Gran angular

La mala llet d'alguns pactes

Sancionen nou empreses i dos gremis per haver acordat preus i el repartiment de ramaders

La informació permetia evitar haver d'oferir millors condicions
Els productors individuals cobren més que els agrupats en cooperatives

Nou empreses del sector de la llet i dues associacions lleteres, una de les quals, catalana (el Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya), han estat multades per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) amb un total 88,2 milions d'euros per haver pactat preus i voler controlar el mercat d'aprovisionament de llet crua. Les multes més elevades corresponen a Danone (23,2 milions), Corporación Alimentaria Peñasanta (Capsa)(21,8), Grupo Lactalis Iberia (11,6), Nestlé España (10,6), Puleva Food (10,2) i Calidad Pascual (8,5). Se les multa per haver intercanviat informació sobre preus de compra de llet de vaca crua, volums de compra de ramaders i excedents de llet.

L'expedient es va obrir arran d'un estudi sobre el sector làctic elaborat des de Castella i Lleó que mostrava la possible existència de conductes restrictives al mercat d'aprovisionament de llet crua, així com d'una denúncia de la Unió de Petits Agricultors contra les empreses transformadores de llet. La investigació ha determinat que almenys entre els anys 2000 i 2013 l'Associació d'Empreses Làcties de Galícia, Calidad Pascual (abans Grupo Leche Pascual), Central Lechera Asturiana, Central Lechera de Galicia, Corporación Alimentaria Peñasanta, Copirineo Danone, Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya, Grupo Lactalis Iberia, Nestlé España, Puleva Food i Senoble Ibérica van participar en conductes “anticompetitives” que infringeixen la legislació de competència. Industrias Lácteas Asturianas, Leche Río, Feiraco, Leche Celta i Forlactaria també ho van fer, però la infracció havia prescrit.

Segons la CNMC, totes aquestes empreses haurien intercanviat informació en l'àmbit estatal i regional sobre preus de compra de llet de vaca crua, volums de compra de ramaders i excedents de llet, tot plegat amb l'objectiu comú de consensuar una estratègia conjunta per controlar el mercat d'aprovisionament de llet crua de vaca. L'ens regulador afegeix que hi ha hagut acords concrets per coordinar els preus de compra i per a la cessió de ramaders entre industrials. La informació permetia a les empreses “ajustar el seu comportament i evitar oferir millors preus i condicions comercials” als ramaders.

La CNMC subratlla que aquests acords van agreujar la situació en un mercat “ja per ell mateix concentrat des de la perspectiva de la demanda”, en què hi ha un poder negociador “elevat” de la indústria transformadora davant d'uns ramaders “més atomitzats” i “obligats a vendre la producció” per conservar la quota làctia. Algunes de les empreses també van intercanviar informació amb la intenció de controlar els excedents de llet i la conversió posterior en llet en pols, “condicionant de manera artificial el preu d'aprovisionament de la llet crua”. La comissió destaca el paper “propi i rellevant” de l'Associació d'Empreses Làcties de Galícia i del Gremi d'Indústries Làcties de Catalunya, que van tenir un “rol de facilitadors” de la infracció, per la qual cosa són considerats coautors. Les empreses multades tenen un termini de dos mesos per interposar un recurs contenciós administratiu a l'Audiencia Nacional, i Danone i Capsa ja han anunciat la seva intenció de fer-ho.

L'Associació Agrària de Joves Pagesos (Asaja) ha demanat que els diners de les multes a la indústria lletera es retornin als ramaders per rescabalar els perjudicis soferts. La presidenta d'Asaja, Rosa Pruna, i el president del sector lleter de l'entitat, Josep Riba, han recordat que fa anys que alerten i presenten denúncies pels baixos preus que reben per la llet -inferiors als costos de producció-, i lamenten que Catalunya ha passat de tenir 6.500 explotacions lleteres l'any 1986 a 700 actualment, que estan rebent 32 cèntims per litre, quan la viabilitat s'estableix per sobre dels 36 cèntims.

Transparència. La Unió de Pagesos considera per la seva banda que la multa confirma els seus arguments contra els abusos de sectors de l'agroindústria. Aquest sindicat havia demanat fa anys a Competència que s'investiguessin possibles pràctiques anticompetitives per part d'aquestes grans empreses per tal que la formació de preus i la distribució de marges dins la cadena làctia fos transparent. Unió de Pagesos demana a les administracions que vetllin perquè no es torni a repetir una situació com aquesta, sobretot tenint en compte que el sistema de quotes deixarà de ser vigent en poques setmanes.

D'altra banda, aquest sindicat insisteix a demanar que l'Autoritat Catalana de la Competència investigui si la indústria làctia penalitza els grups lleters, ja que, segons les dades de l'Observatori de la Llet de Catalunya, la sèrie històrica de preus de la llet percebuts pel ramader català des del 2007 mostra una tendència en què els productors individuals han anat percebent uns preus superiors als dels productors agrupats en cooperatives no transformadores o grups de lleters. Unió de Pagesos ha demanat reiteradament a les autoritats competents en aquesta matèria que estudiïn les raons per les quals hi ha aquesta diferència de preus ja que, aparentment, aquesta tendència perjudica les organitzacions de productors que venen de manera conjunta i afavoreix l'atomització del sector.

Excés amb l'última quota

Unió de Pagesos adverteix que quan s'acabi l'actual campanya lletera, el 31 de març, un 52% dels ramaders de l'Estat podrien haver superat la seva quota, segons les dades del desembre passat del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) del Ministeri d'Agricultura, i, per tant, es veurien obligats a pagar la taxa làctia, és a dir, una sanció per la sobreproducció. El valor de la taxa làctia és de 27,83 euros per 100 quilos de llet, que s'han de pagar pel volum sobrepassat que no pugui ser compensat pel volum no produït (quotes en mans de productors que no s'han produït).

Només dos mesos abans que desaparegui el sistema de quotes -l'abril ja no hi haurà límits a la producció- els ramaders han d'estar pendents de no superar el volum.

La quarta multa més alta

La sanció a les indústries lleteres és la quarta més alta que han imposat les autoritats espanyoles de la competència. Telefónica Móviles, Orange i Vodafone van rebre la sanció més alta, en el període comprès entre 2012 i 2013, amb 119 milions d'euros de multa per l'aplicació de preus excessius en els serveis majoristes de missatges curts de mòbils. El gener passat, el càrtel de les escombraries -Urbaser (ACS), FCC, Valoriza (Sacyr), Cespa (Ferrovial) i 35 companyies més -va ser sancionat amb 98 milions per haver-se repartit el mercat de sanejament urbà. Tretze navilieres que cobreixen la ruta del Marroc van ser sancionades amb 88,5 milions d'euros, i aquest febrer Repsol, Cepsa, Disa, Galp i Meroil van ser sancionades amb 32,4 milions per haver pactat preus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.