Al col·lectiu dels escriptors li ha tocat entomar la crisi de tots, general, i la particular d'un sector com el de l'edició, castigat per la pèrdua de vendes i assetjat per l'acció dels pirates digitals. L'enquesta Escriure en català: estat de la professionalització, realitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) sobre una mostra de 239 socis de l'entitat, revela, en relació amb l'anterior edició de l'estudi, que es va fer el 2007, que durant aquest temps s'ha experimentat una reculada en el grau de professionalització, amb una davallada de dos punts, de l'11,25% al 9,77%.

Així mateix, l'estudi també informa que, respecte del 2007, el conjunt dels escriptors -vocacionals, semiprofessionals i professionals- va obtenir de les tasques d'escriptura una mitjana de 5.643,99 euros, un 31,5% menys que fa set anys. La caiguda dels ingressos per escriptura entre el 2007 i el 2014 ha estat molt marcada en el grup de la forquilla de 5.000-10.000 euros anuals, que ha baixat d'un 32% dels escriptors a només un 6%.

Per al president de l'AECL, el dramaturg Guillem-Jordi Graells, “aquesta baixada general d'ingressos i l'estancament del grup de persones que viuen principalment dels ingressos d'escriure no estan deslligats de la crisi de les editorials i la pirateria”. La crisi ha afectat totes les branques: narrativa, creació de guions, arts escèniques, traducció, etc... A tots els àmbits “s'ha notat l'estancament dels preus, i l'enduriment de les condicions, s'ha de treballar més per aconseguir els mateixos ingressos”. En segments com la narrativa, apunta Graells, “amb menys possibilitats reals d'edició, l'escriptor es veu obligat a treballar a un altre ritme”.

I de veritable conflicte es pot considerar el que s'ha generat en el camp de la narrativa infantil i juvenil, en què hi ha nombrosos professionals acostumats a publicar amb freqüència. Organitzats en l'associació Autors i Autores en Perill d'Extinció, els professionals han arribat a denunciar la socialització del llibre que es fa a l'escola, on ara es reutilitza l'exemplar, quan abans se'n compraven de nous.

L'estudi també constata que entre els escriptors encara no ha madurat prou la capacitat de negociació de l'autor amb l'empresari que contracta la seva obra. “Me'n faig creus, quan veig que un 20% dels enquestats declaren que no tenen coneixement del model de contracte signat, quan des de l'AELC els insistim que consultin els nostres models i que batallin amb l'editor, ben conscient que el que ofereix és avantatjós, però que també està disposat a negociar.” Però a un nombre no gens petit “els fa por ser mal vistos en el món dels editors o pateixen de publiquitis”.

Aquesta desorientació és encara més palesa en la cessió dels drets digitals. A l'AELC preocupa especialment que o bé no han estat objecte d'una negociació contractual o que la mitjana del percentatge de cessió de drets digitals hagi estat de només un 13,5%, tot sent excepcional el cas d'un escriptor que hagi aconseguit més del 35%.

Un dels trets de la crisi ha estat la trigança de l'empresa editorial a pagar autors o traductors. Només un 39% declaren haver cobrat puntualment. Com descriu el president d'AELC, “s'ha normalitzat que la comunicació de les liquidacions de drets de l'any anterior s'endarrereixi fins a l'estiu, amb la qual cosa els pagaments es poden retardar fins al mes d'octubre, en alguns casos”.

Una de les dades que més criden l'atenció és la visió ambivalent que generen les noves tecnologies entre els escriptors. Si bé hom accepta que la xarxa pot promoure que l'autor tingui un accés més directe al seu públic, sense mitjancers, d'altra banda sembla que s'ha instal·lat un cert clima de pessimisme pels efectes de la pirateria, que poden ser especialment devastadors per a l'escriptura en català. Només un 46% dels enquestats -77% a l'enquesta del 2007- pensen que hi haurà més producció en català en el futur més pròxim, i ja són un 70% -15% el 2007- els que consideren que l'autor ha de tenir una actitud proactiva per aturar la pirateria. Graells recorda: “A l'AELC el 2007 ja estàvem convençuts que, si no es feia res, a l'àmbit de les lletres li passaria el mateix que a l'audiovisual, en aquells temps en què a la Fira de Frankfurt encara hi havia posicions que defensaven per al llibre digital un preu semblant al de paper.”

Davant la incertesa dels temps a venir, els escriptors, si fa set anys només en un 18% auguraven que era necessària la subvenció pública per a la creació en català, ara aquest percentatge puja fins al 47%. Guillem-Jordi Graells comenta que “d'ajuts ja n'hi ha, com els de la Institució de les Lletres Catalanes, però el debat és si s'han de concedir a autors emergents o a consagrats”. El que no desapareixerà, com afegeix, “serà el gran sistema de premis literaris que tenim, una forma indirecta de subvenció, que si bé és una altra via d'ingressos per a l'escriptor, també és cert que genera un fenomen d'inflació en el camp editorial. Cal recordar que, en altres llocs, el que sovintegen són premis de prestigi a obra publicada, sense remuneració”.