L'Econòmic celebra el seu aniversari escollint un grup de deu start-ups que de ben segur estaran molt en voga en els pròxims anys. La redacció de L'Econòmic ha volgut disposar d'ajuda per fer aquesta selecció i per això va convocar un grup d'emprenedors, inversors i experts en emprenedoria que viuen en el seu dia a dia el despertar de nous projectes.

Són Yolanda Pérez (directora de BStartup), Carlos Blanco (fundador del grup Itnet i un dels socis de l'acceleradora Conector), Marek Fodor (soci fundador d'Atrápalo i president de Kantox), Christopher Pommerening (soci fundador d'Active Venture Partners) i Maribel Berges (sòcia directora de Spherium Biomed).

El projecte d'Smadex, tecnologia per a dispositius mòbils que permet de participar en subhastes d'espai publicitari, ha reeixit plenament en els mercats globals, on es concreta el 99% del negoci de l'empresa, que a hores d'ara ja factura uns 300.000 euros al mes i que compta tancar l'any amb l'ambiciós propòsit d'aconseguir els deu milions d'euros. Com diu un dels fundadors, Jordi de los Pinos, el gruix dels clients és “en mercats com el Regne Unit, Israel, França i Alemanya”.

Al costat del mercat tradicional de publicitat, el que es realitza per un acord tancat amb un anunciant, està guanyant rellevància el de subhastes, en què el propietari d'un web subhasta l'espai publicitari quan el consumidor entra des del seu dispositiu mòbil en el web o obre una aplicació, i qui ofereixi més per l'espai, en qüestió de mil·lisegons, se'l queda. Actualment, al món hi ha uns deu mercats de subhastes, i Smadex participa cada dia en unes 3.000 milions. Per poder entrar dins d'aquest vertigen i sortir-ne il·lès cal tenir uns potents algoritmes d'intel·ligència artificial, i els dissenyats per Smadex ja permeten realitzar 50.000 subhastes per segon i, com puntualitza Jordi de los Pinos, estan treballant “per arribar a 200.000 subhastes per segon enguany”.

Els algoritmes no són estàtics, sinó dinàmics, i són capaços de “segmentar entre els que compren aquella marca, el lloc geogràfic des d'on ho fan, l'horari, quina mena de dispositiu mòbil fa servir, etc....la màquina recopila i va classificant”.

Tot i que el projecte empresarial sembla haver pres velocitat de creuer, Jordi de los Pinos adverteix que “res no ha resultat fàcil: ni trobar diners ni clients internacionals”. Amb tot, l'empresa ha seduït un seguit d'inversors qualificats, com ara l'Iese, Trovit, 101 Startups i Luís Martín Cabiedes –fundador de Privalia–, que ara són en el seu accionariat. Smadex va començar el 2011 amb 250.000 euros, procedents del seu soci Highgrowth, i l'any 2013 es va nodrir amb 600.000 euros.

Horacio Martos i Andrés Bou van començar a desenvolupar Social Point en un projecte de fi de carrera. Actualment aquesta empresa catalana és la número 1 mundial en breeding games, un tipus de jocs per a telèfons mòbils que es caracteritzen per fer l'usuari gestor principal dels recursos que tenen els personatges del joc. Dragon City i Monster Legends, les dues joies que ha parit Social Point, són tan cèlebres que figuren en els llistats de jocs més descarregats tant en el sistema Android com a l'Eyeos d'Apple. El posicionament internacional de la marca es fa palès quan Jorge Bassols, responsable de comunicació de l'empresa, explica que “el 40% dels ingressos ens vénen dels Estats Units”.

Només entre el 7% i el 10% dels usuaris que s'enganxen als seus jocs acaba pagant. Tota la resta juga gratis. “Nosaltres operem amb el sistema de descàrrega free to play i freemium. Això vol dir que pots descarregar-te el joc i jugar gratis en tots els seus nivells però per aconseguir accelerar processos o perquè els personatges obtinguin uns recursos concrets de forma més àgil, cal fer micropagaments”.

Aquests micropagaments que refereix Jorge Bassols són la font principal del negoci de Social Point i un clar exemple que de mica en mica s'omple la pica. I és que, per molt menuts que els pagaments siguin, amb 5 milions d'usuaris diaris Social Point omple una banyera: el 2014 la facturació va superar els 70 milions d'euros. La publicitat és una altra font de finançament, però molt menor, perquè el cobrament per la inserció d'anuncis en els jocs tan sols representa un 10% del global de negoci.

L'usuari tipus dels jocs que l'empresa desenvolupa a la seva seu del barceloní 22@ és un jugador eminentment masculí i d'entre 16 i 35 anys d'edat.

