El diner és prou barat arreu, a la UE, als EUA o al Japó, per fer preveure que el 2015 tornarà a ser un any sucós per a la inversió en renda variable, amb bones expectatives de beneficis d'empreses. Tanmateix, una certa cautela no hauria de ser sobrera, si tenim en compte que la inversió es recolzarà en les injeccions de liquiditat dels bancs centrals, i que els atzars de la geopolítica poden provocar algun ensurt de volatilitat: una Grècia que no vulgui pagar el deute; el trasbals de la caiguda del preu del cru; la frenada de l'economia xinesa, Rússia en recessió, etc.

Tot i les pors que hi pugui haver d'algun episodi de volatilitat, el cert és que fins i tot l'inversor més conservador “ha de fugir dels actius sense risc com ara els dipòsits o els fons monetaris, que ofereixen uns migrats 0,4% o 0,6%”, afirma Albert Grau, assessor financer d'Argenta Patrimonios. Si bé creu que la renda variable és la gran aposta d'inversió del 2015, “amb permís d'una bona evolució dels resultats de les empreses”, no descarta que sigui un any amb brots d'inestabilitat, “el creixement serà desigual entre els EUA, que s'ha consolidat; la UE, que encara va amb retard, i els emergents, on veiem casos en què la guerra de preus de les matèries primeres a alguns els ha passat factura.” En el cas del mercat financer espanyol, la realitat inqüestionable és que “la borsa està barata, no s'han acomplert les previsions que l'Íbex 35 assoleixi els 11.000-11.400 punts, així que és previsible que en el 2015 entrin més diners.” Grau també assenyala com a factor que pot ajudar a un comportament alcista de la borsa espanyola que el 2015 torna a generalitzar-se el dividend directe, després d'un 2014 en què la norma ha estat el dividend en accions. Així doncs, potser sí que es compliran els averanys de Bloomberg, que preveu per a l'any vinent per a les empreses de l'Íbex 35 un increment dels beneficis del 20,3%, molt per damunt d'altres selectius, que també se situen per damunt de la tendència històrica del 6%: S&P 500, un 11,5%; Nasdaq, 19,4%; Eurostoxx 50, 15%; Dax, 13,4%; Nikkei, 7,3% i Hang Seng, 8,8%.

A ningú se li ha d'escapar que si el diner està tan barat és justament per l'assistència que els bancs centrals estan fent a l'economia productiva, que si bé ja pot envalentir-se als EUA, continua deprimida a la UE i encara s'ha d'escarrassar molt per sortir de la recessió al Japó. Des de l'òptica dels macroeconomistes, Edward Hugh recorda que “si la borsa puja no és perquè les empreses siguin més rendibles, és perquè la flexibilització quantitativa (QE) que desplegarà Mario Draghi farà pujar el nivell dels actius en borsa.” Però s'albiren núvols a l'horitzó: “Si guanya Syriza les eleccions, amb la seva proposta de quitament del deute, podria desfermar tota una nova dinàmica en estats com ara Espanya, amb una hipotètica victòria electoral de Podem, o Portugal, on també s'està construint un moviment de forta contestació a les polítiques d'austeritat de la troica (Comissió, BCE i FMI).” I també caldria veure, dins d'aquestes especulacions de geopolítica, “com podrà aguantar a Itàlia el govern de Renzi l'oposició a les polítiques de la troica que vol aplicar.”

Pel que fa la Xina, que ja fa un temps que alenteix el seu creixement, el risc que fins i tot pugui ranejar la inflació “fóra una mala bona notícia, ja que això obligaria el Banc Central Xinès a injectar diners, cosa que agrairien els mercats borsaris”.

La caiguda de preus del petroli provocada pels grans productors del golf Pèrsic per recuperar les regnes del mercat, ha suposat un trasbals per al puixant sector econòmic de l'energia dels EUA i té uns clars efectes en política monetària:“Perquè les empreses que han invertit en fracking no facin fallida, i en general no freni les inversions un sector com l'energètic sobre el qual ha recaigut bona part de la recuperació dels EUA, és previsible que la presidenta de la Fed, Janet Yellen, comenci més tard del previst a apujar els tipus d'interès.”

Al professor de finances d'EADA Rafael Sambola també el preocupa la poca correspondència entre els mercats financers i l'economia real: “La borsa sempre ha de reflectir a mitjà termini la capacitat de generar valor de les empreses, i sí, les coses van més bé, però no fins al punt d'aquest creixement tan important.” Afegeix que “hi ha molts diners circulant i buscant rendibilitats a la borsa, i això fa que estigui massa accelerada, procliu a tenir sotragades fortes quan hi ha alguna notícia d'incerteses.” Sambola tampoc no acaba d'entendre que “les cotitzades de l'Íbex 35, amb rendibilitats no gaire altes, donen uns dividends que no estan gaire justificats en temps de creixement econòmic més aviat migrat.” Assenyala també la contradicció entre el seu elevat nivell d'endeutament -2,38 euros per cada euro de recurs propi- i les rendibilitats, que ja no són del 12%-13% de temps passats.

