És una llista que vol subratllar la determinació amb el procés. El president ha volgut reflectir que el nostre equip per la independència va més enllà de la llista i hem posat molt en relleu els alcaldes, perquè són una de les peces més importants de la nova CDC. També hem volgut establir un equilibri entre consellers que són a la llista i d'altres que n'han quedat fora, però que seran molt importants en tot aquest procés.

És la papereta del sí. Les eleccions del 27 de setembre seran plebiscitàries perquè el poble de Catalunya les farà plebiscitàries, i nosaltres som l'instrument més potent del sí. Som molt transversals i reflectim tot l'aspecte ideològic del país amb l'objectiu de fer aquest pas cap a la independència. La idea primera és tenir la nostra pròpia casa, després cadascú la pintarà com vulgui, però mentre la casa sigui dels altres no podem decidir res.

És una visió antiga de les coses. És una expressió de la Catalunya autonòmica i nosaltres volem construir la Catalunya sobirana. És molt curiós que la mateixa gent que ens ha impedit fer el referèndum entri a definir la llista amb aquests termes. Però també hi ha una part positiva: el primer que reconeix el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions és el president Rajoy quan parla explícitament d'independència. Té molt clar, més que ningú, que el dia 27 no es votarà un govern autonòmic, sinó que es votarà sobre la independència.

Amb el mateix objectiu, que primer de tot és tenir la plena independència i després cadascú decidirà com ha de ser el nou país. Però, mentre el futur de Catalunya depengui de Madrid, ningú no podrà decidir res. I això és el que uneix aquestes sensibilitats. És un moviment que assumeix el sentit de transcendència històrica i que entén que la independència no és l'objectiu, sinó l'instrument al servei del progrés i el benestar de la gent.

El més important és que ha arribat i que ha estat un moviment tectònic de fons. El procés s'ha reinflat d'il·lusió, esperança i determinació. Hem traslladat un missatge al govern espanyol i al món que l'aposta per la independència és seriosa i s'expressa amb un instrument unitari. L'actitud de Madrid ha canviat radicalment i és més hostil, però una victòria del sí farà que el govern espanyol segui a negociar.

Sí. Com més forta sigui la victòria del sí, més potència tindrem a l'hora de negociar els termes de la independència. El que es negociarà no és la independència, sinó com es farà la independència. Negociarem el com, però no el què.

Evidentment, però el que entendrà el món és que hi hagi un instrument majoritari, la llista de Junts pel Sí, que aconsegueixi una majoria molt sòlida. Després aquesta majoria es pot complementar.

Sí, i tant.

Des que hem arribat a l'acord, les relacions amb ERC són d'una gran intensitat i lleialtat, i extraordinàriament productives. En quinze dies hem fet molts progressos treballant i remant plegats. Hem creat un espai molt sòlid de confiança amb aquells que volem la independència de Catalunya. Ha estat molt més còmode del que ens havíem pensat inicialment i ens hi sentim molt confortables. La transcendència del repte és el que ens cohesiona.

Sí.

Hi va haver un malentès i ara ja ha quedat perfectament clar que Mas serà investit president de la transició nacional.

N'anirem parlant, però el més prioritari és acordar el full de ruta. Aquest programa tindrà quatre blocs: explicar per què fem aquest pas endavant i subratllar la viabilitat del nostre projecte; esbossar alguns dels aspectes del nou país, que estarà al servei de la gent; desenvolupar la transició, i, finalment, detallar com serà el dia a dia, és a dir, com farem front a l'emergència social i com donarem suport a les empreses per crear riquesa i ocupació mentre siguem encara una autonomia. En resum, fer-ho bé per viure millor. Tot ho farem inspirant-nos en els principis de la legitimitat democràtica; la legalitat catalana, l'espanyola –fins on sigui possible– i la internacional; la cohesió social; la seguretat jurídica, i l'ordre interior. Estem treballant perquè els costos de la transició siguin raonables i assumibles. Donarem esperança i seguretat.

