Pansits a la flor de la vida
El col·lectiu de treballadors de més de 45 anys representa quasi la meitat del total d'aturats que hi ha a Catalunya i l'edat, lluny d'aportar valor com a experiència, penalitza a l'hora de trobar una nova feina
a emprendre
En les seves reiterades aparicions als mitjans de comunicació, una de les anàlisis que més cops ha repetit el professor d'economia José María Gay de Liébana és la que pronostica que “els aturats de més de 45 anys ja no tornaran a tenir feina”. La dramàtica lectura que fa el mediàtic economista dels efectes que deixarà la crisi econòmica en la dinàmica laboral és tan intimidant com difícil de rebatre perquè, sense necessitat de recórrer a boles de vidre que tenyeixen el futur de negre, la realitat s'entesta a evidenciar que hi ha una franja poblacional que, professionalment parlant, va quedant arraconada al mateix ritme a què se li encongeixen les possibilitats de trobar una nova ocupació.
A Catalunya hi ha més de 280.000 persones que ja han complert els 45 anys i són a l'atur. Aquest grup suposa gairebé la meitat de tots els desocupats que hi ha al país i, malgrat que en molts casos es tracta de professionals que per coneixements, capacitats i experiència estan en un punt de màxima eficàcia laboral, la seva reinserció al mercat de treball no és senzilla.
El tòpic perjudica.
Però, més enllà de la voluntat dels departaments de recursos humans, si es tracta de posar en marxa un negoci a títol personal els +45 continuen lluny de ser un col·lectiu ambiciós.
Poca iniciativa.
Tomàs Berasategui és president de Secot a Tarragona, un territori on l'associació va canalitzar 119 tasques d'assessorament l'any passat. El col·lectiu que va dels 36 anys als 45 va ser el que més va reclamar el mestratge gratuït que presten els membres de Secot (empresaris i directius ja jubilats) i, segons consta en la memòria d'activitats, el grup que va dels 46 anys als 60 és “una franja reduïda”.
“Els que no vénen, no sabem per què no vénen”, confessa Tomàs Berasategui que, alhora, lamenta la reticència del col·lectiu més veterà a buscar assessorament per engegar nous negocis, perquè segons afirma “la situació ideal es dóna quan algú que coneix bé un sector decideix que es vol posar pel seu compte, ja que es tracta d'un treballador amb maduresa personal i professional i això són garanties per tenir èxit”.
El Centre de Reempresa de Catalunya, un projecte dedicat a trobar relleu per a negocis que estan abocats al tancament i que l'any 2014 va aconseguir reimpulsar 196 empreses i una inversió induïda de més d'onze milions d'euros, també té traçat un perfil del professional que s'interessa per reemprendre. Es tracta d'homes en el 68% dels casos i només un de cada quatre té més de 50 anys. Per edats, el 12,40% dels reemprenedors tenen menys de 30 anys; el 62,73% tenen entre 31 i 50 anys; un 21,86% tenen entre 51 i 60 anys i tan sols un 3,02% tenen més de 60 anys.
El sector serveis és el terreny on més s'atreveixen els reemprenedors (un 32%) i, per darrere, apareix el sector comerç amb un 25,35%. Els negocis relacionats amb l'hostaleria sumen un 19,21%.
Especialment vulnerables
Pere Ejarque és el responsable d'intermediació laboral a la borsa de treball de la patronal Cecot. Ejarque apunta que l'atur entre els majors de 45 anys no és, per números, tan voluminós com ho pugui ser l'atur juvenil, però és igualment preocupant perquè “el col·lectiu de més de 45 anys té unes especificitats que el fan especialment vulnerable”.
En les tasques d'intermediació laboral es palpa de primera mà les reticències d'algunes empreses a contractar personal d'aquesta franja d'edat. “Caldria preguntar-ho a les empreses cas per cas, per què no volen aquest perfil professional, però quan ens diuen que no pot ser un treballador de més de 45 anys ens exposen que busquen algú que pugui tenir recorregut en l'empresa, que no tingui maneres adquirides en el lloc de treball i, també, hi ha un motiu salarial.”
Ejarque revela que trobar la llum no és senzill. “Costa molt definir un patró que digui si fas això te'n sortiràs, però les persones que apel·len al negativisme ho tenen difícil. Hi ha sectors que sí funcionen i necessiten personal.”