No faré apologia de les drogues, és clar. Però tothom sap que molts creadors les han utilitzat. Els Beatles van experimentar amb l'àcid lisèrgic, per exemple. Diuen que les inicials de la famosa cançó Lucy in the Sky with Diamonds de John Lennon feien referència a l'LSD. Potser sí, potser no.

Els més prestigiosos neurocientífics ens diuen que, efectivament, algunes drogues provoquen estats alterats de la consciència afavoridors de la creativitat. I és molt possible que sigui així. Però això té enormes riscs. No pot ser que cada vegada que vulguem ser creatius ens haguem de drogar, òbviament, per un munt de raons que el lector pot imaginar.

Avui he tingut una experiència extraordinària. He treballat amb un grup de professionals de la Universitat Pompeu Fabra i hem fet un exercici d'alteració de la consciència sense utilitzar, és clar, cap tipus de substància. Però ha anat molt bé. Us ho explico.

He repartit unes targetes que vaig comprar al museu dels Beatles de Liverpool (casualitat?). Cada persona ha rebut una targeta d'un animal (per exemple el pop) i una altra d'una lletra (per exemple la r). A partir d'aquí els participants tenien tres minuts per llistar paraules relacionades amb l'animal que comencessin o continguessin la lletra. Ha estat fantàstic perquè quan havíem passat una estona dient bestieses (per exemple roca, sopar, menjar, marí, xuclar, rosa, entortolligar, nedar, pop-rock, rap, sucar, congelar...) hem començat a riure mentre fèiem l'exercici com si fóssim nens de set o vuit anys o com si ens haguéssim pres unes copetes de vi (sense anar més lluny). Hem aconseguit alterar moderadament però substancialment la nostra consciència sense fer res de l'altre món.

Moltes vegades, a les empreses, quan intentem ser creatius a través d'una pluja d'idees succeeix que la gent no es relaxa. I aquesta manca de desinhibició fomenta el pensament conservador, la por al ridícul i la repetició de tòpics. Les empreses exerceixen un influx maligne: passen per ser llocs seriosos on cal que ens comportem com a adults i diguem coses conseqüents i assenyades. Tot això està, és clar, renyit amb la creativitat. Sense moments de descontrol i de rauxa no és possible tenir idees autènticament trencadores. Com superar aquesta situació?

Doncs aprenent a desinhibir-nos cognitivament. Cal construir entorns de confiança on la gent perdi la por i se senti convidada a dir el que realment li passa pel cap. Cal reaprendre a jugar amb les idees aparentment absurdes per convertir-les en conceptes que puguin ser aprofitats. Cal acceptar els errors i les equivocacions i fomentar un ambient d'experimentació constant. Sense gent que s'equivoca no hi ha innovació que valgui. Dissortadament, quan en moltes empreses s'organitzen sessions creatives no passa gairebé res del que hem comentat. Hi ha tensió, falta d'imaginació, absència de capacitat lúdica combinatòria (mesclar i jugar amb les idees) i un llarg etcètera.

Com feia Joan Miró quan pintava, cal tornar a ser infants. Els adults som massa predictibles i avorrits per ser creatius. L'absurda seriositat de les nostres empreses acabarà matant per sempre la nostra potencial capacitat d'innovació, essencial per a uns temps cada vegada més complicats. Juguem? Iguana i la lletra q?