Els partits de l'oposició van acusar dimecres el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'utilitzar políticament les dades fiscals de l'Agència Tributària per debilitar els seus rivals, especialment Podemos, assegurant que es posa al límit de la llei practicant joc brut amb amenaces. El ministre ha criticat en diverses ocasions Juan Carlos Monedero, número 3 de Podemos, des que el 18 de gener es va publicar que l'any 2013 va facturar 425.000 euros a través d'una empresa per treballs acadèmics realitzats el 2010 per implantar una moneda comuna a Veneçuela, Equador, Bolívia i Nicaragua.

El malestar ja havia estat expressat abans per empleats de l'Agència Tributària. “El ministre fa molt de temps que filtra dades i alerta de determinats comportaments, una actitud que voreja la llei”, havia apuntat Carlos Cruzado, president de l'associació de tècnics d'Hisenda (Gestha), segons el qual “sembla que s'està utilitzant la informació fiscal amb fins partidistes”. També havia mostrat la seva contrarietat Ransés Pérez Boga, president de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda (IHE), en aquest cas no per les possibles motivacions polítiques sinó per les conseqüències negatives en la lluita contra el frau fiscal. “No ens agraden aquest tipus de filtracions perquè l'efecte que produeix és que el defraudador regularitza i s'entorpeix l'actuació administrativa de control”, assenyala Pérez Boga. En el cas de Monedero, el ministre va explicar el 27 de gener que l'Agència Tributària actuava d'ofici, i al cap de dos dies el polític havia presentat una declaració complementària abans que se li hagués pogut comunicar que se l'estava inspeccionant. D'aquesta manera, pagant l'IRPF del que havia declarat per l'impost sobre societats, desapareixia la possibilitat que fos acusat de delicte fiscal. Els inspectors recorden precedents com quan el ministre va alertar que Hisenda actuaria contra els titulars de les targetes negres de Bankia i va permetre que alguns s'avancessin i regularitzessin la seva situació, o com quan les filtracions sobre la situació tributària de la família de Jordi Pujol va fer que aquesta presentés complementàries abans que actuessin els inspectors.

No se sap qui de l'Agència Tributària és responsable de les filtracions actuals, però la publicació aquesta setmana de la “llista Falciani” de clients de la sucursal suïssa del banc HSBC fa recordar que el 2009 l'Agència Tributària va renunciar a perseguir-los penalment. Aquell any, Hervé Falciani, empleat d'aquest banc, va lliurar a les autoritat llistes de 106.000 clients de 203 països que haurien ocultat a les hisendes públiques més de 88.000 milions d'euros. 2.700 contribuents espanyols figuraven a la llista, i Hisenda en va posar al punt de mira 659. Però en comptes d'obrir-los una inspecció els va enviar cartes, el juny de 2010, en les quals els convidava a regularitzar la seva situació tributària en el termini de deu dies i va aixecar dures crítiques d'IHE, que va denunciar un tracte de favor. En el cas de l'obertura d'una inspecció, els afectats s'haurien pogut veure immersos en un procés penal per delicte fiscal i enfrontar-se a penes de presó; en canvi, el requeriment de l'Agència Tributària ho excloïa si els afectats presentaven una declaració complementària completa i veraç. Així ho va fer, per exemple, el que va ser president del Banc Santander fins a la seva mort el setembre de l'any passat, Emilio Botín. Els responsables d'Hisenda del govern del PSOE van afirmar que van optar per obrir un procés de gestió tributària i no d'inspecció davant la urgència d'evitar la prescripció, una excusa molt pobra perquè l'inici d'una inspecció interromp la prescripció. Hisenda va obtenir uns ingressos de 260 milions d'euros amb declaracions complementàries, 211 milions dels quals amb les que va presentar la família Botín, i va obrir 527 inspeccions, per no haver regularitzat o no haver-ho fet bé.