Gran angular

La recerca a Catalunya

El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupació deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata

El dia 27 d'abril va tenir lloc el lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2014. El president Artur Mas va presidir l'acte. En el seu discurs va lloar la recerca que es fa a Catalunya. Va destacar el bon paper de les universitats i els centres de recerca en els rànquings més prestigiosos del món.

En el seu parlament va citar, per exemple, el fet que hi hagi tres universitats catalanes entre les millors del món de
menys de 50 anys, o que la Universitat de Barcelona es trobi en el lloc 60 quant a productivitat científica a escala mundial. També va subratllar que en una generació hem fet el que altres països han fet en més temps. Que podem aspirar a tot.

Sense cap cofoisme podem afirmar que la posició de la recerca que es fa a Catalunya és sorprenentment bona si es té en compte el finançament que rebem els centres i les universitats. En aquest context ens podem preguntar què és el que no fem bé que fa que la ciència no es converteixi en valor. Per què no tenim una innovació de qualitat paral·lela a la recerca? Per què el coneixement que generem no reverteix en el benestar i l'economia?

Fa uns mesos, el 4 de juliol, el president Mas va presentar a Barcelona l'estratègia industrial de Catalunya. El títol de la jornada va ser: La Catalunya industrial: un objectiu compartit. El programa s'emmarca en l'estratègia Europa 2020 de la Unió Europea. Em va alegrar llegir que s'havien identificat set sectors prioritaris que es pretén que esdevinguin font d'innovació, exportació i creació de llocs de treball. Aquests sectors eren els que s'havien de considerar prioritaris en l'estratègia RIS3 (estratègies de recerca i innovació per a una especialització intel·ligent). Havien de servir per crear les Comunitats RIS3CAT.

Semblava que s'obria una porta a la innovació necessària per fer de Catalunya un país competitiu. Un país inserit en l'economia del coneixement exigeix una indústria forta que integri la recerca i la innovació.

Fa pocs dies, el 29 d'abril, el conseller d'Empresa i Ocupació va presentar Estratègia industrial de Catalunya: programes d'impuls dels set àmbits industrials estratègics. La proposta de desenvolupament teòric del programa La Catalunya industrial: un objectiu compartit.

Deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata.

Dic declaració oficial perquè, vist el conjunt, sóc escèptic. Quan he llegit el document m'he quedat petrificat i he arribat al convenciment que probablement serà un altre d'aquests documents que quedaran en un prestatge o en el núvol d'internet. Com va passar amb el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). Deia el govern del 2008 que el PNRI era el full de ruta del país per augmentar la competitivitat de Catalunya. Què en queda? De tant en tant es fan reunions sobre aquest pla, reunions amables de molta gent que no serveixen per a res, tret de saludar amics i coneguts.

Tinc el convenciment que un error que fa que no s'aprofitin prou els recursos és que no hi ha una direcció estratègica única. Va existir un espai de coordinació que mai no va funcionar del tot. Era la Cirit, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica, creada el 1980 i presidida pel president de la Generalitat.

No només no hi ha un comandament únic en l'àmbit de l'R+D+I, sinó que quan es preparen accions estratègiques en el camp del desenvolupament industrial, que suposadament volen fomentar la innovació, es fa excloent el món de la recerca. Hi ha un ancestral divorci i si no es trenca estem morts.

Mancances.

A la llista dels ens que han participat en l'elaboració del pla, no hi apareix ni el Departament d'Economia i Coneixement ni cap de les unitats que en depenen, tampoc hi apareix cap centre de recerca ni cap universitat. Hauria estat lògic trobar-hi l'Àrea de Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques, però tampoc. A l'enunciat del document presentat per Empresa i Ocupació es fa referencia a l'estratègia RIS3. Em temo que tampoc hi ha una excessiva coordinació entre RIS3CAT i aquest darrer document. Set setmanes abans el mateix Departament, a través d'ACCIÓ, va aprovar una resolució per dinamitzar i estructurar les potencials Comunitats RIS3CAT, que haurien de constituir-se a finals d'any. Es van aprovar tretze projectes de potencials comunitats i se'n preveuen dues més.

Hauria estat lògica una estreta relació entre els dos documents i entre aquests i els àmbits de recerca. Si hi és no l'he sabut trobar. No em lliguen les coses i intueixo una manca d'estratègia global en el govern. M'agradaria tenir l'oportunitat d'escriure rectificant tot el que he escrit, però em temo que això no serà necessari.

Les RIS3CAT

Les Comunitats RIS3CAT són agrupacions voluntàries d'empreses i agents del sistema d'R+D+I català. S'hauran de crear d'acord amb els set àmbits sectorials líders en què Catalunya té avantatges competitius: alimentació; química, energia i recursos; sistemes industrials; indústries relacionades amb la mobilitat sostenible; indústries basades en el disseny; indústries de la salut, i indústries culturals i basades en l'experiència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.