitler, Antoni Gaudí, Bill Gates i Steve Jobs. -
,. -
L'escriptor llombard Umberto Eco (autor, entre d'altres, d'El nom de la rosa) va fer unes declaracions ja fa temps on posava de manifest haver tingut accés a un informe que alertava que la meitat dels nens italians tenien problemes per escriure a mà. L'alta penetració de telèfons mòbils, tauletes tàctils i teclats en les franges d'edat més tendres hauria comportat, deia l'escriptor, una deixadesa en la pràctica de l'escriptura manual però insistia que l'arrel del problema calia buscar-la més enllà. Parlava Eco, que a més de novel·lista és un estudiós de la semiòtica i, en conseqüència, coneixedor de la significació dels signes, que la poca importància que donen actualment els sistemes educatius occidentals a la cal·ligrafia té bona part de culpa de la precària escriptura manual dels escolars i, en una afirmació que des de diversos sectors es va considerar com a mínim agosarada, relacionava pulcritud en l'escriptura amb bona solvència mental i intel·lectual. També Joaquim Valls, professor d'economia i matemàtiques i autor del llibre Buenos días y buena letra, és del parer que escriure a mà activa la memòria i, fins i tot, arriba a assegurar que “fer mala lletra indica que et serà difícil tenir èxit a la vida”.
Sense secrets.
Una jornada convocada recentment per Tarragona Impulsa (un espai de desenvolupament de serveis i de programes relacionats amb les polítiques actives d'ocupació i la dinamització del teixit empresarial) buscava donar algunes claus per saber trobar el candidat ideal per a una feina a partir d'una anàlisi grafològica.
Elsa Puig, psicòloga, grafòloga, consultora de recursos humans i fundadora d'Entretalent, va encarregar-se de dur a terme la ponència i ja alertava que la grafologia “és una eina complementària” quan es tracta de passar pel sedàs tota la informació que s'ha pogut recopilar d'un o diversos candidats a ocupar una vacant. De fet, sobre aquest punt hi ha unanimitat que una anàlisi grafològica no és una infal·lible màquina de la veritat i es parteix de la base que calen uns protocols mínims per poder fer-li l'autòpsia a un text.
Criteri i sentit comú.
El millor material per realitzar un bon informe grafològic és un text manuscrit, d'unes 15 o 20 línies, espontani -no copiat- i que estigui signat. La signatura és clau perquè si bé el text proporciona la informació sobre la personalitat més social, la firma destapa conceptes més profunds, és el segell de la personalitat. “Amb la signatura reflectim la nostra singularitat”, diu Elsa Puig. “On hi ha la rúbrica és on es mostra més l'expressió d'aquella persona”. Massa giragonses sobre la part central de la firma alerta sobre un jo molt marcat i possible egoisme.
La grafòloga també adverteix que cal tenir en compte l'edat i el sexe de la persona i, igualment, prestar atenció a si escriu amb la dreta o amb l'esquerra. La conclusió més encertada sempre serà la que s'obtingui de la interpretació de “l'ambient gràfic” i no pas la que surti de la observació d'un tret concret de l'escriptura. Per exemple, si bé la persona que fa traços molt rectilinis dóna pistes sobre una possible rigidesa, qui fa molt marcats els arcs de les m i de les n demostra discreció i prudència, i qui remata els traços i les lletres amb línies gruixudes, espesses i prement tant que deixa certa acumulació de tinta en el paper (el cas dels subratllats o en el pal horitzontal de la t), dóna motius per fer pensar que és una personalitat tensa i tendent a actuar amb brutalitat, només posant l'anàlisi en l'observació de tota la composició s'aconseguirà filar prim. Així, cal atendre si es respecten els espais per als marges (menjar-se el blanc del paper representarà propensió a ser invasiu i a no callar mai) o si la lletra es decanta cap a l'esquerra (personalitat més dependent i passiva) o cap a la dreta (independència i caràcter més extravertit).
Feta la llei, feta la trampa
I si ens trobem amb una lletra molt perfecta?
“Vigileu. La naturalitat d'una persona és important”, sentencia la grafòloga Elsa Puig. De fet, ella mateixa posa de manifest que hi ha qui pot tenir interès a no donar-se a conèixer a través de l'escriptura i que, per tant, no es pot descartar que un text estigui intencionadament adulterat (pel que fa a formes, estructura i composició) per mirar de despistar el màxim possible la persona que l'esbudella amb ulls clínics.
Un text redactat tot en majúscules, per exemple, conté indicis per pensar en aquesta voluntat d'ocultació o, igualment, si bé una signatura llegible prova certa autenticitat, sinceritat i bona valoració d'un mateix, una rúbrica molt cargolada i enrevessada demostra impulsivitat però, també, “un caràcter més reservat”.
La grafoteràpia és la tècnica per canviar a consciència els trets de l'escriptura o de la signatura que delaten certes mancances o defectes. Però “alerta no vulgueu canviar un tret i n'empitjoreu un altre”.
La grafòloga accepta que l'anàlisi no serà mai fiable al 100% però almenys sí pot servir per rebatre el clàssic “el meu defecte és que sóc massa perfeccionista” amb una contundent rèplica: “Com has de ser perfeccionista amb aquesta lletra que fas?”