És el sou del president del govern ‘baix'?
Fa unes setmanes es va posar en marxa el nou portal de la transparència que va derivar mediàticament en l'esperat: l'anàlisi al detall dels sous dels alts càrrec públics i la seva comparació amb el sou del president del govern de l'Estat. La utilització del salari del president del govern com a vara per mesurar altres sous en l'administració pública, o fins i tot en empreses privades, no és nova. Frases com a “tal alcalde cobra més que el president del govern” o “tal empresari guanya deu vegades més que el president del govern” són freqüents en les tertúlies i els mitjans escrits. Però la publicació de sous públics molt superiors al del president, molts vinculats a empreses públiques, ha intensificat en aquests dies les comparacions. Pedro Sánchez, guanyant un 14% més que Rajoy, s'ha atrevit a dir que el sou del president del govern no hauria de pujar sinó que els sous dels que cobren més que ell haurien de baixar. Aquí queda dit!
El que succeeix és que mesurar la compensació del president del govern per les rendes monetàries rebudes en els anys de presidència, els ja famosos 78.185,04 euros anuals, no és adequat. En primer lloc perquè el president viu a La Moncloa i entenc que no paga lloguer, ni aigua, ni llum, ni gas, ni telèfon, ni IBI. Desconec si fins i tot pogués rebre rendes pel lloguer del seu habitatge habitual. També ha de tenir cotxes i conductors a la seva disposició. Si algun de nosaltres gaudís d'habitatge o cotxe pagat per l'empresa hauria de fer-ho constar a la declaració d'Hisenda com a renda en espècie. Les estimacions del valor del complex del Palau de la Moncloa semblen aconseguir els 122 milions tenint en compte tots els edificis. Però fem una imputació raonable: no imputem valor a tenir un quiròfan i una UVI a casa, zones esportives, àrees verdes, heliport, personal de seguretat, xòfers, etcètera. Posem que la família ocupa solament 200 metres quadrats. Si sumem al lloguer imputat altres despeses com aigua, llum, vestits del president, etcètera, i el renting d'un vehicle, aconseguiríem uns 72.800 euros. Per tant ja estem en 150.985 euros. En segon lloc, pel fet d'haver estat president del govern li correspondrà cobrar com a expresident uns 75.000 euros que podria compatibilitzar amb la pertinença al Consell d'Estat, la qual cosa sumaria uns 150.000 euros anuals. Suposem que solament estigués una legislatura i que cobrés aquests sous només fins als 70 anys, encara que tots dos càrrecs són de fet vitalicis. Descomptant aquestes compensacions futures al present usant una taxa del 4% i periodificant en quatre anys, s'aconseguirien els 328.517 euros, que sumats al sou monetari i en espècie donaria un total d'uns 480.000 euros. I això sense explicar que l'agenda d'un expresident sol facilitar-li l'accés a algun consell d'administració, com en el cas dels expresidents Aznar i González, encara que, en tal situació, no podria continuar en el Consell d'Estat.
En el seu conjunt gairebé cinc-cents mil euros és una suma més que raonable per a les responsabilitats d'un president del govern. Però la forma de pagar aquesta retribució no és la més idònia: el president hauria de rebre una compensació raonable a la seva responsabilitat solament mentre exerceix les seves funcions. El pagament de gran part de la compensació en forma de retribució diferida no té sentit si no està lligat a la qualitat de la seva gestió com a president, i resta transparència per molt que algun altre país també utilitzi aquest sistema. Si aquests pagaments són un bonus diferit haurien d'estar subjectes a clàusules malus segons les quals si la seva gestió ha estat dolenta, si s'ha de jutjar per les seves conseqüències, hauria de deixar de cobrar el seu sou d'expresident i renunciar a totes les prebendes. En qualsevol cas hauríem d'evitar la demagògia d'usar la renda monetària corrent del president del govern com a unitat de mesura. Si es vol comparar cal utilitzar els ingressos totals tenint en compte tots els beneficis monetaris i en espècies, presents i futurs, derivats del fet d'haver exercit un càrrec públic. Fer una altra cosa és com sumar peres i pomes.