Alberto Ruiz-Gallardón va dimitir al setembre com a ministre de Justícia perquè no havia aconseguit consens dins el PP sobre la necessitat d'endurir la llei de l'avortament. Si de consensos es tractava, hauria d'haver plegat molt abans, ja que la llei 10/2012 que generalitzava el pagament de taxes judicials per poder emprendre accions civils, contencioses i socials va ser rebutjada per advocats, secretaris judicials, consumidors, governs autònoms i tribunals, partits i sindicats. El primer que va fer el seu successor, Rafael Catalá, va ser anunciar que es reformarien les taxes, i aquest dilluns va entrar en vigor el reial decret 1/2015 de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d'ordre social, que estableix l'exempció de les taxes a les persones físiques i a les persones jurídiques a les quals se'ls hagi reconegut el dret a l'assistència jurídica gratuïta.

El Consell de l'Advocacia Catalana, que representa els 14 col·legis d'advocats de Catalunya, ha manifestat la seva satisfacció “moderada” i ha anunciat que continuarà reivindicant “la derogació de la llei Gallardón, que tant mal ha fet a la justícia privant ciutadans i empreses d'accedir als jutjats”. Els advocats reclamen que l'exempció també beneficiï les pimes, petició que també fa el president de la patronal Pimec, Josep González, i el conseller de Justícia, Germà Gordó. Sobre aquestes peticions, el govern espanyol recorda que les reclamacions de quantitats en processos monitoris ja estan exemptes de taxes si l'import no supera els 2.000 euros. Les empreses estan obligades a pagar taxes quan instin una acció judicial que es calculen segons una part fixa (200 euros per instar concurs necessari o 800 euros per una apel·lació, per exemple) més un variable en funció de la quantitat en litigi que és del 0,5% fins a un milió d'euros i d'un 0,25% per a la resta, amb un màxim de 10.000 euros.

Gallardón va justificar les taxes perquè es desembussarien els jutjats en dissuadir de presentar litigis temeraris i va afirmar que es beneficiaria la justícia gratuïta perquè hi hauria més recursos per pagar els advocats als que no tenen recursos. Sobre la primera qüestió, el govern espanyol afirma que no hi ha dades que mostrin que ha baixat la litigiositat, tot i que l'octubre del 2013 el president del Consell General de l'Advocacia Española, Carlos Carnicer, explicava que en el primer trimestre d'aquell any hi havia hagut una “important” reducció d'assumptes, fonamentalment en el contenciós administratiu i en els recursos d'apel·lació i cassació, que havien baixat un 24%. Són dades que confirmen les manifestacions dels advocats i el Consell General del Poder Judicial en el sentit que temien que la gent hagués de renunciar per motius econòmics a la tutela judicial efectiva.

Des de l'1 de gener del 2013 fins al 5 de novembre del 2014 es van recaptar 125,9 milions d'euros amb les taxes judicials de les persones físiques, segons dades del Ministeri de Justícia. Aquesta xifra està inclosa en la suma global que per al mateix període de temps arriba als 564,4 milions d'euros entre persones físiques i jurídiques. Els operadors jurídics i l'oposició parlamentària sostenen que la recaptació ha de ser transferida per al finançament de la justícia gratuïta.

àMBIT CONCURSAL. S'instaura un règim d'exoneració de deutes per a deutors persones naturals en el marc del procediment concursal, amb dos pilars fonamentals: que el deutor sigui de bona fe i que es liquidi prèviament el seu patrimoni (o que es declari la conclusió del concurs per insuficiència de massa). Complertes les anteriors condicions, el deutor podrà veure exonerats automàticament els seus deutes pendents quan hagi satisfet íntegrament els crèdits contra la massa, els crèdits privilegiats i, si no ha intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25 per cent dels crèdits ordinaris.

Alternativament, quan no hagi pogut satisfer els anteriors crèdits i sempre que accepti sotmetre's a un pla de pagaments durant els cinc anys següents, el deutor podrà quedar exonerat provisionalment de tots els seus crèdits, excepte els públics i per aliments, contra la massa i els que gaudeixin de privilegi general. Si al cap de cinc anys no s'han pogut pagar els deutes, el jutge podrà declarar la seva extinció si considera que el deutor ha realitzat un “esforç substancial”, entès com que ha dedicat a pagar deutes la meitat dels seus ingressos no embargables.

Àmbit Laboral. S'estableix un mínim exempt de cotització a la Seguretat Social per afavorir la creació d'ocupació indefinida. Per a contractes indefinits subscrits entre l'1 de març del 2015 i el 31 d'agost del 2016, queden exempts de cotització durant 24 mesos els primers 500 euros de la base mensual de cotització per contingències comunes. Si en el moment de la contractació l'empresa tenia menys de 10 treballadors, passats els 24 mesos s'estableix una exempció per als primers 250 euros durant dotze mesos més.

També s'estableix una bonificació a treballadors autònoms per conciliació de la vida professional i familiar. Es tracta d'una bonificació del 100% de la quota d'autònoms per contingències comunes durant un any per a autònoms sense empleats que redueixin la seva jornada laboral per algun d'aquests dos motius: cura de menors de 7 anys que tinguin al seu càrrec o tenir al seu càrrec un familiar en situació de dependència.