El dia 27 d'abril va tenir lloc el lliurament dels Premis Nacionals de Recerca 2014. El president Artur Mas va presidir l'acte. En el seu discurs va lloar la recerca que es fa a Catalunya. Va destacar el bon paper de les universitats i els centres de recerca en els rànquings més prestigiosos del món.

En el seu parlament va citar, per exemple, el fet que hi hagi tres universitats catalanes entre les millors del món de
menys de 50 anys, o que la Universitat de Barcelona es trobi en el lloc 60 quant a productivitat científica a escala mundial. També va subratllar que en una generació hem fet el que altres països han fet en més temps. Que podem aspirar a tot.

Sense cap cofoisme podem afirmar que la posició de la recerca que es fa a Catalunya és sorprenentment bona si es té en compte el finançament que rebem els centres i les universitats. En aquest context ens podem preguntar què és el que no fem bé que fa que la ciència no es converteixi en valor. Per què no tenim una innovació de qualitat paral·lela a la recerca? Per què el coneixement que generem no reverteix en el benestar i l'economia?

Fa uns mesos, el 4 de juliol, el president Mas va presentar a Barcelona l'estratègia industrial de Catalunya. El títol de la jornada va ser: La Catalunya industrial: un objectiu compartit. El programa s'emmarca en l'estratègia Europa 2020 de la Unió Europea. Em va alegrar llegir que s'havien identificat set sectors prioritaris que es pretén que esdevinguin font d'innovació, exportació i creació de llocs de treball. Aquests sectors eren els que s'havien de considerar prioritaris en l'estratègia RIS3 (estratègies de recerca i innovació per a una especialització intel·ligent). Havien de servir per crear les Comunitats RIS3CAT.

Semblava que s'obria una porta a la innovació necessària per fer de Catalunya un país competitiu. Un país inserit en l'economia del coneixement exigeix una indústria forta que integri la recerca i la innovació.

Fa pocs dies, el 29 d'abril, el conseller d'Empresa i Ocupació va presentar Estratègia industrial de Catalunya: programes d'impuls dels set àmbits industrials estratègics. La proposta de desenvolupament teòric del programa La Catalunya industrial: un objectiu compartit.

Deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata.

Dic declaració oficial perquè, vist el conjunt, sóc escèptic. Quan he llegit el document m'he quedat petrificat i he arribat al convenciment que probablement serà un altre d'aquests documents que quedaran en un prestatge o en el núvol d'internet. Com va passar amb el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). Deia el govern del 2008 que el PNRI era el full de ruta del país per augmentar la competitivitat de Catalunya. Què en queda? De tant en tant es fan reunions sobre aquest pla, reunions amables de molta gent que no serveixen per a res, tret de saludar amics i coneguts.