El vi català trepitja la competència
La unió que formen els vins de les 11 denominacions del país desbanca per primer cop els Rioja. A falta de cares campanyes de promoció, el sector es basa en la qualitat per créixer
el mercat local
com el més ideal
Aquesta setmana s'ha clausurat a Düsseldorf la Prowein, la fira més important del sector del vi a Europa. “Això de les fires és un mètode que ha quedat antiquat. Quan la gent es posa a tastar vint vins al dia, no hi ha manera que apreciï res. Amb els diners que costa anar a una fira, moltes vegades amb la meitat fas més feina si agafes la maleta i te'n vas a visitar personalment els clients.” És la reflexió que deixa el responsable d'un dels cellers catalans que ha tingut aquests dies un expositor a la ciutat alemanya. El desencís no és comú o, si ho és, no repercuteix en una disminució de l'afluència a Prowein, perquè, dels 600 cellers que segons l'Institut Català del Vi (Incavi) hi ha a Catalunya, una vuitantena han estat a Düsseldorf.
Sigui en fires, sigui amb la maleta sota l'aixella, el vi català no es queda tancat a casa tapant-se els peus amb una manta, sinó que es reivindica com un enèrgic candidat en una trama on les glòries envelleixen i hi ha cops de colze per agafar el paper protagonista. La publicació fa unes setmanes d'un estudi de la consultora Nielsen revela que, per primera vegada, els vins catalans són profetes a casa i lideren el mercat amb una quota del 33,7%, dada que representa un increment de 3,8 punts percentuals en un any.
Líder derrotat.
Els Rioja han perdut 3,8 punts de quota de mercat en tres anys i els vins catalans n'han guanyat 4,4 (5,9 si es miren els últims cinc anys).
És la victòria d'una batalla, però encara queda molta guerra pendent perquè per desbancar els Rioja ha calgut sumar el vi de les 11 denominacions d'origen del país (Penedès, Catalunya, Costers del Segre, Empordà, Terra Alta, Priorat, Montsant, Conca de Barberà, Tarragona, Pla de Bages i Alella). “És una gran notícia, però si ens ho mirem fredament no hauria de ser notícia perquè a Catalunya som un país productor i el més lògic seria que els que més consumíssim fossin els nostres vins. El que és estrany és que fins ara no hagués passat”, analitza Jordi Bort, director general de l'Incavi i conseller delegat executiu de Prodeca.
Salt de qualitat.
Aquest interès per la qualitat pot estar al darrere de la crescuda que ha impulsat els vins catalans? Quins motius han propiciat l'assalt al lideratge?
El director de l'Incavi comenta: “Jo no tinc la bola de vidre per veure què ha passat exactament. Però hi ha una cosa que és evident: quan produeixes qualitat, a curt i a mitjà termini, tens retorn del consumidor.”
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, s'ha manifestat en termes similars apuntant que “les dades confirmen que la presència dels vins produïts per les 11 DO de Catalunya manifesten una tendència de creixement i consolidació i que progressivament van assolint les quotes de mercat que els correspon per tradició i qualitat”.
La valoració de madrid.
L'Oemv indica: “No és un cas específic de Catalunya, sinó que a les Canàries i a València es donen debats similars. Fins i tot en regions vitivinícoles molt poderoses com és el cas de França hi ha una preocupació perquè els vins espanyols i italians es mengen mercat i s'intenta reivindicar el consum de producte autòcton.” “No hi ha res que fonamenti ni doni solidesa a la teoria que el millor mercat hagi de ser el mercat més proper. Al revés, la tendència en el sector del vi és una tendència a la internacionalització. Si ofereixes un vi d'una determinada qualitat és possible que tinguis més ocasions de vendre'l en un supermercat de Londres o Hong Kong que no pas al supermercat del costat del celler.”
