El que he observat és que l'ombra dels babyboomers és allargada. Hem rebut la seva influència i hem estat educats per ells. Això determina la manera com ens comportem, per això també reflectim les seves pors a l'exposició excessiva, no fos cas que no trobem feina. Em desespera veure l'actitud de joves de la meva edat que estudien amb mi i que renuncien al seu potencial per créixer i expressar-se amb arguments sobre la conveniència de ser discrets a la feina i exhibir una mal entesa supeditació a la jerarquia de les empreses. El meu missatge és connecta amb tu mateix, sigues com ets, aprèn a comunicar el teu missatge sense por, a fi i efecte de trobar la teva carrera professional i estar satisfet.

En certa manera sí. Jo he hagut de vèncer les pors que m'havien inculcat per començar un bloc en què expresso les meves opinions.

Sempre m'ha agradat escriure però em feia vergonya compartir les meves reflexions. Va ser després d'un temps de formació als Estats Units, on vaig aprendre la filosofia americana de “llança't, no tinguis por a fracassar”, que vaig trencar amb el corrent general de treure bones notes al voltant de la qual girava la meva vida i vaig prioritzar allò que em feia feliç, que era escriure. Ara estic escrivint activament al bloc, no l'estic rendibilitzant econòmicament, però sí que rebo ofertes de feina. Escriure el bloc ha estat la meva estratègia de dir a tothom: “Ei, m'agrada això, i sóc aquí, escriviu-me.” El cas és que en comptes d'anar jo a buscar una feina, he aconseguit que la feina vingui a mi.

Sí, per això reivindico que
cal aprofitar al màxim la vintena.

Doncs que estem en una etapa de la nostra vida en què hauríem d'explorar camins i en què els errors no són greus, perquè som a temps de corregir-los. Els errors formen part de la vida i de l'aprenentatge. És quan hauríem de descobrir-nos. Endavant!

Normalment la gent es deixa portar. Per mi hi ha processos d'autoconeixement que s'haurien de fer com més aviat millor, preferiblement als deu anys, quan ets menys influenciat que als vint. En canvi, arriba el moment d'entrar en el mercat laboral i no hem fet aquest procés d'autoconeixement.

Mai és tard per fer un pas enrere i reflexionar com sóc, com funciono i com es pot traslladar això al món laboral. És la manera de ser feliç.