la llei de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme de 2010 obliga les entitats financeres a tenir en suport digital el document d'identitat dels seus clients i informació actualitzada de la seva activitat econòmica, i hi ha de termini fins al 30 d'abril per obtenir la documentació dels clients. Per això, fa mesos que requereixen als clients que els aportin amb urgència una fotocòpia del DNI, una targeta de residència, un passaport o un document d'identitat del país d'origen i un justificant de la seva activitat econòmica o professional, que segons els casos pot ser la nòmina, el pagament de les cotitzacions socials o de l'IVA, la declaració de la renda, l'alta de llicència fiscal o l'alta en el règim d'autònoms.

Les patronals del sector –AEB de bancs i CECA de caixes– expliquen que aquesta sol·licitud “s'està dirigint fins i tot a clients amb els quals existeix relació des de fa molt de temps i que són coneguts per l'entitat, ja que per moltes diverses raons (obertura del compte en una data en què no era obligatòria l'obtenció i la conservació del DNI, o altres) pot passar que l'entitat no disposi de la còpia del document d'identificació”, i recorden que el 30 d'abril seran bloquejats els comptes dels clients que no hagin aportat els documents demanats. Les restriccions s'aixecaran quan es rebin els papers.

La banca ha d'establir filtres amb els quals poder detectar quan una operació pot resultar sospitosa, la qual ha de comunicar al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) del Ministeri d'Economia, que si hi veu indicis d'irregularitat ho passa al jutjat. Cada entitat té un sistema de filtres, però hi ha unes pautes comunes, com el control especial dels nous clients, de manera que quan es realitza una transacció o un ingrés de certa quantia se li han de plantejar qüestions com si ells o els seus familiars han residit a l'estranger en els dos últims anys, si es tracta de diners propis o d'una tercera persona, o si és per a ús personal o per a una inversió.

Si es detecta que l'entitat no efectua bé els controls, és sancionada. És el cas del Banco Madrid, la filial de Banca Privada d'Andorra, a punt de ser liquidat: una inspecció del Sepblac feta l'abril i el maig de l'any passat a instàncies de la Guàrdia Civil va concloure que “en 14 dels 152 clients analitzats en la inspecció concorrien elements que haurien d'haver conduït al fet que no s'haguessin establert relacions de negoci”.

Els controls de la clientela per detectar blanqueig de diner no només els han de fer els bancs i les caixes. També estan obligats a fer-los en el sector financer 23 tipus d'entitats, com asseguradores, fons d'inversions i entitats de pagament. En el sector no financer, també han de vigilar la clientela una llarga sèrie de professionals i empreses, com els despatxos d'advocats, les notaries, els registradors, assessories, casinos, antiquaris, joieries i venedors d'articles de luxe. Aquests actors estan obligats a identificar clarament el client amb qui han de fer el negoci; comprovar si és el propietari real i si no és així identificar-lo, i fer un seguiment de l'evolució dels interessos empresarials del client.

El Sepblac va obrir el 2013 un 32,7% més d'assumptes que al 2012: 4.025 assumptes, dels quals 3.249 eren alertes d'entitats de naturalesa financera (amb un increment del 32,7%), 670 de la resta entitats (increment del 37,3%), 70 alertes del mateix servei executiu (increment 25%), 27 d'organismes públics ( descens del 34%) i nou d'altres.

Els principals factors de risc detectats per les entitats del sector financer van ser la manca de documentació acreditativa de les operacions (42,0%), operació en desacord amb l'activitat declarada pel client (33,4%), impossibilitat de determinar l'origen o l'aplicació dels fons (29,7%), operacions que no tenen sentit econòmic o lícit aparent (20,2%) i intervenció de paradisos fiscals (10,2%).

Notaris i registradors. L'increment del nombre de comunicacions de sospites d'entitats financeres és conseqüència de la major implicació de notaris, registradors de la propietat i mercantils, auditors, comptables i assessors fiscals; empreses de transport de fons i entitats vinculades amb el sector del joc. Les comunicacions procedents de notaris van créixer el 2013 un 63% i van passar de 182 a 297 el 2013, i el Sepblac destaca “una proactivitat més gran” del Consell General del Notariat en la identificació d'operacions amb indicis de risc. També destaca l'augment del 24% de les comunicacions procedents dels registradors, fins a 89.

El 19,5% dels 4.014 assumptes que el Sepblac va tancar el 2013 van ser arxivats sense emissió d'informe extern, ja que no es va poder confirmar l'existència d'indicis de vinculació amb el blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Pel que fa als informes enviats, l'activitat delictiva identificada és la següent: delinqüència organitzada (32,8%), fiscal (29,3%), delictes econòmics (17,7%), narcotràfic (9,9%), autoritats i funcionaris públics (5,6%) i finançament del terrorisme(4,7%).

Els increments més importants es van produir a la remissió d'informació a la policia, amb 806 assumptes més que al 2012; a la Guàrdia Civil, amb 403 assumptes més; a l'Oficina Nacional de Investigación del Fraude (ONIF), de l'Agència Tributària, amb 331 assumptes més, i a la Direcció Adjunta de Vigilància Duanera, amb un increment de 97 assumptes.