Focus

La policia de la competència afina el xiulet

Es multiplica l'activitat dels organismes que vetllen perquè no es maniobri sobre els preus ni la producció i creixen també els controls als directius.

Les mesures que uniformitzen
el mercat estan prohibides
És un error pensar que només la gran empresa queda subjecta a la norma

El senador nord-americà John Sherman va ser un pioner a l'hora d'alertar que “si no suportem un rei com a poder polític, tampoc no hem de suportar cap rei sobre la producció, sobre el transport, sobre les vendes ni sobre cap altra de les necessitats de la vida”. Era a les darreries del segle XIX quan equiparava la utilitat de posar regles al mercat amb la inutilitat de donar poder a un monarca. Sherman va ser un avantguardista avalotapobles i, de fet, el seu nom bateja un dels textos normatius de referència, la Sherman Act, per evitar la concentració de poder en unes mateixes mans.

Lluny de ser un instrument per a les polítiques intervencionistes, es deixava clar que la norma Sherman i totes les que es publiquessin amb el mateix esperit no tractarien, en cap cas, de protegir les empreses de la dinàmica dels mercats sinó que el propòsit ha de ser protegir el consumidor de la fallida del mercat. “La llei no està en contra de la competència sinó que està en contra de les conductes que, de manera fraudulenta, intenten destruir la competència.”

A Catalunya és la llei 1/2009 la que s'encarrega de pautar el correcte funcionament del mercat i és la mateixa norma la que dota de poders l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), l'organisme encarregat de vetllar pel correcte funcionament competitiu dels mercats en tots els sectors productius de l'economia del país. L'Acco manté que el pas dels temps no ha canviat les dinàmiques perquè “els mercats no són mai transparents ni suficientment competitius” i defensa la necessitat “d'actuar permanentment sobre els operadors o agents econòmics que hi operen”. Segons la memòria d'activitats 2013 (la del 2014 encara no està publicada) en 12 mesos es van tramitar 35 expedients de defensa de la competència, una dada sensiblement inferior als 38 del 2012, però superior als 27 que van entrar el 2011 i fins a un 45,8% més que els 19 casos del 2009.

La mida no és excusa.

Susanna Grau, cap de l'àrea d'instrucció d'expedients i directora general en funcions de l'Acco, manifesta que la tendència alcista no és circumstancial i certifica que “l'activitat és creixent”. Matisa que l'augment de la casuística no és només imputable a un repuntament de les infraccions comeses per les empreses que maniobren per imposar la seva posició de domini sinó que “la conscienciació en termes de competència hi és per les dues bandes, la gent s'ha fet més conscient de la possibilitat de denunciar”. Grau detalla que l'Autoritat persegueix bàsicament dos tipus de pràctica. “D'una banda hi ha els abusos de posició de domini, que no són freqüents perquè es donen sobretot en grans companyies que tenen una posició de privilegi en el mercat i en fan un abús. Després hi ha els acords restrictius de la competència, que poden ser duts a terme per col·legis professionals, associacions empresarials o gremis i que consisteixen, per exemple, a establir uns preus mínims per a determinades pràctiques o treballs”.

Sobre aquest punt, Grau alerta que en defensa de la competència queda vetat qualsevol pacte sobre honoraris i les recomanacions tarifàries. “Totes les pautes que impliquin uniformitzar el mercat estan prohibides.”

Irene Moreno-Tapia, advocada del despatx Cuatrecasas especialitzada en dret de la competència, valora que l'increment d'activitat dels organismes que s'encarreguen de controlar la dinàmica del mercat “s'emmarca en un context en què el dret de la competència és més present: “Per exemple, les multes d'àmbit europeu són cada cop més altes i hi ha una sensibilització de les empreses a l'hora de complir.”

La lletrada avisa que seria un error pensar que només la gran empresa queda subjecta a les directrius de la competència. “Aquest no és un tema que afecti només les multinacionals; també les empreses petites són investigades per creació de càrtels i es veuen afectades per procediments sancionadors i per inspeccions domiciliàries en el marc de les quals, si les autoritats de la competència aprecien que han patit obstrucció, s'imposen multes.”

Moreno-Tapia apunta que la vistositat de les altes penalitzacions que imposa la justícia europea pot donar una imatge distorsionada de la realitat però raona que “una multa de 40.000 euros, a una empresa petita segur que li desajusta la facturació”. Insisteix que el marc normatiu afecta tot tipus d'empresa i també els mateixos directius: “L'Audiencia Nacional va revocar recentment una sanció d'aquest tipus però el president de la comissió dels mercats i la competència (CNMC) ha deixat clara la seva intenció de sancionar els responsables de les empreses amb multes de fins a 60.000 euros.”

Preguntada sobre si, en un mercat que es globalitza i on s'estén la concentració d'empreses es fa complicat avaluar què altera la competència i què no, l'especialista mercantil de Cuatrecasas nega que línia sigui fina. “Les aliances entre empreses tenen una sèrie de límits que cal respectar, sobretot si són empreses competidores. Però a dia d'avui l'àmbit del que és legal i del que és il·legal està molt delimitat i queden poques zones grises.”