Quan es produeixi, garantirem que hi hagi un marc juridicopolític complet que, des de la legalitat catalana, cobreixi tots els aspectes quotidians. No hi haurà cap buit legal ni espais d'indefinició.

Nosaltres necessitem el màxim nivell d'estabilitat parlamentària. Insisteixo en els conceptes d'estabilitat i confiança perquè la transició sigui molt sòlida. És un paper que correspon a totes les forces polítiques i, evidentment, també a la CUP.

Primer de tot, hem de deixar clar que el sí a la independència durant el 27-S s'obtindrà a través de les candidatures independentistes i no a través de Catalunya Sí que es Pot o Unió. En tot cas, l'endemà iniciarem el procés d'elaboració de la constitució i aquí haurem de comptar amb tots els partits que creuen en la democràcia, en el dret a decidir i en la condició de nació de Catalunya. Per tant, no serà només la constitució dels del sí, sinó la constitució de tothom, i aquestes formacions de base catalanista hi hauran de tenir un paper rellevant. Estem parlant d'ICV, EUiA, Unió i, fins i tot, el PSC.

Reitero que Junts pel Sí és el que permet que les eleccions siguin clarament plebiscitàries per la independència. Aquesta és la clau per garantir el benestar de la gent. Catalunya, dins l'Estat com a autonomia, no és viable com a projecte de benestar. Ho hem provat tot i de totes les maneres. Nosaltres som l'expressió més clara dels que crèiem en la tercera via, però la tercera via ara és morta i no hi ha més opcions. En general, hi ha tres tipus d'opcions polítiques: serem el que vulguem ser, serem el que ens deixin ser i no hem de ser. No costa gens posar sigles a cadascú i no veig Catalunya Sí que es Pot en el primer bloc.

Els que estan obsessionats a posar aquests elements damunt la taula tenen un punt de resignació. O Catalunya esdevé propietària del seu propi destí o nosaltres no podrem garantir el progrés dels ciutadans d'aquest país. Aquí no s'hi valen excuses i la nostra candidatura no posa excuses a la llibertat del país.

L'Estat ja ens ha explicat que, davant d'una expressió de democràcia, en lloc de gestionar-la, utilitza el Codi Penal, i ja ho vam veure el 9 de novembre. En el 9-N, un govern seriós d'un país seriós d'Europa, després de l'expressió cívica i democràtica que es va viure, hauria agafat l'eina de la democràtica i la política per treballar. Per contra, l'executiu de Rajoy sempre fa servir el Codi Penal i la legalitat, no com un element de consens i de construcció, sinó com una gàbia i un instrument de repressió. Davant d'aquesta situació, ens ho podem esperar tot. Sempre hem explicat que dins la Constitució hi ha marge d'entesa, però ens han tancat totes les portes i no ens han deixat cap opció que no siguin les plebiscitàries. A la comunitat internacional podem acreditar que ho hem provat tot per aconseguir un mandat democràtic a Catalunya. Ens van dir que no a un referèndum pactat i a la llei de consultes, i amb el 9-N ens porten al jutjat.

El full de ruta planteja que hi haurà la proclamació de l'estat català. No hi haurà cap pas enrere.

És una altra mostra que el PP ha entès el plebiscit del 27 de setembre i ja ha posat el mode de combat democràtic amb el perfil més dur. Per tant, han entès que això va de debò.

Amb Unió no hauríem pogut fer aquest camí. El més rellevant és que la meitat d'Unió està amb nosaltres i suposen una expressió democratacristiana potent i sòlida a favor del procés. Cal dir que l'actitud d'Unió ens ha deixat una mica perplexos. Seny no vol dir resignació, seny vol dir prendre la decisió més sensata en cada context i avui el més assenyat és demanar la independència.

Tenim massa feina per construir la llibertat del país i no perdrem ni un segon a respondre les ocurrències d'Unió. Hem optat pel futur i l'esperança; d'altres, per la resignació.

Aquest cas ja ens ha fet molt mal; fa més de sis anys que dura. Ara, per fi, s'arribarà al desenllaç i Convergència es podrà defensar.