Les aus de mal averany no van tenir el seu dilluns negre borsari el 29 de juny passat, si bé el laberint grec va dur els mercats a perdre el 50% dels guanys que havien assolit en un semestre que a la primera meitat va navegar amb molt bon vent.

Zeus no va ser tan despietat i no va estendre la seva ira sobre els mercats, que tan bé li hauria anat a Syriza per tenir poder negociador amb la troica (CE, FMI i BCE), i a 30 de juny, els índexs europeus van mantenir el color verd de creixement: Íbex 35 un 4,77%; Dax de la borsa de Frankfurt, 11,62%; CAC 40 de París, 12,11%; Ftsemib de Milà, un 18,41%. Als EUA, després d'anys de fort creixement, s'ha viscut un semestre d'ajustament tranquil, amb un 0,20% de progressió en l'S&P 500. A l'altre far de la inversió mundial, la política d'estímuls manté fort el Nikkei, que va grimpar 15,96 punts en sis mesos. Val a dir, però, que les fortes sotragades experimentades pels bancs, que es van deixar entre un 4% i un 7% el dilluns, tot condicionant els escenaris dels agents del mercat amb vista a final d'any, per la propensió dels bancs a la febre grega, és neutral pel que fa a la borsa espanyola.

Així doncs, segons estima Jaume Puig, de GVC Gaesco, “és clar que la borsa només mira de reüll Grècia”. Algú es podria sorprendre que fos la borsa espanyola la que va tenir una sotragada més forta dilluns, que li ha fet tancar el semestre a 10.769,50 punts, quan a l'abril el teníem a 11.634. “Si l'Íbex no s'ha comportat tan bé com altres borses, cal atribuir-ho al fet que el negoci a llatinoamèrica pesa molt en els beneficis de molts valors, fins a un 50%, i el cert és que l'economia d'aquesta zona ha tingut un semestre més aviat fluix.”

Molts observadors han interpretat que l'engreix dels mercats s'ha fonamentat en la política d'estímuls del BCE, pensada més aviat perquè fluís més crèdit a la inversió empresarial, i no pas a la inversió en actius. “Certament, el Quantitative Easing (QE) del BCE, que s'ha aplicat tard, ha incentivat la compra d'actius en risc, especialment a borsa, perquè el preu de les accions era prou barat, i si no s'ha vehiculat cap al crèdit, és perquè els bancs només el concedeixen, a preus assumibles, a empreses que estiguin molt sanejades.”

El director de Renta 4 a Catalunya, Xavier Teixidó, manté que malgrat l'ensurt grec, no tan greu en el benentès que “els mercats fa temps que preveuen que Grècia pot marxar de l'euro”, el semestre “ha estat bo, és la consolidació dels guanys de dos anys”. A Europa, hom destaca que creix l'oferta de diner M3 de la zona euro, símptoma de recuperació, mantenint-se en un satisfactori 4,5%, que inclou que el crèdit a la regió ja avança amb més embranzida, del 0,5%. En el cas espanyol, si bé el saldo de crèdit al sector privat continua cedint, ara és a ritmes del 3,8%, quan fa un any era al 7,2%. Per Teixidó, “el mercat financer ja està anticipant que comença a créixer l'economia real, ara ja no és com els anys anteriors, quan el ciutadà no entenia que la borsa pugés, mentre l'economia es mantenia estancada”. El consens de mercat confia que en els pròxims mesos augmenti la concessió de crèdit, cosa que, d'altra banda, necessita.

Amb vista al segon semestre, una de les incògnites és com reaccionaran els mercats a la prevista pujada de tipus que ha d'efectuar la Reserva Federal dels EUA. Teixidó és del parer que “la pujada de tipus ja està gairebé descomptada, es faci al setembre o al desembre”. Estima que a la segona meitat de l'any, l'inversor se sentirà atret més per les borses espanyoles que per la dels EUA, “que està en màxims des de fa dos anys”.

Per al professor de finances d'EADA, Rafael Sambola, sí que és cert que “els resultats de la borsa han estat inflats per la política d'estímuls del BCE, i no percebem que el veritable objectiu del QE, més flux de crèdit, s'estigui realitzant a llars i empreses. I pel que fa a la inflació, sí que ha pujat, però molt feblement”. En l'esfera de l'economia real, “no podem parlar que a Europa hi hagi creixements importants, i en el cas de l'economia espanyola, havia caigut tan avall, que qualsevol canvi de tendència lleuger és important”. Així doncs, “si Europa no executa polítiques d'inversió real, brutal i s'arrisca a jugar agressivament amb el dèficit fiscal, no sortirem d'aquest procés”.

