I també dic que amb això no vull culpabilitzar les empreses, sinó cridar l'atenció sobre la importància que té adaptar-se ràpidament a un canvi d'escenari. Perquè penso que en un primer moment de la crisi tothom hem anat una mica retardats pensant que la crisi seria una cosa molt puntual.

Portàvem un llarg període creixent, els increments de vendes eren constants, i quan tot es va paralitzar vam pensar: “I ara què fem?' No estàvem preparats. Totes les empreses s'havien sobredimensionat i no van ser capaces de prendre decisions estructurals ràpides. Les grans sí, però les petites, com que tenen aquest component en què es barreja el que és professional amb el que és familiar, doncs no és fàcil prendre decisions ràpides.

Insisteixo que jo no vull culpabilitzar les empreses, però no hem tingut la capacitat de reacció que demanaven les circumstàncies.

En part és això. Perquè, si tens clara l'essència del negoci, no et preocupa tant en un moment determinat reduir l'estructura o atacar altres mercats, perquè tens clar el teu negoci. Però quan durant molt de temps has portat el teu negoci amb criteris de gestió i no tan estratègics perquè el dia a dia ja anava bé, quan tot canvia i no tens el sentit estratègic, et quedes com si et faltés tot; tens equip, tens la gent, però no hi ha vendes i tots estan parats, i no saps què fer. Aquesta crisi ens va agafar a tots bloquejats.

El que aporta aquest llibre és un nou model de perspectiva empresarial pensant en la pime, a diferència dels models tradicionals, més pensats per a les grans organitzacions. I sorgeix de la nostra experiència com a consultors: sempre que anàvem a una empresa sovint els directius no sabien respondre a preguntes bàsiques com ara què vull ser, què venc i a qui. El model que proposem està basat en la teoria dels sistemes on tot està interconnectat i es representa com a cercles concèntrics, que fa que tot es pugui connectar, provocant preguntes. També està basat en la intel·ligència col·lectiva, en donar importància al coneixement intern per sobre del que ve de fora, amb l'objectiu que sigui aquest qui respongui què vol ser l'organització.

Perquè les dinàmiques sectorials a què es limiten molts empresaris també limiten la nostra visió de les coses. L'estadística que dóna el sector gairebé sempre va en contra de l'impuls comercial necessari per a l'empresa. Mirem el món per inspirar-nos i no el sector, que gairebé sempre és involucionista!

És un gran problema perquè la gent que està al capdavant de les empreses, per regla general, és analfabeta digital. Per contra, hi ha càrrecs de responsabilitat més joves i plenament digitals. Aquesta bretxa està sent un greu problema per a moltes organitzacions. Poques aconsegueixen fer l'intercanvi de coneixement entre els dos models.