Confessa Bassols que l'estratègia de la companyia passa per aconseguir ampliar la base de jugadors i, de retruc, fer créixer el volum de jugadors-pagadors. De la mateixa manera, també es treballa per trobar incentius que apugin el pagament mitjà de cada jugador. “La viralitat del joc és l'única manera per captar el màxim públic possible.”

Més enllà de seguir desenvolupant els seus dos supervendes, Social Point treballa en mitja dotzena de projectes paral·lels. Té una plantilla de 235 treballadors i hi ha previsió d'arribar als 270 abans no s'acabi l'any. “Probablement ens estabilitzarem en aquesta xifra”, diu Jorge Bassols.

Les publicacions necessiten publicitat, les empreses que posen anuncis volen que aquests siguin vistos i els lectors volen llegir sense que la publicitat els molesti. Combinar aquestes necessitats és el que fa Marfeel, creada el 2011 per Juan Margenat -enginyer de camins, canals i ports i MBA per Esade, fundador de les empreses de cofres de regal Plan-B! i SmartBox- i Xavi Beumala, enginyer de telecomunicacions que va treballar sis anys a Adobe fins que ho va deixar per entrar en aquest projecte.

“El gran problema que abordem és que un lector de diari de paper hi dedic a una mitjana de trenta minuts, mentre que l'estada mitjana a una plana d'internet és d'un minut. L'objectiu és aconseguir recuperar aquests vint-i-nou minuts de lectura que es perden”, explica Beumala. El mitjà, una tecnologia que optimitza els continguts per a tot tipus de telèfons intel·ligents i tauletes, amb un disseny que proporciona una experiència de lectura mòbil intuïtiva i fluïda semblant al format d'una revista en paper, de manera que si no interessa un anunci es pugui passar plana amb comoditat.

Beumala explica que quan van engegar l'empresa tenien molt clar el producte que volien desenvolupar, però no pas el model de negoci. “De fet, no el teníem clar ni al 2013, quan vam convèncer els inversors de la ronda de finançament.”

El model de negoci consisteix a proporcionar als clients -grans grups editorials i bloggers professionals- la tecnologia gratis, gestionar la publicitat i repartir-se els guanys. La publicitat es regula en funció del tipus d'usuari, de manera que si és un visitant habitual li posen menys anuncis perquè entén que vol contingut i no entrarà enlloc més, i si és un visitant esporàdic n'hi posen més perquè és més probable que cliqui a la publicitat.

Després de passar per les acceleradores SeedRocket i Wayra (Telefónica), Marfeel va tancar la ronda captant dos milions d'euros de Nauta Capital, Elaia Partners (capital francès), BMD (capital nord-americà i alemany) i Wayra.

Quatre anys després, a Marfeel hi treballen 34 persones, 25 de les quals són enginyers.

Els més de 300 clients- entre els quals hi ha Grup Zeta, Prisa, Unidad Editorial i National Geographic-, sumen més de 100 milions d'usuaris mensuals, “que ens situaria en el top 25 del món si fóssim un diari”, comenta Beumala.

Rebombori a les oficines de Clinic Point: els treballadors abandonen un moment el que estaven fent per contemplar el nou rètol de l'empresa que uns operaris acaben de col·locar a l'entrada i fer-s'hi fotos. És una fita simbòlica per a una tecnològica que va començar a funcionar a mitjan 2011 com a Medprivé i que fa uns mesos es va rebatejar com a Clinic Point: “L'anterior marca tenia unes connotacions de club privat, i nosaltres el que volem és obrir la sanitat privada”, explica Marc Montserrat, soci i màxim executiu de la comercialitzadora mèdica. Clinic Point és una plataforma que connecta proveïdors de serveis mèdics amb usuaris que no tenen mútua però que esporàdicament poden recórrer a determinats serveis.

Es calcula que només el 25% de la població té assegurança mèdica i que el volum de negoci de la sanitat privada sense aquest tipus de cobertura és d'uns 5.000 milions d'euros a tot l'Estat. Tot i així és un sector poc transparent per a l'usuari, que d'entrada no sap mai quant li costarà el servei. Clinic Point va néixer amb la voluntat de ser un nou canal de comercialització més clar i beneficiós tant per als usuaris com per als proveïdors. La idea la van tenir tres socis del directori mèdic Doctoralia, però la van posar en pràctica Montserrat, enginyer de telecomunicacions i MBA per Esade, i dos socis més, un dels quals és Guillermo de Barnola, metge.

