Les mitges veritats de les estadístiques d'impagaments
En relació amb certes informacions que amb caràcter recurrent es publiquen sobre morositat empresarial, em ve a la ment una cita de l'influent periodista i economista nord-americà Henry Hazlitt, qui va afirmar: “Demagogs i mals economistes presenten veritats a mitges”; aquesta màxima té un maridatge perfecte amb una cita del dramaturg gal Jean Cocteau: “Un got mig buit de vi és també un de mig ple, però una mentida a mitges, de cap manera és una mitja veritat.”
Doncs bé, en relació amb les estadístiques sobre impagats publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), existeix una sèrie de fal·làcies que es presenten periòdicament com a alguna cosa creïble, però la informació que es facilita és enganyosa i les conclusions són errònies. Encara que en les informacions publicades parcialment hi ha part de veritat, el que fan és tergiversar la veritat. I el pitjor és que aquestes pseudoinformacions intoxiquen l'opinió pública oferint una imatge enganyosa de l'evolució de la morositat a l'Estat español.
Cada mes en importants diaris (fins i tot econòmics) surten publicats titulars com: “Els efectes impagats al comerç disminueixen el 2014”, “L'import dels impagaments al comerç cau (o augmenta) un x% en el tal mes”, “La morositat comercial cau a la meitat en l'últim any”, o “Els impagaments de les compres a terminis descendeixen un x% en el primer trimestre”. Al mateix temps en la premsa regional mensualment fan càbales d'aquesta classe: “Tal comunitat autònoma torna a liderar el descens de l'import dels efectes impagats” o “Els impagaments al comerç tornen a baixar en tal regió”.
D'aquesta forma diversos mitjans fan interpretacions més o menys lògiques i raonades però poc precises sobre l'evolució de la morositat basant-se en l'Estadística d'Efectes de Comerç Impagats (ECI) que facilita mensualment l'Institut Nacional d'Estadística. L'objectiu de l'ECI és determinar mensualment el nombre i l'import dels efectes de comerç de les entitats de crèdit, en cartera i també els rebuts en gestió de cobrament de clients, que hagin vençut durant el mes de referència, i d'aquests, els que hagin resultat impagats. S'obtenen dades sobre nombre i quantia dels diferents efectes, desagregats per classe d'entitat: bancs, caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit, i territorialment a escala nacional per comunitats autònomes i províncies.
Els efectes comercials.
Una vegada coneguda la informació facilitada per l'INE, arribem a la conclusió que els titulars que resen: “Els efectes impagats al comerç” la vessen, ja que aquí l'ordre les paraules sí que altera el significat. No es tracta de les lletres de canvi que la família Garcia va signar a la botiga d'electrodomèstics per comprar la nevera a terminis, sinó de paper comercial girat per les empreses.
Els efectes del comerç.
Val la pena assenyalar que Iberpay va informar que el 2014 gairebé el 74% de les operacions de pagament es van realitzar mitjançant deute domiciliat i el 22%, per transferència; lamentablement els impagaments que es produeixen en aquests dos instruments de pagament no es registren en cap estadística de l'INE. Per tant, amb la mancança de dades sobre els impagats que es produeixen en el 96% de les transaccions bancàries, difícilment podem publicar informacions fiables de l'evolució de la morositat.