La volatilitat hi pot ser, però hi ha qui en relativitza la transcendència, com ara Jaume Puig, director de la gestora GVC Gaesco: “El 2014 hi va haver sis episodis de volatilitat, els mateixos que el 2013. És una mitjana baixa, per sota del que és normal; així que podem dir que podria pujar el 2015, però el fet decisiu és que els mercats estan barats i el flux de diners seguirà i seguirà entrant, atès que es mantenen els alts descomptes fonamentals.”

Puig també confirma que els mercats donen per fet que hi haurà una flexibilització quantitativa de Draghi: “Si mires l'expansió del balanç del BCE, veus que s'ha expandit molt menys que el de la Fed, el Banc d'Anglaterra o el Banc del Japó.” Tot i això, no creu que aquest estímul sigui el que nodreixi les bones expectatives: “La borsa no ho necessita, ja que si el 2015 els beneficis empresarials segueixen creixent com ha passat durant el 2014, amb el benentès que si el 2014 van ser les empreses dels EUA les que van créixer per sobre de la mitjana mundial, el 2015 seran les empreses de la UE les que creixeran sobre la mitjana del món.” Hi ha poderosíssimes raons per sostenir l'argument: “La forta caiguda de l'euro respecte d'altres divises, el segon semestre del 2014, ha deixat bones perspectives de vendes per al 2015.” I a això hi hauríem d'afegir que “la fortíssima caiguda del preu de les matèries primeres beneficia molt la UE, netament importadora.” En aquesta visió, les empreses arribarien al punt just d'equilibri, amb tots els costos ben ajustats: salaris, matèries primeres, preu del diner, valor de l'euro. “Així creix el marge empresarial, serà un gran moment.”

Amb el benentès que les empreses segueixen cotitzant a multiplicadors més aviat petits, i que el 2014 al capdavall ha estat un any lateral, “en què la borsa ha paït el creixement de l'any anterior”, el 2015 pot ser un any més accelerat: “Atès que el descompte ja hi ha estat el 2014, any en què la velocitat de l'alça de la borsa ha estat més aviat lenta, es pot preveure que el 2015 serà ràpida.”

Si hem de parlar de núvols negres a l'horitzó, Grècia no seria motiu de desfici, per a Jaume Puig: “Caldrà veure si els factors geopolítics poden fer trontollar els mercats. Grècia era un factor de desestabilització important, que podia fer caure l'euro per l'efecte contagi, fa dos anys, però ara ja no és així, ja que rarament les borses es deixen desestabilitzar dos cops pel mateix motiu.” Pel director de GVC Gaesco, més important que Syriza guanyi les eleccions i vulgui reestructurar radicalment el deute a pagar pel país, és que l'economia grega està creixent, talment com a Irlanda o a Espanya.

Al banc de gestió patrimonial Renta 4 Banco es confia plenament en l'efecte revulsiu del QE de Mario Draghi, com explica Josep Maria Valls, director de l'oficina de Diagonal, a Barcelona: “És segur que a més de comprar deute privat, el BCE comprarà altres actius, com ara les cèdules hipotecàries, i altres. Cal aportar liquiditat, perquè a la UE, el seu motor, Alemanya, té problemes de creixement i la inflació a tot aquest espai econòmic és baixa. Es donen totes les condicions perquè hi hagin aquests estímuls, que arribaran de ben segur en aquest primer trimestre.” També veuen en molt bona forma les empreses de la zona euro, amb costos salarials rebaixats i menys pes de la factura de les matèries primeres, que determinen “un augment generalitzat de la productivitat.” En aquest sentit, els possibles episodis de volatilitat que puguin haver-hi el 2015 es diluiran “en un escenari de fons molt bo per a les empreses”. Pel que fa al cas espanyol, una eventual victòria de Podem, que també proposa no pagar un deute que considera injust, tampoc hauria d'espantar la borsa, segons Valls: “Si a Espanya puja un govern més radical, que no acontenti els mercats, no és bo; però cal recordar que el gruix dels ingressos de les principals cotitzades procedeixen del mercat global, i l'FMI ha avançat que el PIB mundial creixerà un 3% l'any vinent.”

Tampoc caldria témer que la pujada de tipus d'interès que hagi de fer la Fed sigui fora mida: “Amb el deute que tenen els EUA, la Fed no pot provocar una pujada de tipus exagerada, ja que els pujaria el seu cost. Janet Yellen, la presidenta de la Fed, ja tindrà cura que la pujada sigui prou equilibrada per no pactar negativament els pressupostos del país i el sector privat.”