Catalunya ha perdut 686.000 llocs de treball durant sis anys, és a dir, el 18,3% de la població activa de finals de desembre del 2013. Actualment unes 726.000 persones no troben feina. Una part, per edat i formació, té molt difícil reintegrar-se al mercat laboral a mesura que pugi la creació d'ocupació perquè molts procedeixen del sector de la construcció i difícilment tornaran. Aquests alts nivells d'aturats de llarga durada és un dels fracassos del model econòmic desplegat en el cicle del boom econòmic, i constitueix un factor limitador del creixement futur. La paradoxa és que la demografia juga en contra i en una dècada haurem de tornar a importar mà d'obra qualificada per suplir els dèficits que es produiran en el mercat laboral.

Per a una economia cada cop més oberta com la catalana, els factors geopolítics tenen la seva importància tot i que els analistes no els atorguen un paper cabdal en el 2015. En les darreres setmanes s'han produït daltabaixos importants al Japó i a Rússia, que han tingut el seu reflex als mercats de renda variable però amb unes derivades limitades pel que fa a l'economia productiva.

La baixada del preu del petroli -que com s'ha vist tindrà uns efectes positius a casa nostra- està castigant les economies més dependents de les exportacions de cru, com ara Rússia, perquè d'elles depenen la meitat dels seus ingressos i són el motor de la seva economia. Aquest fet s'afegeix a les sancions europees i a la crisi d'Ucraïna. Com a conseqüència el ruble s'ha depreciat respecte al dòlar o l'euro (dijous va arribar a cent rubles per euro) i ha requerit una actuació coordinada del banc central rus i del govern per aturar la caiguda.

Per a Catalunya, Rússia representa l'1% de les seves vendes a l'exterior. Les vendes de productes del camp van patir fa uns mesos per les represàlies russes a les sancions europees i van rebre compensacions. Més complex és el tema del turisme. La Costa Daurada ja busca alternatives per a aquest any.

La frenada de la zona euro és una de les amenaces del creixement de Catalunya. En el seu informe de tardor, la Comissió Europea va rebaixar les seves expectatives de recuperació fins situar-les en l'1,3% el 2014 i en l'1,5% el 2015. Preocupen les economies francesa (0,3% i 0,7% respectivament) i la italiana (-0,4% i 0,6%). També Alemanya ha vist com perdia vigor (1,3% i 1,1%). Mentre que tornaven els dubtes sobre Grècia.

En aquest context, la Comissió va restar quatre dècimes a les previsions del creixement del PIB espanyol pel 2015 i les va situar en el 1,7%. Cal recordar que els informes d'institucions domèstiques van en el sentit contrari, en interpretar que altres factors poden compensar aquest alentiment. Catalunya ven el 65% dels seus productes a Europa i el 52,5% a l'eurozona. Segons les últimes dades de comerç exterior corresponents a l'octubre, les exportacions a aquestes destinacions van créixer un 5,8% i 4,7%, respectivament.

Segons el CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques), la corrupció és el segon motiu de preocupació dels ciutadans de l'estat espanyol després de disparar-se el mes de novembre passat arran dels casos més recents. És un factor que contribueix a erosionar la confiança de la població respecte dels polítics, ja molt qüestionada per la forma com s'ha abordat la gestió de la crisi. Les implicacions econòmiques d'aquesta crisi institucional sense precedents en la democràcia són innegables però difícils de mesurar, segons reconeixen els experts.

Una de les conseqüències d'aquest trencament entre els ciutadans i els partits tradicionals és la irrupció en l'escena política de forces d'esquerra sense presència parlamentària fins ara que plantegen solucions poc convencionals per afrontar els problemes econòmics i socials. El fenomen Podemos, que segons els sondejos electorals podria enfilar-se com a una de les principals forces del Congrés de Diputats si es fessin les eleccions ara, ha començat a inquietar els poders polítics i econòmics.

Mentre les empreses i famílies han anat reduint la seva exposició a l'endeutament, el palanquejament de les administracions públiques a l'Estat no ha fet més que créixer durant la crisi des del 35% del PIB a un 102%, previst per al 2015. En un context de preu del diner en mínims històrics i una prima de risc que res no té a veure amb la crisi que a punt va estar de posar fi a l'euro, la càrrega financera és més suportable però és una de les febleses del sector públic. Cal pensar que el pagament dels interessos del deute és avui dia una de les partides més importants dels comptes públics. Aquest fet limita la capacitat de les administracions de destinar més recursos als capítols socials o a construir noves infraestructures. D'altra banda, quan inevitablement s'inverteixi la tendència i comencin a pujar els tipus d'interès, el sector públic començarà a patir novament. Actualment el deute total, públic i privat, és 293% del PIB al conjunt de l'Estat.

El drama de l'atur ha deixat en un segon pla la caiguda dels salaris, que difícilment recuperaran el terreny perdut els pròxims anys, limitant el creixement de la demanda interna. Els guanys de competitivitat assolits els anys de la crisi s'han basat parcialment en la retallada dels sous i dels marges empresarials. El fet evident és que l'excedent de mà d'obra desocupada complicarà les demandes de millores salarials de les plantilles en alguns sectors. A més a més amb un índex de preus estancat o amb decrements aquestes reclamacions perden força. Des de Foment pensa que només té sentit la reclamació de millora salarial en aquelles empreses on hi hagi augments de productivitat.