Pedalar per arribar a la feina i rendir més
El projecte Bicifeina que impulsa el Bacc pretén incrementar els baixos percentatges, entre el 2% i el 5%, de treballadors que usen la bicicleta per anar a treballar
“El vi i el ciclisme tenen en comú que, treballant cada dia i posant-hi molta constància i esforç, es millora amb el pas del temps.” La frase la va dir Miguel Indurain, un home a qui no se li coneixen proeses amb el vi però sí molts èxits damunt d'una bicicleta. Segurament no està a l'abast de tothom guanyar cinc Tours de França, però tenir prou constància per agafar la bici més sovint sí que és un objectiu assequible. El Bacc (Bicicleta Club de Catalunya) té en marxa el projecte Bicifeina, una iniciativa que porta a terme de manera conjunta amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i que pretén incrementar el percentatge d'usuaris que es desplacen en bicicleta per anar a treballar.
De fet, l'ús de la bici com a mitjà de transport fora de les estones d'oci és la gran assignatura pendent, perquè es calcula que només el 9% dels desplaçaments urbans que es fan en bicicleta són per anar, o tornar, de la feina. Les dues rodes són, doncs, una eina molt popular per al lleure i l'esport però no tant quan es tracta de posar-les en relació amb la rutina laboral.
Joan Valls, membre dels serveis tècnics del Bacc, destaca que hi ha “molta variabilitat en funció de les zones” però concreta que “entre el 2% i el 5% dels treballadors catalans van en bici a treballar”.
Pedala i cobra.
Consultat sobre si seria aplicable una mesura similar aquí, Joan Valls raona que “si Catalunya fos un estat independent no hi hauria cap problema, perquè tindria Hisenda pròpia per recaptar taxes i per decidir quin tipus de bonificacions aplica. Però avui les competències les té Madrid i Madrid està a anys llum de tenir la cultura de mobilitat que hi ha a Catalunya. Només hem de pensar en els diners que s'han llençat per fer arribar l'AVE a pobles perduts”. Valls insisteix que “hi ha molt poc impost municipal i autonòmic i les mesures d'incentiu econòmic que es poden aplicar queden limitades”.
Amb independència de si s'apliquen o no bonificacions econòmiques, el Bacc no obvia que les motivacions per agafar la bicicleta en els trajectes de feina es regeixen per la mateixa lògica que afecta els altres mitjans de transport. “Els motius per preferir la bici han d'acabar sent els mateixos que fan que un agafi la moto o el metro en lloc del cotxe, és a dir, el temps i els diners.” En aquest sentit s'apunta que el desplegament de la bici depèn del fet que hi hagi una restricció al vehicle privat. “És clar que hi ha llocs on es fa complicat, empreses que tenen la seu a tocar de l'autopista, per exemple, però és que tampoc no és l'objectiu que tothom vagi en bici a treballar.” Pel Bacc, un objectiu real seria que pedalés “el 10% de la plantilla d'una empresa o d'una administració pública”.
El projecte Bicifeina presta serveis per incentivar-ne l'ús en l'entorn laboral i, per exemple, ofereix una flota de bicicletes que poden ser usades en préstec. També s'encarrega del manteniment i de la formació necessària perquè el ciclista sàpiga trobar la ruta més òptima i aprengui a desplaçar-se de manera segura.
Convèncer l'empresa dels beneficis que té que una part de la plantilla arribi a treballar en bicicleta és una tasca constant. “Moltes vegades no es tenen en compte els costos indirectes que li costa a una empresa que el treballador vingui amb cotxe. La congestió que es produeix en les hores d'entrada o de sortida, els retards del personal o el risc d'accidents a la carretera” són alguns dels motius que s'apunten juntament amb el benefici que suposa tenir una plantilla més sana. També es parla d'una “qüestió d'imatge” i de la possibilitat “d'alliberar espai a l'aparcament perquè l'usin clients o comercials que vénen de visita”.
Impacte sobre rodes
L'empresa Grass Roots va presentar fa uns mesos al Ministeri d'Hisenda un manifest a favor de l'ús de la bicicleta com a retribució flexible per afavorir l'ús de les dues rodes de pedals per anar a treballar. En aquesta iniciativa se sol·licita un canvi en el marc legal perquè “la fiscalitat de la compra d'aquests vehicles sostenibles pugui incloure's com a beneficis de retribució flexible per als treballadors de les empreses”. S'al·lega que aquest canvi portaria diversos avantatges: fomentar la bicicleta perquè la usi el 20% de la població suposaria una injecció econòmica de 500 milions d'euros per a l'Estat espanyol.
A dia d'avui es calcula que el sector de la bicicleta genera, en el global de l'Estat, 400 milions d'euros anuals i una ocupació de 15.000 persones. A Catalunya, on un 7,3% de la població pedala diàriament, es venen el 20% de totes les bicicletes de l'Estat (més que en cap altra regió). Barcelona té, juntament amb Vitòria i Sevilla, el sistema de bicicleta pública més desenvolupat.