La DO Penedès és la zona productora que més pes específic té en el conjunt de les DO del país i la que més volum de litres aporta (13,5%) en la suma del total de les produccions catalanes. Josep Maria Albet i Noya és el president del consell regulador i manifesta que, a l'hora d'analitzar l'assalt al lideratge fet pels vins catalans, “seria molt fàcil atribuir-ho al catalanisme”: “Pot ser que la conscienciació creixent de Catalunya com a país ens faci ser més consumidors de productes catalans, però indubtablement no és això sol.” I reivindica: “Els cellers estem elaborant uns vins de nivell molt alt i al mercat arriben consumidors intel·ligents i que valoren els canvis qualitatius. Es pot afirmar que Rioja no té la qualitat dels vins catalans. Rioja té l'avantatge que és una marca, i això, com passa amb les fàbriques de jerseis que són marques, permet fabricar amb menys qualitat que la que s'exigeix a una marca desconeguda.”
Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària de la Terra Alta, no posa en dubte els atributs ni el potencial dels vins catalans per cruspir-se mercat, però introdueix nous elements per analitzar la revinguda. “El canvi de xip ve propiciat pel fenomen del català emprenyat. El consumidor que està fart d'anar al restaurant i de no trobar vins catalans a la carta i el que s'ha cansat d'anar a menjar menús i que li serveixin vins barats de l'Aragó. És aquest consumidor qui acaba reclamant vins catalans i qui dinamitza el mercat.” Més enllà del fenomen patriòtic, indica que “hi ha el gust pel producte de proximitat”.
Feina per fer.
En el sector també hi ha optimisme per fer, a curt termini, un salt de presència en el segment d'hostaleria i restauració. El lideratge dels vins catalans s'ha basat en el canal d'alimentació (la venda en botiga i cadena comercial) i és clau perquè és en aquest terreny on se s'acumula el major percentatge de negoci (el 75% del total d'ampolles venudes i el 60% del valor de les vendes). Però en l'àmbit de la restauració Rioja segueix 3,5 punts al davant.
Josep Maria Albet pronostica que, “veient les corbes de tendència, en un o dos anys se'ls desbancarà”, i Jordi Bort adverteix que “en alimentació els canvis van sempre més ràpids i també hem de tenir en compte que els vins que han ocupat les posicions de lideratge fan el possible per defensar-se”.
Inversió o caprici?
En temes de vi, en un tres i no res, les converses citen centenes i milers. Quan l'estiu passat el cantant Joan Manuel Serrat es va vendre Mas Perinet, el celler que tenia al Montsant, va transcendir que l'operació s'havia tancat amb 50 milions d'euros. Es va parlar menys, però, del fet que feia anys que el celler estava en venda. “S'equivocarà qui es fiqui en el món del vi per especular pensant fer-se milionari”, confessa un professional dedicat a la intermediació. Explica que, per exemple, fa uns mesos un ciutadà francès va aterrar amb el seu avió privat a Reus perquè volia una propietat al Priorat. Es va saber que l'home adquireix cellers a les principals zones productores de vi del món perquè pretén deixar un llegat a la filla. “Hi va haver qui va inflar preus i, tot i que ell hi estava interessat, no va acabar comprant.” El boom, si ha existit mai, ja és història.
Treballar més per acabar-hi perdent
Catalunya creix un 4,7% en exportacions de vi, però, tot i l'increment de volum, es deixen pel camí 47 milions d'euros en valor de vendes
El 2014 va ser un exercici marcat per un creixement destacable de les exportacions de vi. Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol les vendes al mercat exterior van anar clarament a l'alça i, segons dades de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi (Oemv), en clau catalana es va registrar una puja del 4,7% i en el global de l'Estat l'augment va ser del 25,5%. Ara bé, vendre més no sempre suposa fer més caixa.
A Catalunya, l'increment de litres enviats cap als mercats forans no s'ha acabat traduint en un augment proporcional del valor de la producció, al contrari, perquè la facturació derivada de les exportacions ha caigut un 7,2%. En el context espanyol, la crescuda tampoc no ha tingut un impacte econòmic positiu perquè el valor total de les vendes denota una caiguda del 3,2% de la facturació.
