No. La pobresa no s'elimina amb la renda bàsica. De fet, suposaria un gran obstacle a la pobresa per dos motius. Primer, perquè la renda bàsica consolida una massa de pobres que són mantinguts pels que segueixen generant riquesa, i que al seu torn es veuen empobrits.I no estic parlant de grans fortunes sinó de classes mitjanes que intenten prosperar mínimament. Però la pobresa amb majúscules és als països del Tercer Món, i en aquest cas la renda bàsica és un obstacle insalvable que suposaria el cadenat definitiu a qualsevol possibilitat que hi hagi llibertat migratòria al nostre país. La renda bàsica no permet la llibertat migratòria, perquè si s'implantés tindríem una immigració massiva amb l'objectiu de percebre una renda que no podria ser finançada per la resta de ciutadans.

Tots els corrents que han existit han defensat en algun moment la renda bàsica. Fins i tot el liberalisme en té, de defensors, com ara Milton Friedman. Però el que jo dic és que o bé entren en contradicció amb els plantejaments del propi pensament, o bé els motius que fan coherent el pagament de la renda bàsica obren la porta, per exactament les mateixes raons, a restriccions molt i molt importants de les llibertats de les persones.

Són injustes perquè impliquen coacció malgrat que l'objectiu sigui lloable.

El problema d'aquesta crisi no és tant la desigualtat, que no és un inconvenient en si mateix, sinó que molta gent s'ha empobrit. Pot semblar que l'estat del benestar és una alternativa, perquè ofereix una xarxa de seguretat, però al meu entendre el que ha posat en relleu aquesta crisi és que l'estat del benestar quan més falta fa, és quan menys se'l veu. Perquè les finances de l'estat del benestar s'han tornat tan insostenibles que han deixat penjada molta gent.

Hem de reclamar una societat del benestar més descentralitzada, la responsabilitat de la qual recaigui sobre l'individu o individus. I això passa per abandonar un estat del benestar que a més a més és una maquinària tremendament ineficient en la redistribució de la renda.

A mesura que augmenti la riquesa de les societats hi haurà demandes creixents per aplicar una renda bàsica pel fals convenciment que si la redistribuïm podrem aconseguir que tothom, fins i tot sense treballar quan n'hi ha la possibilitat, visqui d'una manera decent, ja que la temptació d'arrabassar la riquesa que han generat per donar-la a un altre és molt alta.