”
Però només és la meitat de la realitat.

Doncs la que està sota l'aigua, la de l'esforç. Això vol dir que l'èxit no està en l'èxit en si sinó en l'avantsala. Però, com dic, el més fàcil és admirar l'èxit, el més difícil és fer-ho de l'esforç.

Tothom que estigui disposat a recórrer el mateix camí arribarà al mateix destí. Jo vaig muntar 8Belts -un mètode d'ensenyament de xinès en línia en vuit mesos dedicant-hi mitja hora al dia-, que ha tingut més èxit de l'esperat, i he demostrat que es pot emprendre sense diners, sense ajudes del govern i sense ser fill de... Mai com ara hem estat tan mancats d'excuses per justificar el fracàs. A més, tots tenim quelcom que ens fa especials.

Per moltes raons. La primera és el desconeixement i la segona, la desconfiança; pensar que jo no sóc capaç de tenir allò que pugui deixar el món bocabadat. Però tots ho tenim. Les quatre paraules més poderoses de la història de la humanitat són: “Jo crec en tu.” Això es pot aplicar a un altre però també a un mateix, i guanyar confiança és clau per tenir èxit. I una tercera raó és la falta de set. Hem d'inconformar-nos amb el que som i conformar-nos amb el que serem.

És molt difícil, després d'haver passat una crisi, estar pitjor que abans. Si l'èxit és una escala, el primer esglaó és una crisi. La paradoxa és que la gent no en vol, però amb elles es creix. L'enemic no és la crisi sinó la penombra, el “ni fred ni calor”, la mediocritat, el pilot automàtic que posen moltes empreses. La major part de la gent no pilota la seva vida, és passatger a la vida dels altres.

En el terreny empresarial, l'excel·lència. El meu curs ha estat considerat el millor del món en la seva categoria, però la meva obsessió és millorar-lo dia a dia. Així guanyo la batalla no del 2015, sinó del 2017.

Tinc un horari que no em fa parar. Però he descobert que a mi el que m'estressa és estar en un sofà mirant la tele. Créixer és el més excitant del món.

Sí, és clar, però no ho visc com un fracàs. No busquis l'èxit, busca les experiències i elles t'hi portaran.

Tinc un missatge molt esperançador: no estem negats per als idiomes, no hi ha males formes d'aprendre, sinó maneres millorables d'ensenyar.

En la meva empresa l'objectiu és que l'alumne sigui autònom en xinès en el menor temps possible. Per aconseguir-ho l'única manera és elevant el partit que treus a cada hora que hi dediques o, dit d'una altra manera, eliminar al màxim el desaprofitament. El que jo prometo és tal barbaritat que o t'enfoques com un làser en el centre i t'oblides de la perifèria o no aconsegueixes res. Per tant, vam dedicar més temps a saber que no a ensenyar. Quan escurces el temps entre l'esforç i el premi, augmenta la motivació.