0
Gran angular
Professor de Política Econòmica de la UB - 20 desembre 2014 2.00 h

DE MEMÒRIA

Abans de Merkel

La indústria catalana del XIX –la tèxtil, la paperera, l'agrària- podia millorar molt els seus rendiments gràcies a certs nous productes químics: la sosa càustica, el clor i altres. La força energètica per produir-los podia ser la hidroelectricitat. El resultat fou la construcció, a partir de 1897, de la gran fàbrica i la colònia internacional que seria coneguda com a Societat Electroquímica de Flix. La iniciativa fou de la Chemische Fabrik Griesheim–Elektron de Frankfurt. La de Flix fou la tercera planta industrial electrolítica d'Europa
- Professor de Política Econòmica de la UB

L'interès de les empreses alemanyes per la societat i l'economia catalanes ve de lluny. I és prou variat. Diversificat. Sovint, a més, es basa en aportacions concretes de tècnics i empresaris catalans. Els exemples escollits són una empresa surera de Palafrugell, l'electroquímica de Flix, la Industrial Elèctrica-Siemens de Cornellà, la CHADE de Berlín-Buenos Aires.

Taps.

Els taps de suro, durant dècades, també s'usaven per tapar les ampolles de cervesa. D'aquí, l'interès dels alemanys -i dels nord-americans- per la indústria surera catalana. Una de les grans fàbriques sureres –establerta a mitjan XIX - fou una iniciativa conjunta de H.A. Bender, un empresari de Baviera, i Joan Miquel, de Sant Feliu de Guíxols.

Químics.

La indústria catalana del XIX -la tèxtil, la paperera, l'agrària- podia millorar molt els seus rendiments gràcies a certs nous productes químics: la sosa càustica, el clor i altres. La força energètica per produir-los podia ser la hidroelectricitat. El resultat fou la construcció, a partir de 1897, de la gran fàbrica i la colònia internacional que seria coneguda com a Societat Electroquímica de Flix. La iniciativa fou de la Chemische Fabrik Griesheim–Elektron de Frankfurt. La de Flix fou la tercera planta industrial electrolítica d'Europa. Presidida per Josep Mansana Tarrès i el comte de Romanones, el seu consell d'administració, i el seu director, eren alemanys.

Una colònia industrial lluny del Llobregat i del Ter, que s'ha definit com la d'“els alemanys de l'Ebre” (tot i que hi treballarien, també, suïssos, austríacs, russos, canadencs i tècnics d'altres nacionalitats). L'aportació catalana fou la demanda, el mercat i certes infraestructures: l'assut a l'Ebre (d'origen aràbic medieval), una línia i una estació de ferrocarril (des de 1892, integrada a la xarxa ferroviària catalana), les explotacions de lignits (des de 1890) i de sals (a Sant Carles de la Ràpita), el necessari control del territori tant des de l'Ajuntament de Flix (que, al 1897, era a mans dels carlins), com des de la Diputació de Tarragona. I, és clar, el treball: el salt des dels 94 treballadors (inclosos 4 tècnics) de 1899 als 762 (13 tècnics) de 1936.

Indústria elèctrica.

El cas de Siemens és diferent. Més semblant, com a concepte, al cas dels taps de suro. Lluís Muntades i Rovira, el fill enginyer industrial d'un dels Muntades fundador de La España Industrial, la gran fàbrica tèxtil integral de Sants i Barcelona, va decidir canviar de xip i entrar en el que era nou a començaments dels segle XX: la indústria de motors, generadors i transformadors elèctrics. El 1897 va posar en marxa, al carrer Muntaner de Barcelona, una empresa, la Industria Eléctrica. Uns anys més tard, es traslladà a Cornellà de Llobregat, on hi treballaven 600 obrers i tècnics. El 1910, es fusionà amb l'alemanya Siemens. La nova empresa de Cornellà fou Siemens-Schmeckert Industrial Elèctrica.

La idea de Muntades, doncs, fou connectar-se amb una empresa alemanya com la Siemens, que era, en el seu camp, tecnològicament puntera.

La idea de Siemens era accedir al “mercat comú espanyol” per la via catalana. Aquest mercat comú era una gran xarxa comercial protegida que els industrials catalans estaven construint, en uns anys, els noranta del XIX, on el “mercat comú europeu” costava d'imaginar.

LA CHADE.

La CHADE, la Compañía Hispano Americana de Electricitat, fou una gran empresa elèctrica alemanya presidida per un català, Francesc Cambó, creada a Berlín el 1920 amb la intenció d'evitar les represàlies dels guanyadors de la I Guerra Mundial. La CHADE continuaria l'electrificació de Buenos Aires iniciada el 1898 per l'AEG. Dins d'un núvol de possibles candidats de tot el món, els alemanys van escollir Cambó (a qui oferiren l'1% de les accions de la companyia) i el seu equip (Miquel Vidal i Guardiola seria el secretari del consell d'administració de la companyia).

La continuïtat de l'electricitat a la regió del Plata seria dirigida des de Barcelona (i des de Buenos Aires) per un equip català altament competent. I Cambó, com feien els milionaris nord-americans, posà en marxa fundacions i col·leccions d'art. L'electricitat pot il·luminar l'esperit.

Vocabulari molt profitós

La relativa intensitat de les relacions econòmiques entre els països de llengua catalana i Alemanya a l'inici dels temps moderns pot explicar l'interès de l'impressor-editor alemany Joan Rosembach per publicar, al 1502, un diccionari català-alemany/alemany-català. El títol del llibre és inconfusible: Vocabulari molt profitós per aprendre lo catalan alamany y lo alamany catalan. Un dels primers diccionaris bilingües entre dues llengües modernes, per cert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a