Les com­pres en els par­quets són lluny de fre­nar-se. Una set­mana més, l'ape­tit pel risc no minva entre els inver­sors, que veuen les bor­ses com el lloc on treure més bene­fici dels seus estal­vis tot i les abun­do­ses alces que ja acu­mu­len en el 2015 la pràctica tota­li­tat d'índexs a Europa. Els mer­cats cre­uen que la recu­pe­ració de l'eco­no­mia euro­pea ja és un fet i els indi­ca­dors que s'han publi­cat els dar­rers dies així ho dei­xen entre­veure. A més a més, la depre­ci­ació de l'euro enfront de la divisa nord-ame­ri­cana (cotitza per sota l'1,06 dòlars) ali­menta aquesta con­fiança que el pit­jor de la crisi ja ha pas­sat. Si a això s'hi afe­geix el pro­grama d'estímul a través de la com­pra de deute públic ence­tat pel Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) no estra­nya que l'aposta dels inver­sors sigui per la renda vari­a­ble. No obs­tant, el camí en les bor­ses no està buit d'incer­te­ses i algu­nes poden aca­bar per entor­pir la tendència alcista dels mer­cats. Grècia és una pedra a la sabata, que tot i que dar­re­ra­ment no ha fet gaire mal als par­quets encara pot gene­rar algun ensurt. Aquesta set­mana, els polítics grecs n'han fet una de freda i una de calenta, però sense pro­vo­car impacte als par­quets. Per una banda, els polítics grecs van tran­quil·lit­zar els mer­cats en pagar els 450 mili­ons de deute al Fons Mone­tari
Inter­na­ci­o­nal (FMI) però per altra banda van reu­nir-se amb Rússia, fet que va gene­rar un cert ner­vi­o­sisme entre els inver­sors. No obs­tant això, l'opti­misme dels inver­sors està en cotes molt altes, i poques coses són capa­ces de fre­nar-lo. I més encara si des del FMI s'asse­nyala que la recu­pe­ració econòmica es manté forta, sobre­tot als EUA, mal­grat l'existència de dese­qui­li­bris entre les dife­rents regi­ons i l'aug­ment dels ris­cos geo­polítics que poden enter­bo­lir l'expansió.

A part de la con­fiança en la millora macro­e­conòmica, els movi­ments cor­po­ra­tius que es van suc­ceint als par­quets també estan con­tri­buint que l'opti­misme no decai­gui. Dime­cres pas­sat, Shell va sor­pren­dre els mer­cats en anun­ciar la com­pra de BG per tal de crear el segon grup energètic del món, movi­ment que va agra­dar als mer­cats. A més a més, el des­cens del preu del cru fa pen­sar els inver­sors que aquesta con­cen­tració dins del
sec­tor no serà l'única, i
això ha estat ani­mant la cotit­zació de les com­pa­nyies energètiques.

Un dels temes que encara gene­ren molta pre­o­cu­pació en els par­quets és la pujada de tipus d'interès als EUA. Tot i ser un tema que ja està força des­comp­tat a les bor­ses, la incer­tesa sobre quan es tan­carà el cicle de la política monetària expan­siva als EUA genera una certa incer­tesa. Aquesta set­mana s'ha sabut que no hi ha con­sens en el si de la Reserva Fede­ral (FED) sobre quan serà el millor moment per enca­rir el preu del diner. Si bé la data amb què s'espe­cu­lava era al juny, ara sem­bla que podria ajor­nar-se fins després de l'estiu, quan la recu­pe­ració econòmica al país sigui més sòlida.

No obs­tant, els mer­cats cele­bren cada indi­ca­dor macro­e­conòmic nega­tiu perquè ajorna la temuda pujada dels tipus d'interès i per­met a les bor­ses man­te­nir les alces -cal recor­dar que durant els dar­rers anys s'han estat nodrint de la inter­venció de la FED amb el seu pro­grama de com­pra de deute i dels bai­xos tipus d'interès.