El camí de les borses ha quedat lliure de pedres amb les quals ensopegar. La crisi grega, que havia asfixiat els mercats després que Syriza guanyés les eleccions al país, s'ha solucionat -almenys temporalment-. Els polítics grecs han assolit un nou acord amb els seus socis a canvi de més reformes, i les borses, que ja estaven confiades en una resolució positiva d'aquesta crisi, ho han celebrat conquerint nous màxims (en alguns casos històrics i, en altres, han saltat per sobre de nivells no vistos des de feia anys). A més a més, la constatació que la recuperació de l'economia va pel bon camí, atesos els indicadors macroeconòmics i les bones xifres corporatives que s'estan coneixent, ha animat encara més els inversors. Si les empreses han aconseguit obtenir un increment dels beneficis en un entorn hostil, què no faran ara que hi ha en marxa un escenari més favorable? Davant aquesta pregunta, els inversors no han dubtat i s'han anat situant encara més en actius de risc. El programa d'estímul econòmic del Banc Central Europeu (BCE) que generarà més liquiditat en el sistema, l'abaratiment de l'energia pel descens del preu del petroli i la depreciació de l'euro juguen a favor de la renda variable europea.

En aquest escenari més optimista el selectiu índex de la borsa espanyola s'ha tret de sobre els temors i s'ha enlairat cap als 11.100 punts, nivell que l'Íbex 35 no tocava des de principis de setembre. El rebot d'aquesta setmana ha permès a l'índex acomiadar-se divendres en els 11.100 punts, nivell que suposa un avanç del 2,2% en cinc sessions. La bona ratxa enregistrada per l'Íbex 35 en el conjunt del febrer, amb quatre setmanes consecutives tancant a l'alça tot i els daltabaixos per la incertesa al voltant de Grècia, ha dut l'índex a tancar el mes amb una revaloració del 6,7%, la millor enregistrada per l'índex des de l'octubre del 2013.