Penso que la situació a Grècia i amb Grècia està arribant al final: en aquest punt, continuo pensant que hi ha escasses alternatives, com les següents:

1 – L'Eurogrup, la troica, els MiB o com es vulgui denominar el poder que fiscalitza Grècia no mou gens ni mica la seva posició i Grècia es doblega al que li diuen que faci i ho fa.

2 – Aquest poder fiscalitzador avança cap a una situació tal que permet a Grècia convergir de manera que es comprometi a una sèrie de reformes dilatades en el temps.

3 – L'Eurogrup i altres fiscals no varien la seva posició i Grècia tira pel camí del mig.

La possibilitat 1 aboca Grècia a una misèria africana. L'economia grega, que romandria en l'euro, deixaria d'existir com a tal i passaria a ser teledirigida des de Frankfurt, o des de qualsevol plaça financera mundial. Qualsevol ingrés que el país realitzés ja estaria assignat al pagament dels interessos d'un deute impagable però que romandria aquí generant rèdits en el pagament dels quals la ciutadania grega destinaria el seu futur i el seu present. En un escenari com aquest seria inevitable un èxode bíblic de joves i gent de mitjana edat a fi de trobar una sortida al seu futur i un alleujament als seus familiars que romanguin al país. L'exageradíssima despesa militar actual seria revisada. L'opció 2 suposa l'assumpció per part d'Europa –fonamentalment– que la miserització de Grècia suposa un focus de tensió en una zona històricament conflictiva, per la qual cosa són abordades quitacions en el deute grec, allargaments en els terminis, fixades unes quantitats màximes per al pagament d'interessos en funció del creixement del país, i ateses les urgències socials. Grècia roman en l'euro i comença a perseguir les activitats submergides i el frau fiscal, la qual cosa redunda en una major recaptació però també en un estancament de la seva economia.

L'escenari 3 és el de ruptura. El poder econòmic no modifica la seva posició i exigeix a Grècia, a canvi de romandre en l'euro, una sèrie de canvis en la seva economia que el país no accepta després de la realització d'un referèndum. Grècia és marginada i el govern grec respon amb la suspensió de pagaments per impossibilitat de pagar. Les entitats financeres europees i nord-americanes interrompen el finançament de Grècia, i el país engega una campanya internacional per reclamar a Alemanya 170.000 milions d'euros per les destrosses que la invasió nazi va dur a terme a Grècia durant la II Guerra Mundial, campanya que seria acompanyada amb abundants detalls de matances i atrocitats comeses per l'invasor, la qual cosa provocaria un sentiment generalitzat de rebot a Europa cap a Alemanya. Privada de finançament i retornada a la dracma, Grècia hauria d'aproximar-se cap a altres possibles aliats, sent la Xina el més factible i, en menor mesura, Rússia.

Vostès, per quin aposten?