És un dels mites de la creativitat que apareix més sovint a les reunions o a les classes: sempre hi ha algú que, més tard o més d'hora, el fa servir. La frase és demolidora: “Ja està tot inventat.” Amb això s'acostuma a voler dir que potser no val la pena fer cap esforç per reinventar alguna cosa, perquè segur que algú ja ho ha fet. Reimaginar una ampolla d'aigua? Una oficina bancària? Una aula universitària? “No cal”, dirien alguns, “ja està tot inventat, segur que molta gent ja hi ha pensat abans...”

És molt coneguda la frase del director de l'oficina de patents dels Estats Units, el senyor Charles H. Duell, qui va afirmar l'any 1899 que “tot el que s'havia d'inventar ja ha estat inventat”. Tot i que algunes fonts neguen l'autenticitat de la frase, tant se val. La podria haver pronunciat qualsevol altra persona en qualsevol altre context. Hi ha molta gent que pensa així.

I en canvi, la realitat s'entesta a demostrar-nos que la cosa és ben diferent. Que cada dia hi ha noves oportunitats per inventar i descobrir. O, com a mínim, per reinventar productes, serveis o processos que ja existeixen però que necessiten una actualització o un canvi.

No innovarem mai si som presoners d'aquest poderós mite. Molta gent fa com si les idees sempre pertanyessin als altres, com si per ser creatiu hom hagués de tenir unes característiques genètiques o divines (així ho pensaven a l'edat mitjana) fora del comú.

Però sabem que no és així. Ser creatiu és no tenir por, atrevir-se a desafiar el que sembla obvi, provar moltes coses, equivocar-se i assumir-ho, treballar en equip... Facultats assumibles per qualsevol persona. La creativitat és, fonamentalment, quelcom que es construeix, no que ve donat de forma automàtica.

Per exemple, tots hem passat llargues estones per trobar aparcament a la nostra ciutat. Semblava que sempre seria així, que quan volem aparcar l'únic que podem fer és buscar, a cegues, una plaça lliure. Però l'empresa catalana Urbiòtica dissenya i fabrica sensors per gestionar informació, per exemple, sobre disponibilitat d'aparcament. Poc a poc això anirà canviant els nostres hàbits sobre el tema.

Però cal que algú hi pensi i estigui convençut que no tot està ja inventat. El conformisme i l'actitud conservadora només porten a seguir fent les coses com sempre s'han fet i a rebutjar el canvi i la innovació. Per això Josep M. Ferrer-Arpí i jo mateix vam atrevir-nos a escriure, fa uns quants anys, un llibre que porta per títol Si funciona, canvia-ho.

Algunes idees per als que pensen que podem seguir innovant i inventant: un zoològic on els que estiguin mancats de llibertat siguin els visitants però no els animals? Una oficina on es pugui escriure a les parets i canviar fàcilment els colors i la decoració (idees dels meus alumnes de la Universitat Pompeu Fabra)? Un pàrquing on sigui fàcil aparcar els cotxes i on els passadissos siguin també amples i no t'hi deixis mitja carrosseria? Un hospital centrat en les medicines alternatives?