Aquest creixement continuat de la borsa infla una bombolla que pot petar a mitjà termini? Per al macroeconomista Edward Hugh, de moment és impensable que “la borsa pugui petar, l'efecte Draghi ha anat funcionant des d'abans del mes de març, i en tot cas cal veure què passarà quan el BCE retiri els estímuls, el setembre del 2016, quan llavors es podria veure com es capgiren els rendiments dels bons”. Cal fer avinent que, com apunta Jaume Puig, “la gran novetat del semestre ha estat que la bombolla de la renda fixa, dels bons, ha començat a desinflar-se i veiem com un bo com el d'Espanya ha perdut un 30% en rendibilitat o bons d'empresa un 8%”. Un fenomen, al seu parer desitjable, ja que “en dos anys, un creixement continuat paral·lel a la renda variable i la renda fixa, totes dues cares, hauria pogut acabar en una crisi financera de grans dimensions”. En consonància, Edward Hugh pensa que un “hipotètic Grexit podria influir en el mercat mundial de bons, si hi ha molts tenidors amb bons que tenen pèrdues, volen vendre i es troben que no hi ha demanda”.

En els darrers dies, el Banc de Pagaments Internacional (BPI), ens coordinador dels bancs centrals i conegut per la seva ortodòxia, feia una exhortació a apujar els tipus d'interès com més aviat millor, ja que si es mantenen aquestes condicions, “la probabilitat de turbulències augmentarà”, en un món en què el globus del mercat de bons s'ha inflat fins als 76 bilions de dòlars. Edward Hugh creu que “la tendència al tipus d'interès zero es mantindrà, que potser ha de ser la natural”. Així mateix, creu que si bé la recuperació del crèdit és clara a mercats com Alemanya, “a Catalunya i Espanya encara no és així, potser s'accelera un xic, però no compensa el que es paga per l'estalvi”. Dubta que al segon semestre la borsa es basi en el crèdit, com deleja bona part del mercat.

La percepció és una de les bases fonamentals en el joc de la borsa. Albert Grau, assessor financer d'Argenta Patrimonios, sí que aposta perquè l'Íbex 35 pot enfilar-se fàcilment als 12.000 punts a les acaballes de l'any. I no creu que el bon semestre passat, “malgrat haver estat desdibuixat per la crisi grega al final”, s'hagi d'atribuir al QE: “El que ha comptat és la millora de la percepció sobre Espanya, que s'ha traduït en més flux inversor cap a la nostra economia.” També creu que els cants de sirena cap a l'inversor vindran dels mercats europeus: “Als Estats Units ja estan descomptant la pujada de tipus, i el creixement de la cotització de les empreses ha arribat al límit.” També veu el Japó com una bona plaça“i els que tenen un perfil de risc hi estan anant”. També observa que “la qüestió grega ha contaminat la TIR dels bons sobirans i el cupó dels corporatius, que baixen”. Per Eduard García Iglesias, responsable de gestió de renda variable de Caixa d'Enginyers, l'atzucac grec no té poder d'encomanar desequilibri a les borses, “ja que ara, els principals creditors del país són els components de la troica i no pas els bancs privats europeus”.

Pel que fa a com va l'exercici, García Iglesias reconeix que “el boom que va suposar el QE, amb un BCE comprant actius i fent de coixí, al primer semestre ha ajudat molt a fer créixer les borses, però no hem de deixar de banda que hi ha una percepció de recuperació, tant a la zona euro com a Espanya”. També entén que algun dia el preu del diner haurà de “tornar a uns números raonables, però caldrà esperar, com a mínim, fins al mes de setembre de l'any vinent, quan s'acabi la compra de deute per part del BCE”. No té tan clar com altres observadors del mercat que la Fed, faci la pujada de tipus al setembre, “cosa que en apreciar el dòlar, ajustaria encara més les valoracions a la borsa dels Estats Units. L'FMI demana no fer-ho abans d'hora”.