Els mer­cats han fet un nou pas enrere ara que l'exer­cici 2014 con­su­meix les dar­re­res jor­na­des de nego­ci­ació. Als dub­tes que ron­den per la ment dels inver­sors des de fa mesos se'ls han ajun­tat de nous que han tenyit de ver­mell la pràctica tota­li­tat de bor­ses inter­na­ci­o­nals. La ines­ta­bi­li­tat a Grècia, amb la pos­si­bi­li­tat d'un avançament elec­to­ral i la victòria d'un par­tit favo­ra­ble a la rees­truc­tu­ració del deute, s'ha afe­git a les febles xifres macro­e­conòmiques de la Xina que apun­ten a la desac­ce­le­ració de la seva eco­no­mia. Això, sumat al con­tinu des­cens del preu del petroli (que cotitza en nivells de juliol de 2009 als vol­tants dels 63 dòlars) i a l'alen­ti­ment que amenaça l'eco­no­mia de la zona euro, ha resul­tat un còctel de difícil digestió per als inver­sors, que con­ti­nuen en espera que el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) anunciï noves mesu­res d'estímul que no arri­ben.

Ni tan sols Wall Street ha estat capaç d'esqui­var els ner­vis i s'ha tenyit de ver­mell, aban­do­nant els màxims històrics que havia con­que­rit dies enrere. Si bé les dades macro­e­conòmiques que es van publi­cant a l'altra banda de l'Atlàntic apun­ten a l'expansió de la seva eco­no­mia, aquesta set­mana els posi­tius indi­ca­dors no han pogut evi­tar la presa de bene­fi­cis ara que s'apropa la cita de la Reserva Fede­ral (FED). Dime­cres que ve el banc cen­tral nord-ame­ricà es reu­neix i els inver­sors comen­cen a témer que aquest doni alguna pista sobre la data de l'endu­ri­ment de la política monetària, aspecte que no agrada gaire als mer­cats ara que la ines­ta­bi­li­tat s'ha ins­tal·lat en els par­quets.

I amb aquest enra­ri­ment de la situ­ació que envolta les bor­ses, l'Íbex-35 no ha pogut que­dar-se al marge i també ha patit un fort càstig que el torna a allu­nyar dels 11.000 punts que tenia a tocar fa només una set­mana. El selec­tiu índex ha tan­cat diven­dres en els 10.145 punts, nivell que suposa un des­cens del 6,93% en cinc ses­si­ons -la dava­llada set­ma­nal més abun­dosa del 2014-i dels dar­rers dos anys i mig.

Els guanys anu­als del selec­tiu min­ven després d'aquesta enso­pe­gada i que­den fixats en el 2,3% de plusvàlua d'ençà que començà el 2014 men­tre que la minusvàlua al desem­bre ja supera el 5%. No obs­tant això, l'Íbex-35 és un dels índexs que millor com­por­ta­ment ha tin­gut en l'exer­cici en man­te­nir encara el signe posi­tiu en el balanç anual men­tre que la resta dels seus homòlegs euro­peus arros­se­guen impor­tants pèrdues.

Amb els temors macro­e­conòmics a sobre de la taula i sense el suport explícit del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), gai­rebé tot l'Íbex-35 ha aca­bat la set­mana en ter­reny nega­tiu. La pit­jor part se l'han endut les cons­truc­to­res en aca­bar la set­mana amb des­cen­sos que vore­gen o superen el 10%. FCC, que havia anat recu­pe­rant ter­reny a l'abric de l'ampli­ació de capi­tal, s'ha anat desin­flant i ha tan­cat diven­dres amb una forta dava­llada, igual que OHL i Acci­ona.

De fet, hi ha més d'una desena de valors que s'han aco­mi­a­dat diven­dres amb abun­do­ses pèrdues set­ma­nals que superen el 8%, entre els quals des­ta­quen Gas Natu­ral, la cadena de super­mer­cats Dia, la petro­li­era Rep­sol (per­ju­di­cada pel des­cens del preu del petroli i els movi­ments cor­po­ra­tius), els bancs (Saba­dell, BBVA i San­tan­der), Gamesa, Mit­tal Steel, Sacyr i la tec­nològica Indra.

Ni les bones xifres que Indi­tex ha mos­trat als mer­cats (amb crei­xe­ment de bene­fi­cis, ingres­sos i ven­des) han permès a les seves acci­ons treure's de sobre el signe nega­tiu i han reta­llat més d'un 3% en cinc ses­si­ons.

També ha impac­tat en la cotit­zació de Vis­cofán la seva exclusió de l'Íbex-35 a par­tir del pròxim 22 de desem­bre, quan Endesa la subs­ti­tuirà en el selec­tiu, i les seves acci­ons han recu­lat prop d'un 6%.