Per posar llum sobre aquestes zones fosques, Susanna Grau manifesta que l'Autoritat Catalana de la Competència no només es limita a sancionar sinó que també desenvolupa una funció proactiva. “La nostra missió també consisteix a fer promoció de la competència”, diu. Les actuacions en aquest terreny van dirigides al món de l'empresa i a l'administració pública, ja siguin ajuntaments o administració catalana. “Assessorem perquè no introdueixin restriccions innecessàries a la competència a l'hora de definir els horaris comercials o les especificacions del període de rebaixes.” Igualment, Grau refereix la recomanació que fan a l'administració perquè sempre que puguin facin un concurs públic a l'hora de licitar: “És molt més procompetitiu un concurs que una adjudicació directa.”

La cua de la clemència

La investigació dels càrtels és una de les prioritats dels organismes que controlen la lliure competència. Un càrtel és tot acord secret entre dos o més competidors i que busqui fixar preus, quotes de producció o de venda, el repartiment de mercats, incloses les licitacions fraudulentes,
o la restricció de les importacions o les exportacions. La CNMC admet que detectar un càrtel és difícil i per això es va idear el “programa de clemència”. Es tracta de donar una sortida sense càstig a les empreses que participen en un càrtel i que en denuncien l'existència. Només la primera empresa que confessa la conxorxa s'estalvia la multa i la CNMC remarca que “és important la rapidesa”. De fet, quan la mesura va entrar en vigor desenes d'advocats feien cua a les portes de la CNMC per ser els primers de confessar els mals de les empreses que representaven.

Del ventre de la CNMC en surt la supermulta

Una de les resolucions de més volada emeses per la CNMC va ser la que es va batejar com la supermulta. Era el passat mes de març quan transcendia la sanció de 88,2 milions d'euros a nou empreses (Danone, Puleva i Nestlé, entre d'altres) i dues associacions que operen en el mercat de llet crua de vaca a l'Estat espanyol. S'argumentava que havien participat “en conductes anticompetitives que infringeixen la legislació de competència”. Les pràctiques alteradores del mercat havien consistit a intercanviar informació sobre preus de compra de la llet de vaca, sobre volums de compra i sobre els excedents de llet. Abans ja s'havia multat amb 32 milions i per fets similars el càrtel de les petrolieres.

La CNMC també obria recentment un expedient sancionador a la farmacèutica catalana Grífols en relació amb una operació de compra d'actius de Novartis i, també, ha qüestionat la taxa catalana sobre l'aviació comercial perquè considera que pot beneficiar les grans aerolínies.

Arreu del món els casos pugen un 31%

L'informe Global Cartell Enforcement Review repassa les sancions relacionades amb el dret de la competència a escala global. Durant el 2014 l'import total de les sancions per infraccions relacionades amb la lliure competència va augmentar un 31%. Europa, tot i marcar una davallada del 7%, continua concentrant el major volum de multes amb un import de 1.689 milions d'euros. Als Estats Units van sumar 639 milions d'euros.

L'informe destaca que en països emergents com el Brasil i Corea de Sud han augmentat significativament els casos detectats, igual com ha passat a l'Índia, Austràlia i el Japó. De fet, al Brasil es van incrementar prop d'un 600% en un any.

Els responsables de l'estudi troben indicatiu que les autoritats de competència posin més el focus en la responsabilitat individual (el cas de 10 anys de presó per a un directiu al Brasil). Durant el 2015 també s'apunta que es mantindrà un alt nivell de sancions en el sector de components per a automoció.

La duresa del càstig que ve de la proximitat

L'Autoritat catalana de la competència intervé quan els afers que pertorben el mercat no tenen efectes més enllà de Catalunya. Tot just aquesta setmana el sindicat Unió de Pagesos ha reclamat una investigació dels presumptes abusos de posició de domini que es duen a terme en el sector dels conills. S'acusa directament empreses com Grupo Hermi (amb seu a Valladolid) d'adulterar els preus del sector a Catalunya a còpia d'imposar preus de referència fraudulentament baixos.

Les resolucions de l'Acco aborden assumptes de temàtica diversa. N'és exemple la resolució que va obligar Fira de Mollerussa a permetre la participació de diversos expositors representants d'una mateixa marca en el Saló de l'Automòbil i la sentència que multava amb 185.000 euros els col·legis d'advocats de Barcelona, Lleida, Figueres i Terrassa. L'Acco també ha multat amb 30.000 euros el Col·legi de Doctors en Filosofia i Lletres per haver publicat al seu web un llistat d'honoraris orientatius.

Les sancions milionàries vénen de Brussel·les

El procediment per abús de posició dominant que recull la normativa de la Unió Europea preveu la possibilitat d'imposar multes de fins al 10% de la facturació anual. Aquest fet propicia que Google faci un mes que estigui amenaçada amb una possible multa de fins a 5.661 milions d'euros per abús de posició dominant a l'hora d'afavorir els seus propis productes en les cerques que l'usuari fa a internet.

Només una setmana després d'haver assenyalat Google, la Comissió Europea s'atrevia amb un altre gegant: Gazprom. Les autoritats comunitàries consideren que algunes de les pràctiques de negoci dutes a terme per Gazprom a l'Europa central i de l'est constitueixen un abús de la seva posició dominant de mercat contrària a les normes antimonopoli.

Fa tres anys, la Comissió va imposar una de les multes més altes de la història, 1.470 milions, per sancionar el càrtel que formaven Toshiba, LG, Panasonic, Philips, Samsung, Technicolor i Chungwa per vendre televisors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.