A mitjan 2013 va entrar l'inversor Cabiedes&Partners en una ronda que va captar 500.000 euros i a principis del 2015, en una segona crida, ho va fer Faraday Venture Partners, moment en què es va assolir un milió d'euros. Amb tot, els socis inicials mantenen el 88%.

Aquest capital ha accelerat el creixement del negoci: “Quan saps que funciona, el més assenyat és accelerar la captació d'un mercat que és molt important”, diu Montserrat. Els esforços es concentren a convèncer nous proveïdors i explicar als possibles clients el que ofereixen. El 70% dels usuaris són dones sobretot d'entre 25 a 35 anys i els serveis líders són els de cirurgia plàstica. Ara volen orientar el màrqueting més enllà d'internet per captar altres segments de la població.

De cara al 2016, es vol entrar en altres mercats com ara el Regne Unit i Itàlia i presumiblement caldrà una nova injecció de capital. Clinic Point preveu facturar 4,5 milions d'euros el 2015, un 30% més.

La comercialitzadora d'energia Holaluz.com passa un gran moment d'efervescència, amb ambiciosos projectes en cartera, com ara obrir una línia de comercialització de gas, a l'octubre, o establir-se en mercats europeus, com ara Portugal i Itàlia, o de Llatinoamèrica, com ara Xile i el Brasil, sense oblidar l'aposta per l'autoconsum o la discriminació horària.

La consellera delegada d'aquesta comercialitzadora per internet, Carlota Pi, explica: “Al juliol farem les primeres proves per iniciar la comercialització a l'octubre.” Un altre cop, la seva condició de companyia independent de les grans energètiques històriques ha fet que aquesta iniciativa “hagi costat molt dur-la a terme, perquè el mercat del gas és molt diferent del majorista de l'electricitat”: “Aquí has de buscar algú que et faci confiança i vengui gas”, diu. La firma espera tenir 100.000 clients en gas en cinc anys.

Contra els entrebancs que està imposant el govern estatal a l'autoconsum, la il·lusió d'Holaluz.com: “És una línia que estem decidits a impulsar l'any vinent, malgrat les traves polítiques. Indiscutiblement és el futur i volem estar en la primera línia de meta i oferir aquesta solució als nostres clients.”

Una de les divises fonamentals d'Holaluz.com és, com afirma rotundament Carlota Pi, “donar força al client, a través de diverses eines”. Una d'aquestes eines, la discriminació horària, que permet la lectura per hores del consum elèctric. “Hem pensat en una línia de treball que consistirà a ajudar els clients a jugar amb les diverses franges horàries per dissenyar el seu propi rebut de la llum d'acord amb els seus hàbits.” Com il·lustra, d'un model horari a un altre hi pot haver 200 euros de diferència a l'any, no gens menyspreables.

I Holaluz.com també ha pensat en l'expansió internacional. “Ja que la nostra estratègia ha consistit a construir confiança amb els clients, que s'han pogut sentir enganyats per les grans companyies, ara volem replicar el model en altres mercats com Portugal i Itàlia, on l'autoconsum s'està impulsant molt, o a Xile i el Brasil, on estan vivint processos de liberalització del sector elèctric semblants a l'espanyol.”

Holaluz.com preveu acabar l'any amb 70 milions de facturació i 80.000 clients. De cara la futur, compta tenir 500.000 clients d'electricitat en el termini de cinc anys.

Òscar Pierre (22 anys) va tornar d'estudiar dels EUA amb la idea d'emprendre en l'economia col·laborativa. Va veure que en el segment de la missatgeria urbana hi havia un espai, perquè és una activitat amb un gran potencial de creixement i molt marge de millora si s'aplica la tecnologia, sobretot a l'hora d'escurçar el temps de lliurament. Pierre va obrir una ronda de finançament i va conèixer Sacha Michaud (45 anys), que atresora una àmplia experiència en creació d'empreses i buscava nous projectes. Michaud va aportar capital i hi va entrar com a soci.

Els 140.000 euros aconseguits al gener s'han dedicat bàsicament a desenvolupar la tecnologia que sosté tot el negoci: una aplicació per als usuaris (uns 2.500 de registrats), una altra per als missatgers o glovers (20 d'autoritzats i 400 en llista d'espera) i una plataforma per gestionar les comandes. “Glovo funciona com un mercat on es troben persones que necessiten que algú els faci un encàrrec i persones que estan disposades a fer-lo”, explica Michaud.

Quan entra una comanda, salta una alarma entre els glovers -que són autònoms- més pròxims i el primer que l'accepti, la fa. Per cada servei es cobren 5,50€, el 70% el factura el missatger i el 30% restant, l'empresa.

