Una mateixa creació pot –o hauria de fer-ho– arribar al mercat per diversos canals, per donar durabilitat al negoci del creador. És aquest el concepte que hi ha darrere de l'organització, al llarg del 2015, d'una comunitat d'empreses i institucions de recerca per generar nous formats de producte cultural. Barcelona Media, centre de recerca interdisciplinària en l'àmbit de la comunicació, integrat a Eurecat, serà l'encarregat de coordinar la comunitat, un dels set àmbits d'especialització creats al si de l'agenda RIS3CAT dissenyada per ACC10 per al període 2014-20.

En l'àmbit que ha d'organitzar Barcelona Media, haurà de posar en contacte les indústries culturals i creatives amb les del turisme i esport. Com explica Oriol Alcoba, director de desenvolupament corporatiu de Barcelona Media: “Apleguem indústries culturals com el teatre o el cine, que treballen per a l'espectador, el client final, amb empreses de creativitat funcional, com agències de publicitat, estudis d'arquitectura o dissenyadors, que donen serveis a altres. Intentem posar en contacte els dos mons.” Així poden sortir coses com que una companyia com El Terrat es posi al servei d'una agència de publicitat per fer un anunci de Kraft. En aquesta comunitat transversal, hom intentarà trobar nous formats, dins del nou tarannà transmèdia que s'imposa, i generar continguts sempre pensant prèviament en múltiples canals d'exhibició i difusió. Justament, incloure la cultura i l'esport en el mateix sac pot permetre arribar a noves i insospitades síntesis. Alcoba cita com a exemple del que es pot esdevenir en el futur el cas de l'Open Camp Montjuïc, un parc temàtic de l'esport que permetrà a l'usuari gaudir de noves experiències a partir de la tecnologia, com per exemple, córrer els cent metres llisos contra una simulació virtual d'Usain Bolt.

No podem oblidar que el que vol trobar aquesta estratègia, a través de l'adopció de nous suports tecnològics, són noves oportunitats de negoci. I no cal desesperar, com ens diu Alcoba, que recorda que des de les primeres imatges cinematogràfiques que van projectar els germans Lumière i la formalització de les pel·lícules de llarg metratge com a format, van passar vint anys. Un exemple de com es crea un nou format l'ha donat molt recentment l'Orquestra Simfònica del Vallès, que ha creat un espectacle en què conflueixen la imatge, una pel·lícula; la música, la seva banda sonora, i diàlegs seleccionats, a cura d'actors de doblatge que interpreten in situ.

Per tal d'esbrinar si realment aquests nous formats poden ser rendibles, dins d'aquest àmbit de RIS3CAT no menys important és la informació sobre les audiències. “Seran molt importants les noves metodologies per identificar les audiències. Si una empresa fa publicitat per diversos canals, ha de mesurar de manera ben precisa on tindrà més impacte i si hi ha encavalcaments. Aquí tindrà molta importància el Big Data analític.” La resposta que ha rebut Barcelona Media a la crida a afegir-se a la nova plataforma no podia ser més satisfactòria: 27 empreses, sis clústers i associacions empresarials, quatre administracions públiques i nou universitats s'han adherit a la iniciativa, en què trobem noms com Mediapro, Sònar, Createl, Clúster Audiovisual, Yahoo, Roca Salvatella, Havas Media, etc.

D'aquí al setembre, Barcelona Media haurà de presentar un catàleg de projectes col·laboratius. Com explica Oriol Alcoba, “en la fase d'identificació en què ens trobem, ja tenim uns 21 possibles projectes, dels quals al final en seleccionarem sis o set”. Barcelona Media ha realitzat un estudi sobre el sector cultural a Catalunya que revela, com diu Alcoba, “que hi ha grans fortaleses, com talent individual, com ara un Albert Serra; centres de recerca, com el Centre de Tecnologia de la Música de la UPF, tot un reguitzell d'empreses de creativitat...” Amb el benentès que quan ens endinsem en el sector cultural, el punt més delicat és com assolir finançament, Alcoba exposa que “l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) està treballant per habilitar una política de crèdits reemborsables, en què fons públics s'exposen a l'experimentació, i només es tornen si aconsegueix un resultat positiu al mercat.” L'estratègia RIS3CAT que serà sufragada per la UE dins de la nova orientació que vol donar als fons de cohesió, un pressupost de 315.800 milions per al període 2014-2020 que ara, en lloc de destinar-se a bastir infraestructures, anirà a polítiques de creixement econòmic i d'inversió en les persones. A més, l'aportació de la UE només es concretarà si hi ha una estratègia d'especialització definida, la qual cosa garanteix, destaca Alcoba, que “depassin el cicle polític”. Catalunya disposarà d'un fons de 2.000 milions d'euros, dels quals 1.300 els gestionarà directament la Generalitat, mentre que la resta aniran a càrrec de l'Estat.