Marxar de Valls sense escoltar una metàfora castellera explicada per l'alcalde, Albert Batet, és com entrar per les rondes a Barcelona sense trobar retencions, impossible.

Batet té justificació perquè, a la capital de l'Alt Camp, la metàfora de no deixar escapar el tren de la independència no funciona. Per l'estació vallenca en passen dos, de trens, al dia, i mai no sap ningú a quina hora. Sovint tampoc ningú no sap on van ni d'on vénen.

Així que, per exemplificar la necessitat d'unitat d'acció per aconseguir els objectius de país, un bon castell sempre treu de l'apuru. Com diu l'alcalde vallenc, per fer-lo realitat, les colles necessiten la pinya. I, com més ambiciosa és la construcció, més gran ha de ser la base. De diferents edats, de diferents orígens i de diferents sensibilitats, però units tots per un objectiu comú.

Ahir, l'assemblea general de l'AMI va fer pinya. El nou president, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, de CiU, nerviós fins a la seva elecció. El vicepresident, l'alcalde de Montblanc, d'ERC, Josep Andreu, al seu costat, tranquil, relaxat i amb el seu fals posat de despistat i de no saber on tenia la papereta per votar. I això que va anar a dormir aviat malgrat que al seu poble feien soroll els de les JERC a l'Acampada Jove. I just al darrere, enmig de tots dos, el regidor de la CUP de Berga, Titot, arribat després d'haver estat la nit anterior, ves per on, fent retronar Montblanc amb els Brams.

Valdria aquesta com una altra metàfora d'unitat, però som a Valls. I quan es pregunta a Batet si serà el número tres de la llista per Tarragona torna al món casteller. I diu que, quan es fa un castell, cal que la pinya guardi silenci. Que li ho expliqui a algun cap de colla! Però, com que es tracta de preservar la unitat, cola. O sigui que, preparats? Doncs segons a dalt!