De moment, el 50% de les comandes són encàrrecs per recollir algun objecte i portar-lo a un altre lloc, i l'altre 50%, sol·licituds per efectuar un compra. Ara s'està reforçant la col·laboració amb comerços. La durada mitjana és de 27 minuts, segons destaca Michaud.

Volen créixer ràpid i al setembre obriran una nova ronda de finançament per aconseguir 500.000 euros, amb què aspiren a entrar a Madrid, en un primer moment, i després en altres ciutats europees amb característiques similars, això vol dir amb poblacions concentrades i un parc de motos important (els glovers s'han de desplaçar en motos o bici). “Una part d'aquests 500.000 euros es cercaran amb una campanya de micromecenatge per donar opcions de participació a clients, treballadors i missatgers; la resta, amb petits àngels inversors”, explica el soci de Glovo. De moment l'empresa ha facturat 15.000 euros.

La idea és senzilla. Una aplicació per a dispositius mòbils que et posa en contacte amb nutricionistes i entrenadors i t'ofereix plans personalitzats per estar en forma. Tan senzilla i útil que en poc més d'un any ja disposa de 600.000 usuaris arreu del món, sobretot als Estats Units, i és a punt de tancar la seva segona ronda d'inversió, que podria aportar-li més de dos milions d'euros. La primera la va tancar just després de sortir al mercat amb la societat de capital de risc Vitamina K, que hi va invertir 200.000 euros.

Amb un ritme de creixement mensual de més del 20% 8fit espera tancar aquest 2015 amb un milió d'usuaris i demostrant que el model de negoci és més que rendible. “Cada usuari nou ja ens aporta més del que invertim per captar-lo”, explica Pablo Villalba.

Aquest jove nascut a Albacete fa tot just 29 anys és un dels fundadors en un equip que avui ja suma onze persones i que ha optat per instal·lar-se a Berlín, “perquè ens agrada la ciutat”, explica, tot i que el projecte va néixer a Barcelona. És l'avantatge dels negocis que neixen globals i que es poden comandar amb un ordinador des de qualsevol punt del món.

Ara 8Fit prepara el seu desembarcament als mercats asiàtics. Les oportunitats són immenses perquè com destaca Villalba, el percentatge d'obesitat en països com la Xina s'ha disparat al mateix ritme que els seus ciutadans han deixat de banda la seva cuina tradicional i han occidentalitzat els seus àpats. També a Europa té encara molt recorregut perquè de moment l'empresa ha centrat les seves campanyes de publicitat en els mercats anglosaxons. I mentre l'empresa va sumant clients, Villalba pensa a incorporar nous entrenadors que mantinguin la seva filosofia acurada de contacte directe i constant amb l'usuari.

8Fit és el segon projecte que Villalba posa en marxa però a pesar de la bona marxa del negoci no ho tindrà fàcil per a repetir l'èxit del primer. Aquella idea que va començar a Barcelona com a Teambox -una xarxa social per a empreses- s'ha transformat avui en una firma nord-americana (Redbooth) valorada en més de 50 milions d'euros.

La start-up catalana GymForLess està revolucionant el sector dels gimnasos gràcies a la flexibilitat i als baixos preus. La firma catalana nascuda a finals del 2012 ofereix la possibilitat de comprar, a través del mòbil o el web, passis diaris a cinc euros o subscripcions de 30 dies sota la fórmula de pagament per ús, per accedir a més de 400 gimnasos de l'Estat espanyol. “El nostre objectiu és que l'usuari faci esport”, explica Miguel Abadías, un dels socis del projecte, conjuntament amb Guillermo Llibre i Guillermo Cebados.

En aquest moment la plataforma disposa de més de 400 gimnasos, el 70% dels quals ubicats a l'àrea de Barcelona. Altres ciutats amb força oferta són Madrid, València, Bilbao i Màlaga. En poc més de dos anys GymForLess ha aconseguit arribar als 70.000 usuaris i ha generat 15.000 visites als gimnasos el darrer any.

La facturació no para de créixer. “El salt és espectacular perquè ja ens situem en els 300.000 euros cada mes”. Miguel Abadías, que ja va participar amb Guillermo Llibre en el projecte Groupalia, explica que l'activitat ha comportat l'increment de professionals, que, hores d'ara, ja comporta un equip de 12 persones.