L'Oemv revela que l'explicació està en la inundació viscuda en el mercat del vi. La collita del 2013 va ser extraordinàriament profitosa i això va fer que el 2014 el mercat quedés sobresaturat d'oferta. Els 53,6 milions d'hectolitres produïts a l'Estat espanyol són un rècord històric i, filant prim, s'atribueix a les regions de Castella-la Manxa i Extremadura la desviació del mercat (per si soles ja van tenir un 42,2% i un 48% més de vi exportat).
Abaixar preus.
Les presses i els bons negocis no solen fer una bona combinació i la solució a l'equació és abaixar preus. Si bé l'Oemv posa de manifest que el mercat intern registra més estabilitat fins i tot en casos de sobreabundància de producte, en el mercat internacional, on impera una forta competència amb altres països productors com ara França o Itàlia, els preus són més volàtils i acaben precipitant-se. Diu l'Oemv que el fenomen no afecta tant les regions on s'ha apostat per vins de més valor afegit i on hi ha una cultura de vins de criança i reserva (el vi es deixa reposar un temps als cellers), però sí que és un handicap per tenir sota control el mercat dels vins a doll.
“Fer al Priorat el que hem aconseguit era una bogeria”
Marc Rovira
que em va
fer fora de la botiga
Fa trenta anys que Carles Pastrana va aterrar al Priorat, un territori que insinuava un potencial vinícola enorme però que, per a una mirada profana, no era més que un garbuix de terrenys pissarrosos fortament desnivellats. Pastrana és un dels responsables que aquella comarca remota i feréstega hagi esdevingut un dels principals punts d'interès mundial de la indústria del vi.
“Ens costava prendre consciència de les riqueses que tenim a casa”
Miquel Torres analitza el creixement dels vins de les DO catalanes
m. r.cLa companyia catalana Torres ha estat escollida, per segon any consecutiu, la “marca de vins més admirada del món” pels professionals del sector, segons publica la revista britànica Drinks International. Miquel Torres, director general i cinquena generació de la família de cellerers, analitza els motius que han portat, per primer cop, els vins catalans a assaltar el lideratge del consum de vins a Catalunya.
“Hi ha una nova generació de consumidors més informada i alhora més exigent en la seva elecció. Busca qualitat, no li fa por provar coses noves i entén que hi ha denominacions d'origen a Catalunya amb capacitat per produir excel·lents vins. Penedès i Priorat són potser les DO catalanes més conegudes, però també veiem com hi ha cada cop més iniciatives en altres zones, que guanyen pes.” Torres destaca que “l'oferta és més gran” i això dóna més garanties al consumidor. Destaca, també, “accions de promoció com el Cartavi” per impulsar la penetració del vi català en la restauració.
Miquel Torres no obvia que la qualitat és un aspecte sempre determinant i valora que “s'han incrementat els cellers catalans que han rebut reconeixements, alhora que reconeguts tastadors de publicacions internacionals han donat altes puntuacions a diversos vins catalans”. Això ha repercutit en el consumidor perquè “semblava que ens costava prendre consciència de les riqueses que tenim a casa nostra”.
Des de l'experiència d'una multinacional com Torres, es fa notar que era una anormalitat el que es vivia a Catalunya perquè “el vi en països productors és una part intrínseca de la seva història i cultura, i en certa manera és lògic que els vins propis encapçalin el consum en aquests mercats, els fenòmens més visibles durant els darrers anys han estat Xina, Brasil i Mèxic, on els vins locals cada vegada tenen mes pes”. Per explicar per què s'havia donat aquest domini forà, Torres no desmereix “l'excel·lent tasca de promoció que des de fa dècades han fet regions vitivinícoles, cal respectar aquest fet ja que van contribuir a formar molts consumidors a apreciar i respectar el vi”.