Identifiqui's o li bloquejaran el compte

la llei de pre­venció del blan­queig de capi­tals i de finançament del ter­ro­risme de 2010 obliga les enti­tats finan­ce­res a tenir en suport digi­tal el docu­ment d'iden­ti­tat dels seus cli­ents i infor­mació actu­a­lit­zada de la seva acti­vi­tat econòmica, i hi ha de ter­mini fins al 30 d'abril per obte­nir la docu­men­tació dels cli­ents. Per això, fa mesos que reque­rei­xen als cli­ents que els apor­tin amb urgència una fotocòpia del DNI, una tar­geta de residència, un pas­sa­port o un docu­ment d'iden­ti­tat del país d'ori­gen i un jus­ti­fi­cant de la seva acti­vi­tat econòmica o pro­fes­si­o­nal, que segons els casos pot ser la nòmina, el paga­ment de les cotit­za­ci­ons soci­als o de l'IVA, la decla­ració de la renda, l'alta de llicència fis­cal o l'alta en el règim d'autònoms.

Les patro­nals del sec­tor –AEB de bancs i CECA de cai­xes– expli­quen que aquesta sol·lici­tud “s'està diri­gint fins i tot a cli­ents amb els quals exis­teix relació des de fa molt de temps i que són cone­guts per l'enti­tat, ja que per mol­tes diver­ses raons (ober­tura del compte en una data en què no era obli­gatòria l'obtenció i la con­ser­vació del DNI, o altres) pot pas­sar que l'enti­tat no dis­posi de la còpia del docu­ment d'iden­ti­fi­cació”, i recor­den que el 30 d'abril seran blo­que­jats els comp­tes dels cli­ents que no hagin apor­tat els docu­ments dema­nats. Les res­tric­ci­ons s'aixe­ca­ran quan es rebin els papers.

La banca ha d'esta­blir fil­tres amb els quals poder detec­tar quan una ope­ració pot resul­tar sos­pi­tosa, la qual ha de comu­ni­car al Ser­vei Exe­cu­tiu de la Comissió de Pre­venció del Blan­queig de Capi­tals i Infrac­ci­ons Monetàries (Sep­blac) del Minis­teri d'Eco­no­mia, que si hi veu indi­cis d'irre­gu­la­ri­tat ho passa al jut­jat. Cada enti­tat té un sis­tema de fil­tres, però hi ha unes pau­tes comu­nes, com el con­trol espe­cial dels nous cli­ents, de manera que quan es rea­litza una transacció o un ingrés de certa quan­tia se li han de plan­te­jar qüesti­ons com si ells o els seus fami­li­ars han resi­dit a l'estran­ger en els dos últims anys, si es tracta de diners pro­pis o d'una ter­cera per­sona, o si és per a ús per­so­nal o per a una inversió.

Si es detecta que l'enti­tat no efec­tua bé els con­trols, és san­ci­o­nada. És el cas del Banco Madrid, la filial de Banca Pri­vada d'Andorra, a punt de ser liqui­dat: una ins­pecció del Sep­blac feta l'abril i el maig de l'any pas­sat a instàncies de la Guàrdia Civil va con­cloure que “en 14 dels 152 cli­ents ana­lit­zats en la ins­pecció con­cor­rien ele­ments que hau­rien d'haver conduït al fet que no s'hagues­sin esta­blert rela­ci­ons de negoci”.

Els con­trols de la cli­en­tela per detec­tar blan­queig de diner no només els han de fer els bancs i les cai­xes. També estan obli­gats a fer-los en el sec­tor finan­cer 23 tipus d'enti­tats, com asse­gu­ra­do­res, fons d'inver­si­ons i enti­tats de paga­ment. En el sec­tor no finan­cer, també han de vigi­lar la cli­en­tela una llarga sèrie de pro­fes­si­o­nals i empre­ses, com els des­pat­xos d'advo­cats, les nota­ries, els regis­tra­dors, asses­so­ries, casi­nos, anti­qua­ris, joie­ries i vene­dors d'arti­cles de luxe. Aquests actors estan obli­gats a iden­ti­fi­car clara­ment el cli­ent amb qui han de fer el negoci; com­pro­var si és el pro­pi­e­tari real i si no és així iden­ti­fi­car-lo, i fer un segui­ment de l'evo­lució dels interes­sos empre­sa­ri­als del cli­ent.

El Sep­blac va obrir el 2013 un 32,7% més d'assump­tes que al 2012: 4.025 assump­tes, dels quals 3.249 eren aler­tes d'enti­tats de natu­ra­lesa finan­cera (amb un incre­ment del 32,7%), 670 de la resta enti­tats (incre­ment del 37,3%), 70 aler­tes del mateix ser­vei exe­cu­tiu (incre­ment 25%), 27 d'orga­nis­mes públics ( des­cens del 34%) i nou d'altres.

Els prin­ci­pals fac­tors de risc detec­tats per les enti­tats del sec­tor finan­cer van ser la manca de docu­men­tació acre­di­ta­tiva de les ope­ra­ci­ons (42,0%), ope­ració en des­a­cord amb l'acti­vi­tat decla­rada pel cli­ent (33,4%), impos­si­bi­li­tat de deter­mi­nar l'ori­gen o l'apli­cació dels fons (29,7%), ope­ra­ci­ons que no tenen sen­tit econòmic o lícit apa­rent (20,2%) i inter­venció de para­di­sos fis­cals (10,2%).

Nota­ris i regis­tra­dors. L'incre­ment del nom­bre de comu­ni­ca­ci­ons de sos­pi­tes d'enti­tats finan­ce­res és con­seqüència de la major impli­cació de nota­ris, regis­tra­dors de la pro­pi­e­tat i mer­can­tils, audi­tors, comp­ta­bles i asses­sors fis­cals; empre­ses de trans­port de fons i enti­tats vin­cu­la­des amb el sec­tor del joc. Les comu­ni­ca­ci­ons pro­ce­dents de nota­ris van créixer el 2013 un 63% i van pas­sar de 182 a 297 el 2013, i el Sep­blac des­taca “una pro­ac­ti­vi­tat més gran” del Con­sell Gene­ral del Nota­riat en la iden­ti­fi­cació d'ope­ra­ci­ons amb indi­cis de risc. També des­taca l'aug­ment del 24% de les comu­ni­ca­ci­ons pro­ce­dents dels regis­tra­dors, fins a 89.

El 19,5% dels 4.014 assump­tes que el Sep­blac va tan­car el 2013 van ser arxi­vats sense emissió d'informe extern, ja que no es va poder con­fir­mar l'existència d'indi­cis de vin­cu­lació amb el blan­queig de capi­tals o el finançament del ter­ro­risme. Pel que fa als infor­mes envi­ats, l'acti­vi­tat delic­tiva iden­ti­fi­cada és la següent: delinqüència orga­nit­zada (32,8%), fis­cal (29,3%), delic­tes econòmics (17,7%), nar­cotràfic (9,9%), auto­ri­tats i fun­ci­o­na­ris públics (5,6%) i finançament del ter­ro­risme(4,7%).

Els incre­ments més impor­tants es van pro­duir a la remissió d'infor­mació a la poli­cia, amb 806 assump­tes més que al 2012; a la Guàrdia Civil, amb 403 assump­tes més; a l'Ofi­cina Naci­o­nal de Inves­ti­gación del Fraude (ONIF), de l'Agència Tri­butària, amb 331 assump­tes més, i a la Direcció Adjunta de Vigilància Dua­nera, amb un incre­ment de 97 assump­tes.