Eines

Alberto Chan

Autor del llibre 'Las 10 claves del éxito financiero'

“Els rics es fan més rics a les crisis perquè saben com funciona el diner”

La independència financera pretén cobrir despeses i
no dependre d'un salari per viure

On pot posar els seus diners un petit inver­sor per obte­nir millors ren­di­ments?

Els dipòsits ban­ca­ris no donen gaire però hi ha alter­na­ti­ves. La borsa, per exem­ple, en els dar­rers dos anys i mig, l'Ibex ha pas­sat des del nivell dels 6.000 punts fins als 11.400 actu­als, pràcti­ca­ment un 80% de pujada. En el meu lli­bre explico fins a nou ingres­sos pas­sius que es poden com­bi­nar.
Fins i tot si no tens diners?

Podem dema­nar al banc diners per fer una inversió amb la qual gua­nyar més diners que els que hem de pagar pels interes­sos. És el que jo ano­meno deute bo: estem gene­rant més diners amb el mateix esforç, aquesta és la clau.
Fins al punt de viure sense haver de tre­ba­llar?

Un dels prin­ci­pals objec­tius de la inde­pendència finan­cera és que una per­sona no hagi de depen­dre d'un salari per viure: si una per­sona acon­se­gueix que els ingres­sos pas­sius cobrei­xin o superin les des­pe­ses que té a l'any, automàtica­ment no depèn d'un salari. En començar evi­dent­ment hom pot acon­se­guir cobrir un 30% de les des­pe­ses, després el 50% i així pot arri­bar al 150%, de manera que no només cobreixi les des­pe­ses sinó que any rere any generi més riquesa que l'any ante­rior.
Sem­pre s'ha dit que el tre­ball enno­bleix.

La crisi ha can­viat les coses i idees peren­nes com la del que el preu de l'habi­tatge no baixa mai, que l'or sem­pre s'apre­cia o que la feina és per tota la vida han sal­tat pels aires. La crisi ens ha demos­trat que no hi ha res segur, en aquest entorn sí que ha cres­cut a Espa­nya l'interès per la cul­tura finan­cera si més no com a alter­na­tiva.
Creu real­ment que ha millo­rat la cul­tura finan­cera?

Espa­nya està seguint l'estela dels Estats Units on des de fa una dècada hi ha un cor­rent de crei­xent interès per la cul­tura finan­cera, de manera que ara és habi­tual que una família tin­gui acci­ons com té un dipòsit. Per això es tan impor­tant tenir for­mació. El cas de les pre­fe­rents no va ser un tema de risc sinó de liqui­di­tat. Amb una classe d'una hora ja es pot dife­ren­ciar qual­se­vol tipus actiu. Ens hau­rien estal­viat molts mal­de­caps.
Bé, la justícia també diu que va haver-hi casos de frau.

Sí, perquè no es va infor­mar bé, però si una per­sona té for­mació pot rebut­jar un pro­ducte que no és l'ade­quat.
La cul­tura finan­cera pot aju­dar a expli­car per què en les cri­sis els rics es fan més rics?

Efec­ti­va­ment, hi ha gent que es fa més rica perquè sap com fun­ci­ona el diner. La diferència és el conei­xe­ment. Jo vaig començar als 18 anys de zero i sense cap altre avan­tatge que el meu conei­xe­ment.
Per què és tan crític amb la gent que es queixa?

Espa­nya és un dels països més medi­o­cres que hi ha en aquest sen­tit. L'espa­nyol sem­pre busca un cul­pa­ble i pocs es miren el melic per des­co­brir que part de la culpa la té un mateix. El pre­sent finan­cer d'una per­sona és el resul­tat de les deci­si­ons que va pren­dre en el pas­sat, bones o dolen­tes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.