Una de les dades més rellevant de GymForLess d'enguany és l'obtenció de 600.000 euros en una ronda de finançament en què han participat Itnig, Emprendiza i altres business angels, com a socis de capital privat i també Enisa i l'Institut Català de Finances (ICF), com a capital públic. Miguel Abadías comenta que aquests recursos es destinaran a la internacionalització de l'empresa. Ja s'ha contractat quatre professionals perquè desenvolupin el model de negoci a París, Milà, Mèxic i Berlín. “La ronda de finançament servirà per consolidar el projecte, apostar pel màrqueting i millorar el producte amb noves actualitzacions de l'aplicació”, diu Miguel Abadías. De fet, a Mèxic la plataforma disposa de més de cinquanta gimnasos que l'usuari podrà escollir i uns cinquanta a França i Alemanya.

Una altra novetat és la creació de GymForLess Club, amb una quota al mes de 49 euros durant la promoció.

La novetat

La ‘start-up' obté 600.000 euros que serviran per anar a quatre nous països

Per explicar de manera senzilla el que fa la tecnologia desenvolupada per Transmural Biotech, es pot dir que, amb una ecografia al davant, arriba a veure el que l'ull humà no pot. El principi científic és més complex i parteix de la idea que un ultrasò rebota en un teixit de manera diferent en funció de l'estat d'aquest.

Tot es va començar a gestar al grup de recerca en medicina fetal de l'Hospital Clínic de Barcelona, que buscava la manera d'analitzar les imatges d'ultrasò per detectar patologies no visibles per l'ull humà. Aconseguir-ho permetria fer proves no invasives als festus. Les investigacions prometien, però el desenvolupament s'albirava molt complex. I es va decidir crear una spin-off que podria aixecar recursos i contractar gent per tirar-la endvant.

Aquest és l'origen de Transmural Biotech, fundada el 2009 i que, des de llavors ha desenvolupat la tecnologia per detectar, a través de les imatges d'ultrasò, patologies no visibles per l'ull humà. El primer producte nascut d'aquesta és QuantusFLM, un sistema que permet detectar el grau de desenvolupament del pulmó d'un fetus sense necessitat de realitzar una amniocentesi. Per tant, de manera no invasiva,
menys costosa i ràpida -el metge pot posar l'ecografia en un aplicatiu web i tenir el diagnòstic en pocs minuts.

Es va començar a comercialitzar al setembre i ja té presència en uns 40 països de tot el món. El model de negoci -venda del servei a través d'internet- permet oferir-lo a escala global. El director d'operacions de l'empresa, Roc Viñas, afirma que aquests mesos han deixat clar que el producte té molt potencial. Per això, estan enmig d'una ronda d'inversió que pretén captar tres milions que es dedicarien a fer créixer globalment les forces de venda i també al desenvolupament de nous productes -per exemple, per detectar el risc de part prematur o la disseminació de cèl·lules cancerígenes en pacients amb càncer de mama-. Viñas creu que aquest any serà clau per a la companyia i assenyala com un dels factors d'èxit el mix entre tecnòlegs i professionals clínics, així com entre joves i gent amb llarga trajectòria.

Tot va començar amb un cafè.” El director general de Force Manager, Òscar Macià, fa memòria dels primers passos de l'empresa i explica que la idea es va gestar en una trobada informal entre ell i el seu soci, Xavier Bisbal. Tots dos treballaven en el sector comercial: Macià gestionava una xarxa de vendes i Bisbal estava en una multinacional que implanta solucions informàtiques per a la relació amb els clients (CRM, per les seves sigles en anglès).

Cadascun des de la seva perspectiva havia observat que les eines convencionals no solucionaven un problema clàssic, “la falta d'alineament entre el venedor i el director comercial”. Segons Macià, el primer vol estar al carrer i en contacte amb els clients i no li agrada perdre el seu temps laboral reportant la feina que ha fet. Per la seva banda, el directiu necessita informació sobre el que fan els comercials a peu de carrer per gestionar l'equip.

Amb aquest diagnòstic compartit, es van decidir a buscar una solució. I el resultat és Force Manager, fundada el 2011. Han desenvolupat un sistema que permet, segons Macià, que la major part de la informació sobre l'activitat dels comercials es registri automàticament –per exemple, les interaccions amb els clients–. A la vegada, el director comercial té totes les dades i les eines per poder gestionar l'equip de vendes.

Macià assegura que el sistema ha tingut una bona acollida. Prova d'això és que ja tenen clients a 15 països i han assolit la xifra de 50 treballadors. Force Manager ofereix tres formats, segons la mida de les empreses -per a autònoms, pimes i grans corporacions-. Aquesta adaptabilitat i la seva especialització en solucions per a xarxes de venedors al carrer els està obrint camins a casa i a fora. Ja tenen oficina a Londres, a més de les de Barcelona i Madrid, i n'obriran una a Colòmbia per expandir-se per Llatinoamèrica, on ja han aconseguit clients.